Toni Navas, de Mallorca a fer feina al Canadà: «És com viure a un somni»

Hi ha llocs que semblen trets d’un documental de natura. Llacs d’aigua turquesa, muntanyes gegants que s’alcen com muralles impossibles i animals salvatges passejant pel poble com si fos el més normal del món. Banff és un d’aquests escenaris. I és aquí, enmig de les Rocky Mountains, on Toni Navas viu una etapa que defineix amb una barreja d’admiració i sorpresa constant.

Viure en un poble petit, però mundialment conegut per la seva bellesa natural és, segons explica, «una experiència xocant». Mai hauria imaginat acabar vivint en un indret així: «És com viure a un somni, vius envoltat per les Rocky Mountains (una serralada que va des d’Alaska fins a Mèxic), hi ha un munt d’excursions per fer i llacs per visitar, una fauna superdensa i a peu de carrer». Explica que sovint els animals baixen fins al poble i els pots veure tranquil·lament, i destaca també la consciència mediambiental: «Aquí la gent cuida i respecta molt el medi ambient, són conscients de la bellesa que tenen i estan interessats a continuar conservant-la, ningú tira fems al carrer».

El primer impacte en arribar va tenir nom propi: la muntanya Rundle. «Quan vaig arribar i just vaig baixar del cotxe em vaig girar i la tenia de front, una muntanya gegant, imponent», explica el mallorquí. Recorda la posta de sol tenyint el cel de taronja i una sensació física molt clara: «Record que se’m van eriçar els pèls de seguida». També el va impressionar veure cérvols i ants pasturant pel poble com si res.

A Banff fa feina al Centre for Arts and Creativity, un espai que descriu amb humor: «És literalment com fer feina a un campus d’universitat». El recinte integra allotjament, restauració i departaments que organitzen programes i esdeveniments per a artistes que hi van a fer reunions, conferències o exposicions. Tot i treballar com a cambrer, el contacte amb els creadors és limitat. «Nosaltres només ens dedicam a fer la nostra feina», explica, encara que de vegades poden conversar amb ells mentre els serveixen.

El dia a dia combina rutines pròpies de l’hostaleria amb l’organització d’esdeveniments. A més, el campus disposa de gimnàs, pista de bàsquet, piscina i rocòdrom, i també acull actes oberts al públic als quals poden assistir si els ve de gust.

Una de les parts més enriquidores és la convivència amb gent d’arreu del món. «És superinteressant conèixer gent de totes les parts del món i demanar sobre les seves cultures», assegura. Tot i que matisa que «hi ha de tot», defineix l’ambient general com molt bo i agradable.

Diferències amb Mallorca: proximitat i amistats

Les diferències culturals amb Mallorca són evidents. Considera que els mallorquins i, en general, els hispanoparlants són més bromistes i propers físicament. Al Canadà, en canvi, percep una distància més gran en el contacte personal: «Els hi xoca molt tenir contacte amb les persones, encara que siguin properes».

Quan xerra del que més enyora, no dubta: «Ho tenc claríssim, la família i els amics». Per molt espectacular que sigui el Canadà, assegura que les experiències guanyarien encara més valor compartides amb la gent de sempre: «Una de les coses més guapes del món és estimar i sentir-te estimat».

També ha tengut temps per explorar. A l’estiu, diu, «pots fer de tot»: bicicleta, excursions, llacs, ràfting, escalar o acampar. La millor experiència fins ara ha estat dormir en un refugi enmig del bosc i, l’endemà, pujar amb raquetes fins al cim d’una muntanya carregant l’equip d’snowboard per després baixar-la sencera. «Varen ser com a 15-20 minuts seguits fent snowboard», explica, comparant-ho amb baixar esquiant del puig de Massanella fins a Mancor.

Abans d’acabar, deixa una reflexió personal que considera important. «Consider que aquestes experiències s’han de fer tot sol», perquè és així com realment aprens a espavilar-te i a ser més resilient. Una etapa que, més enllà de les muntanyes imponents i els paisatges de postal, l’està ajudant a descobrir fins on és capaç d’arribar per ell mateix.