Albert Xamena, científic i divulgador a xarxes: «Quan saps d’on vens, pots entendre molt bé el teu present i cap a on vas»

Entre castells, plantes endèmiques, meteotsunamis i cultura talaiòtica, Albert Xamena ha trobat una fórmula que enganxa: contar ciència i història com qui conta un conte, però amb rigor i mirada de territori. Amb el projecte Entre Fones i Neurones, fa divulgació en català des de les Illes i amb una idea de fons molt clara: si no ens interessa a nosaltres, no ho podem esperar de ningú més.

Com sorgeix la idea de començar amb aquest perfil de xarxes socials i divulgació?

Això va sorgir fa molt de temps, perquè jo tenc dos canals: un en castellà i un en català. El de castellà el vaig començar l’any 2024, i Entre Fones i Neurones el tenc pensat des de l’any 2022. El que passa és que en català encara no existia res a les xarxes, i tampoc tenia molta idea de com funcionava aquest món. Però després vaig començar bastant de veres el segon, en castellà, i quan vaig començar a entendre un poquet com funcionava tot —com s’editen els vídeos, com se cerca informació, com es fan els guions— vaig dir: «Va, idò ara ho començ en català». I justament, més o manco un parell de mesos abans, havia estat aquest boom de creadors de contingut en català, i això també em va empènyer una mica a començar d’una vegada.

I el nom d’Entre Fones i Neurones, d’on surt? Què hi ha darrere del nom i del seu contingut en general? Què volia aportar, que abans no es trobava tant a xarxes?

Jo soc científic, som neurocientífic i bioquímic. Pensava divulgar sobre la ciència en general. El meu objectiu era intentar mostrar que les Balears poden aportar molt en àmbits que no són el turístic. La intenció era ensenyar que a Mallorca també feim ciència, i feim bona ciència. De moment no és que simplement estiguem investigant coses «xorres», sinó que estem fent ciència important, a escala internacional, i crec que no hi ha pràcticament ningú que xerri sobre això. Volia mostrar una mica aquesta ciència que es fa a les Balears.

A Mallorca també feim ciència, i feim bona ciència

I per part de la història: a mi sempre m’ha encantat la història. Mon pare em contava històries de petit, en cotxe anant cap a l’escola, i em flipava. Crec que, de veres, quan tu saps d’on vens pots entendre molt bé el teu present i cap a on vas. Això també s’ajunta amb el fet que aquí, a les Balears, tenim una història superrica, riquíssima, i realment no se’n xerra gaire. És ver que començàvem a veure més contingut en català d’història, però en aquell moment érem pocs creadors.

També sent que molts creadors de contingut d’història ho fan des d’una perspectiva de lluita política o amb intenció de mostrar una queixa… (que és ver que quan saps d’història moltes vegades te surt sola aquesta queixa), però la meva intenció és que la gent gaudeixi, que digui: «Això és interessant». Mostrar que aquí també tenim història molt guapa.

I el nom és perquè… «neurones», per la neurociència, i «fones», per la part d’història. Quan xerram de tot plegat: Entre Fones i Neurones.

Recorda el primer vídeo que va publicar? I s’esperava l’interès que ha generat el compte fins ara?

Sí, crec que hi ha tres factors que han fet que això pugui passar. El primer és que l’algoritme ha canviat. Quan jo vaig començar, l’algoritme premiava un contingut més generalista, però com ara hi ha tanta quantitat de contingut, l’algoritme ha mutat i ara premia el nínxol del nínxol. Fila molt prim. Vaig tenir una conversa amb altres creadors, i em varen comentar que començaren a publicar vídeos en anglès, però que no els va funcionar en absolut, perquè hi havia tanta competència… I en aquest darrer any i mig, els idiomes minoritaris hem començat a tenir aquesta oportunitat de créixer perquè el català ara ho està petant bastant en l’àmbit de xarxes.

