Quatre miradors de Mallorca entre pedres i llegendes

La Serra no és només un decorat majestuós declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. És memòria viva, esforç humà, fe, llegendes i camins que uneixen pobles i generacions. I no hi ha millor manera d’entendre-la que des dels seus miradors.

El Sagrat Cor de Jesús d’Esporles

Començam la ruta a Esporles, amb un dels miradors més emblemàtics del terme: el Sagrat Cor de Jesús. Aquesta gran escultura, obra de l’escultor Bartomeu Amorós, fou inaugurada el 21 de juliol de 1940. La figura de Jesús, amb els braços oberts, domina el poble i transmet una sensació de protecció molt arrelada a la memòria col·lectiva.

A la base del monument s’hi pot llegir: «Sagrat Cor de Jesús el poble d’Esporles confia amb vós», una frase que resumeix l’esperit del lloc. Des d’aquí, les vistes sobre Esporles i el seu entorn són espectaculars. Aquest mirador forma part d’una ruta molt completa que passa per Esporles, la Roca del Castellet, el Penyal des Terretes i l’Ermita de Maristella.

Galilea: un balcó sobre el silenci

Seguim cap amunt fins a Galilea, un dels pobles més alts i tranquils de Mallorca. Des de la parròquia, situada al centre del nucli, s’obri una vista panoràmica privilegiada sobre el poble i les muntanyes que l’abracen. Aquí el temps sembla anar més a poc a poc.

Aquest no és un mirador monumental ni senyalitzat com a tal, però té una força especial: la de la quotidianitat. Mirar Galilea des de la seva parròquia és entendre la vida de muntanya, austera però serena, amb la Tramuntana com a teló de fons permanent.

Mirador de ses Puntes

Un dels miradors més impressionants —i menys concorreguts— és el mirador de ses Puntes, a 775 metres d’altitud. Ofereix una perspectiva diferent de sa Foradada, més salvatge i vertical. El reconeixerem fàcilment per la paret de pedra que fa de quitamiedos al seu perímetre.

Per fer aquesta excursió cal demanar permís a l’Ajuntament de Valldemossa, un detall important a tenir en compte. La ruta comença al carrer de ses Oliveres. En uns 35 minuts de pujada constant s’arriba al pla des Pouet, i després, amb un ascens més suau, al mirador. El camí continua fins a la Talaia Vella, amb vèrtex geodèsic i vistes de 360 graus, abans de baixar passant pel preciós refugi de Son Gallard.

Selva: mirador, història i talaiot

Canviam de zona i anam cap al Mirador de Selva, amb sortida a la Placeta Vella, on hi ha aparcament. La ruta és circular i senzilla. En direcció a l’antiga ermita, passam per un cartell vell que indica «camí particular», però el camí és públic.

Ben aviat, a mà esquerra, trobam el mirador, amb vistes àmplies sobre Selva, la badia d’Alcúdia, el Puig de Santa Magdalena, Inca i tot el Pla. Aquest indret també és un viatge en el temps: fins al 1925, els selvatans celebraven el Dimarts de Pasqua a l’oratori de Santa Llúcia, a Mancor. Amb la segregació, es construí l’Ermita de Crist Rei (1927), avui en ruïnes.

A la dreta del camí destaca una paret de pedres ciclòpies, restes d’un talaiot del Puig de les Coves d’en Galileu, declarat BIC el 1966. Paisatge i arqueologia, mà a mà.