Consulta els guanyadors del darrer Concurs Literari d’Idò

Ja es coneixen els microrelats guanyadors i finalistes de la X i darrera edició del Concurs Literari d'Idò!. El guanyador, es durà a ca seva un lot de llibres sorpresa. Des d'Idò!, volem donar les gràcies a tots els participants per la seva dedicació.

Relat guanyador categoria B (Adults): Sense habitatge no hi ha paradís

Quan el sol cau sobre la badia, la ciutat sembla una postal, però per dins cruix. Els carrers antics s’han omplert de maletes amb rodes i de cartells de «lloguer vacacional», mentre les veïnes busquen sostre com qui busca ombra al migdia. El mercat diu que tot té un preu, i que cal amollar l’arrel per fer lloc al rendiment. Però les arrels, quan es trenquen, deixen ferides.

En Joan treballa tot l’any i dorm en habitacions que canvien de pany. Cada temporada prometen estabilitat, però arriba el juny i el fan fora amb un somriure. Les paraules noves ho disfressen: perhom parla d’eficiència, sipar de fluxos globals, i així la culpa es dilueix com sal a l’aigua.

La ciutat ven silenci i llum, però compra absències. Les escoles perden infants, els balcons perden roba estesa, i la nit s’omple de maletes. Quan l’hivern torna, queden pisos buits i cors cansats. I algú escriu, a la paret, que una casa no és un actiu: és un lloc per viure.

Alfredo Martínez Baltasar

Lloc: Cala Tarida

Edad: 48 anys

Finalista categoria B (Adults): Perhom, una ona

Al poble sempre deien que, perhom, les realitats es viuen de manera distinta. En Marc ho sabia: hi havia dies en què la cadira li sipava el cos i li recordava allò que no podia fer. Però també hi havia dies com aquell, quan l’aigua li obria espais nous.

A la platja accessible, la rampa cremava als peus dels voluntaris. En Marc reia: ells es queixaven; ell no sentia res de genolls avall. Quan la mar li arribà al pit, va notar com el pes li fugia del cos. Allà dins, tot el que el sipava a terra s’afluixava. Perhom, cadascú necessita un lloc per respirar.

—Estàs bé, fill? —cridà sa mare.

—Sí. Aquí som lliure.

De tornada al passeig, un nin el mirà.

—Tu per què vas amb això? —assenyalà la cadira.

—Perquè les meves cames són mandroses —riu en Marc—. Però dins la mar corro més que tu.

El nin va riure i li agafà una roda. Mentre avançaven, en Marc pensà que potser el món seria més amable si entengués que, tothom du dins alguna cosa que el pot sipar. Tant de bo el món sencer fos aigua per respirar millor cada dia que passa.

Vicenç Xavier Torres Ramis

Lloc: Palma

Edad: 51 anys

Finalista categoria B (Adults): «La comunitat»

Tot havia començat, passant devora l’edifici, es returà i l’observà, alçant el cap. Quelcom el va atreure, un edifici tan alt, de catorze plantes, si més no, el més alt de la barriada. Ell vivia en una planta baixa, sol, i pensava amb la vida que devia bullir aquí, darrere la façana. Aquesta era com una murada que protegia i alhora amagava el secret d’una vida en comunitat i vibrant, que tant cobejava. Ara semblava que l’edifici coneixia també el seu desig, la seva solitud, i una mena d´encativament l’estirava cap a dedins. De sobte sentí una forta angúnia, i una visió de la barriada com vista des de dalt se li mostrava ara a cada parpellejada, d’una altura semblant a uns cator… No!! Havia d’arribar-hi i resoldre el trencaclosques, va prendre escales cap amunt, cames ajudeu-me, esverat, la visió havia desaparegut. Arribà al terrat bleixant, volia treure el cap i amollar els nirvis. Mirà cap avall, i a la cantonada, veié la seva persona guaitant cap a la seva direcció. Corprès, trasbalsat per la descoberta, tremolós sipant-se la camisa, del coll li penjava una clau.

David Camps

Lloc: Palma

Edad: 51 anys