Després, gràcies a aquest canvi d’algoritme, crec que molta gent s’ha animat i s’ha creat una comunitat molt guapa aquí de divulgadors de Mallorca. Tenim un grup de WhatsApp on som uns quants i feim pinya, ens ajudam i feim que creixi una mica: això és un factor importantíssim. Ara jo em vull unir a un grup que es diu Neurones Fregides i jo seria el primer de les Balears.

I també crec que el meu contingut ha tingut bona acceptació perquè hi ha molt poca gent que xerri de Menorca, Ibiza i Formentera, i la meva intenció és xerrar de totes les illes. Quan he començat a xerrar de Menorca he rebut molts missatges de menorquins, i ha estat guapo. Aquest mes estic pujant bastants coses d’Ibiza, i la meva intenció és cada mes centrar-me en una illa diferent. Ara són només 4 vídeos al mes, però la meva intenció és fer-ne un cada setmana.

Després de veure els seus vídeos, es nota que hi ha molta feina darrere: recerca, edició… Quin és el procés de cada vídeo? Com li sorgeix la idea, i com fa la recerca i la publicació final?

Mira: al principi, jo normalment la darrera setmana del mes prepar ja tots els guions del mes següent. Són 8 vídeos d’Entre Fones i Neurones: quatre de ciència i quatre d’història.

Pel que fa a la ciència, m’inspir un poc en coses que van sortint i en el que es fa aquí, i també agaf coses que a mi m’apassionen: plantes, per exemple. Aquest mes xerr sobre Hypericum balearicum, un endemisme de Mallorca que només està aquí, i també d’animals que només existeixen aquí. Vaig agafant el que m’interessa, cerc articles científics que n’hagin parlat (per sort hi ha bastant recerca a la universitat i altres entitats d’aquí).

I la part d’història és moure’m: jo faig bastants excursions i vaig veient un munt de coses i dic: «D’això s’ha de fer un vídeo». Vaig fent una llista de totes les coses per explicar de Mallorca, i d’aquí van sortint idees. També les webs del Govern són bastant completes per mostrar parts menys turístiques o culturals; per exemple, Formentera, que em pilla un poc més enfora, també té recursos molt útils (la web del Consell, plataformes d’interès cultural…).

Així mateix, costa trobar informació «per a gent general» (no especialitzada), tot és bastant tècnic, a més està en català estàndard i hi ha paraules que tristament no entenc, que són diferents del català balear. Però intent «traduir-ho» per entendre-ho i després contar-ho a la gent: no traduir l’idioma, sinó traduir el text a expressions del dia a dia d’aquí de les Balears.

I un pic triat el tema, tir d’intel·ligència artificial per fer la recerca d’articles, perquè dins internet hi ha mil milions de coses; després tir d’IA per filtrar informació; em llegeix els articles i d’aquí trec conclusions. Escric el guió (això ja ho faig jo), i ho enviï a uns editors.

Ha dit una cosa que m’ha agradat molt: això d’«observar en lloc de mirar», d’anar per la vida amb una altra mirada. Creu que ens costa valorar el que tenim a prop?

Jo crec que als humans ens encanten les històries. Et conti el que et conti, però si t’ho cont amb una història guapa, et fliparà. Aquesta és la meva intenció. Entenc perfectament que la gent jove passi de qui va ser Jaume I o Ramon Llull. Ho entenc perquè jo també passava d’això. Però si tens la sort de tenir un professor que t’explica la història d’una forma vistosa, te la menges amb patates. A mi m’encanta la història perquè mon pare m’hi va enganxar: anàvem a Palma, a la Misericòrdia, i em contava històries allà i jo em quedava amb la boca oberta.

Entenc perfectament que la gent jove passi de qui va ser Jaume I o Ramon Llull

Crec que no és tant falta d’interès general, com falta de gent que conti històries. I crec que ara que està sortint més contingut d’això hi haurà un auge, perquè al final agrada. Però em fa molta pena que a l’escola no hi hagi una assignatura d’història de les Illes Balears. Quan jo estudiava, només la podies fer en una branca de batxiller; jo feia ciència i no hi tenia accés. I vaig sortir sent un negat d’història balear: jo pensava que després de Roma venien els visigots… i mai varen venir els visigots a Mallorca. És un exemple «beneit», però serveix: la història de les Balears i la de la península és bastant diferent. Per estar aïllats, per imperis, per tot… ha estat una altra història. I tota la gent que va venir aquí va deixar una empremta molt visible. L’únic que hem de fer és contar-la.

