Les parets xerren: una ruta d’art urbà per entendre l’illa

Anam de ruta també és això: sortir a caminar pels pobles i ciutats de Mallorca amb els ulls oberts, no només al paisatge natural sinó també al que passa a peu de carrer. Perquè l’illa no només s’explica amb pedra seca i camins antics, sinó també amb murals que converteixen parets anònimes en espais de memòria, denúncia i identitat.

Murals que són denúncia i homenatge

Començam a Inca, un dels epicentres actuals de l’art urbà a Mallorca gràcies a l’Inca Street Art Fest. Aquí hi trobam el primer gran mural a l’illa de Laia Fernández-Pacheco Alemany, artista mallorquina nascuda a Palma l’any 2001.

Graduada en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i formada en muralisme a espais clau com la Trobada d’Art Urbà i el festival PolinizaDos, Laia, que signa com a MOTE CUALQUIERA, destaca per un estil molt reconeixible: figures planes, colors saturats, contrastos potents i una narrativa directa. Però més enllà de la forma, el que crida l’atenció és la capacitat de contextualitzar el missatge.

Al seu mural a Inca, l’artista ret homenatge al sector del calçat, clau en la història i identitat de la capital del Raiguer. Una reinterpretació contemporània d’un passat industrial que encara pesa en la memòria del poble.

A Palma, l’art urbà també ha pres un caire clarament reivindicatiu. Un bon exemple és el mural SE ALQUILA HABITACIÓN de l’artista ORB (@orb_urbanart), realitzat el 2024. La imatge és tan irònica com colpidora: Harry Potter dins la seva famosa , i minúscula, habitació sota l’escala.

ORB utilitza un referent pop universal per denunciar una de les problemàtiques més greus de l’illa: els lloguers desorbitats i la dificultat, ja no de trobar un habitatge digne, sinó fins i tot qualsevol espai que sigui assequible per als residents. El missatge s’amplia cap a una crítica al model turístic actual: massificació, degradació del medi, platges saturades i un territori que sembla cada vegada més fràgil.

«Les coses que ens marquen…»

Tornam a Inca per fer aturada al mural del Casal de Joves, obra de Yasmina Oliveros, una artista amb una trajectòria molt vinculada al medi rural. Oliveros combina la docència amb projectes artístics que cerquen acostar la cultura a pobles petits.

La seva obra posa el focus en el paper de la dona rural i, sovint, incorpora el públic com a part activa del procés creatiu. No són murals pensats només per ser mirats, sinó per ser viscuts.

La ruta continua cap a la costa, amb una aturada imprescindible de Joan Aguiló, un dels muralistes mallorquins més reconeguts. A s’Arenal, el seu mural Berenar d’estiu (2019) mostra un pare i un fill compartint una coca de trempó. Una escena senzilla, profundament mallorquina, que connecta immediatament amb l’espectador.

Nascut a Mallorca, amb arrels a sa Pobla i Santa Margalida, Aguiló ha passat de la pintura d’estudi a fer del carrer el seu espai natural. Després d’estudiar il·lustració i Belles Arts, i completar la formació a Mèxic, va decidir sortir del taller i cercar el contacte directe amb la gent.

«Les coses que ens marquen són les que passen de porta cap endins», resumeix en una entrevista per IDÒ, de Diario de Mallorca. I això és exactament el que pinten les seves parets.