Toni Amer, mallorquí treballant a Nova Zelanda: «A diferència de Mallorca, he vist una manca de cultura»

Hi ha decisions que no neixen de la improvisació, sinó d’una inquietud que s’arrossega durant anys. Per a Toni Amer, partir cap a l’altra punta del món no era una fugida, sinó un pas necessari. Un jove mallorquí de 21 anys que, abans d’opositar per complir el seu somni de ser bomber, va decidir viure una experiència «grossa», d’aquelles que et posen a prova i t’obliguen a madurar lluny de tot allò conegut.

Toni es defineix com «un jove de 21 anys que li agrada molt estimar la seva gent, fer esport, l’aventura i tenir molts de hobbies». Format en l’àmbit forestal i del condicionament físic, la idea de partir va sorgir gairebé de manera natural, compartida amb un amic mentre cursaven el segon any del grau superior. Tenia clar que abans d’opositar volia viure fora: «Per madurar més, aprendre l’idioma i ser més independent, llevant-me un estigma de nin mimat que sempre sent que duc a l’esquena».

Després d’acabar els estudis i d’estalviar els doblers necessaris, els plans inicials d’anar a Austràlia varen canviar i el destí final va ser Nova Zelanda. L’arribada no va ser senzilla. A Auckland, passaven els dies a la biblioteca de la universitat enviant currículums a empreses agrícoles d’arreu del país. Finalment, una oferta els va dur fins a l’illa sud, a Motueka, on l’endemà mateix d’arribar ja començaven a fer feina al camp.

Feina intensa i contrast cultural

Les jornades són exigents: «10 hores, sis dies a la setmana, menys el dissabtes que són 8, fent un total de 58 hores setmanals si tot va bé». Una feina dura i molt condicionada pel temps, que pot deixar-te sense treballar ni cobrar. Tot i així, Toni explica que «s’acaba fent molt llarg, però tens la sort que al mateix temps que treballes pots escoltar música amb els teus auriculars».

El país també l’ha sorprès culturalment. D’una banda, destaca «la gran influència americana que hi ha, a pesar d’estar tan enfora dels Estats Units», visible en els cotxes, les cases o els productes del supermercat. De l’altra, troba a faltar allò que defineix Mallorca: «He vist una manca total de cultura i tradicions, a diferència de l’illa on tenim una cultura ben marcada », explica, assenyalant que al poble on viu no s’han celebrat ni Nadal ni Cap d’Any.

Precisament el Nadal va ser el moment més dur: «Em va tocar passar per moments difícils estant enfora de ca meva, i em vaig sentir molt tot sol». Però entre la duresa també hi ha espai per a la màgia. Toni no oblida el moment en què, després d’una primera setmana intensa, va cuinar-se un menjar tranquil·lament i, mentre mirava una posta de sol, va prendre consciència de tot el que havia aconseguit: «Va ser on al final vaig processar tot el que havia fet, fins on havia arribat quan pareixia impossible».

Transformació personal i retrobament amb un mateix

L’experiència li està canviant la manera de veure’s a si mateix. Parla d’una capacitat d’adaptació que creix a passes de gegant: cercar feina, cotxe, allotjament, assumir llargues jornades laborals i fer-ho tot «a l’altra punta del món» amb un idioma que no és el seu. Tot i això, destaca el suport entre joves que viuen situacions similars, vinguts d’arreu del món.

Quan pensa en Mallorca, més enllà de la gent que estima, el que més enyora és «ca meva», aquell lloc que et transmet pausa i descans després d’un dia llarg, una sensació difícil de reproduir lluny de la família. Una absència que, segons ell, també forma part del procés de fer-se gran.

Sense dubtar-ho, recomana viure una experiència així: «Partir a viure a un altre país tot pel teu propi compte t’ajuda a créixer a una velocitat molt major». Tant si tens clar el teu futur com si no, considera que és una vivència que t’aclara idees i et transforma.

Mirada cap al futur

Mirant endavant, Toni veu «un futur brillant», amb més independència, històries per contar i eines per afrontar la vida adulta. Si hagués de resumir-ho tot amb una sola paraula, ho té clar: «Capfico», perquè és llençar-se sense por, sabent que, passi el que passi, l’experiència valdrà la pena.