Quin episodi d’història mallorquina li agradaria explicar (o li agradaria que fos més conegut)?

La meva època preferida és l’antiguitat… però justament és el que més avorreix la gent. A la gent li encanta la Segona Guerra Mundial i la part més propera, però per a mi és un disbarat tota la part de l’antiguitat. Crec que el fet que arribassin aquí els primers balears i veiessin tot això «buit» havia de ser una bogeria: veure es Trenc sense ningú. També l’època talaiòtica: una cultura única al món que només tenim nosaltres. I sobretot l’època d’abans dels talaiots: tot el principi i el perquè de construir-los.

Com fa per acostar temes complexos (flora, fauna, medi ambient…) d’una manera que s’entengui i connecti amb l’audiència?

Igual que amb la història: contant un conte. La intenció no és que si ara xerr sobre ones cerebrals em posi a xerrar de neurotransmissors o de molècules, perquè això a ningú li importa a nivell de divulgació. Després, si t’agrada, et puc recomanar llibres o pots llegir les referències que deix a la descripció, però per crear interès has de tenir en compte que un vídeo meu sobre la ciència de la sobrassada, per exemple, competeix amb gent que juga a videojocs, que fa mems, i amb fotos de moixets. Perquè tu et quedis en el meu vídeo, t’he de contar un conte que et pugui interessar, que sigui coherent i que et crei una curiositat.

Hi ha qualque fenomen natural o curiositat científica de les Balears que li sembli especialment fascinant i que li agradaria que la gent conegués?

Tenc tres coses al cap: la primera són els focs follets (llums pàl·lides que poden veure’s de nit o al capvespre flotant en l’aire sobre cementiris i terrenys humits o pantanosos), que em pareix una cosa al·lucinant. Jo no n’he vist cap encara, però sé que corren per la serra perquè hi ha registres. Després, les rissagues (els meteotsunamis): és una cosa que em va flipar i he fet un vídeo fa poc. I en acabat també la geologia de Mallorca i de les Balears: com s’origina la Serra de Tramuntana, per què Mallorca és tan plana, o per què el nord de Menorca és superdiferent. És una cosa que aviat xerraré.

El seu contingut té una part divulgativa, però també de conservació (els vídeos quedaran i es podran veure amb els anys). Com veu el futur de la divulgació d’història i ciència a les Balears? Creu que faltaria fer més tasques de conservació i divulgació? Com podem fer que no es perdi, de generació en generació?

Crec que s’està fent una feina molt bona, però es podria fer molt més, som uns principiants amb això. Viatjant per l’Índia, Tailàndia, Vietnam… he vist com allà la població es deixa endur completament pel turisme i vaig flipar amb com d’abandonada està la cultura. Que hi hagi turisme, sí, però anem conservant el nostre, anem a mostrar-ho. Perquè tenim la mala sort que gran part del turisme que ve aquí no hi és perquè li interessin les Balears, sinó perquè li interessa la nostra geografia. Crec que és important mostrar-ho perquè la gent d’aquí s’hi interessi. Si els balears no estam interessats en la nostra cultura, ningú hi estarà. Em fa la sensació que el govern impulsa accions, però també que molta gent que hi fa feina ho fa des de l’odi. Crec que ho hauríem de plantejar d’una forma diferent; des de l’amor, des de: «Vine aquí, et cont una història i fliparàs».

Que hi hagi turisme, sí, però anem conservant el nostre, anem a mostrar-ho

Ciència i història estan relegades del primer nivell de prioritat política perquè a la gent tampoc li interessa tant. Hem d’intentar aconseguir que la gent estimi la història, la cultura i la ciència balear.