Alexandra Castro, mallorquina a Astúries: «A Mallorca tenim una mentalitat més oberta, perquè estam envoltats de cultures»

Alexandra Castro, originària de Palma, va decidir deixar enrere la seva illa fa dos anys, empesa per una situació econòmica i social que, segons diu, s’havia tornat insostenible. «El canvi principal va ser la situació crítica que té l’illa a l’hora de viure el dia a dia. Els lloguers són inabastables, el nivell de vida ha pujat moltíssim i tinc fills... pens de cara al futur per ells», comença explicant.

No era la primera de la família que vivia aquest procés. La seva mare ja havia fet el pas cinc anys abans: «Ella tenia ca seva, feina fixa i ho va deixar tot. Deia que la Mallorca de fa 20 anys no té res a veure amb la d’ara».

Adaptació a la nova vida

A Astúries, la família ha anat trobant, amb el temps, els aspectes positius del trasllat. La diferència econòmica és notable i allibera una part important de la pressió que sentien a Mallorca. «Amb un sou, estirant una mica, aquí es pot viure perfectament i arribar a final de mes», explica Alexandra, destacant la diferència amb Palma.

També han descobert un ritme de vida més pausat i segur: «La naturalesa la tens a peu de carrer, la vida és molt més tranquil·la, hi ha moltíssims parcs i és una zona més segura. Els nens poden sortir sols i saps que difícilment passarà res».

Els caps de setmana s’han convertit en una oportunitat per redescobrir l’entorn. Més enllà de la ciutat on resideixen, exploren racons que combinen paisatges i pobles plens de caràcter. Oviedo, Gijón, Salinas… «Veure el mar tan braviu impacta molt, tens mar i muntanya, tens moltes opcions per triar», descriu la mallorquina.

També destaca la gastronomia asturiana: «Aquí es menja molt bé. Hi ha molts llocs amb menú casolà per molt poc i el producte és molt local».

Diferències amb Mallorca

Quan compara el caràcter asturià amb el mallorquí, l’Alexandra percep diferències significatives: «Venim d’un lloc amb una mentalitat molt més oberta, perquè estem envoltats de cultures diferents, aquí es nota que la gent no ha tingut tan a prop persones d’altres països».

Tot i que no ho descriu com un rebuig directe, sí que percep una certa distància inicial: «A vegades et tracten com a estranya, és una sensació d‘‘Aquesta persona per què ha vingut?’».

Hi ha tres elements que Alexandra enyora profundament: les amigues, l’ambient del centre de Palma i la llum. «Tinc molt bones amigues… i la llum, sembla una tonteria però la llum no és la mateixa. La llum del Mediterrani és molt diferent», sentencia.

Recorda també el dinamisme constant del centre de Palma i la diversitat cultural que es respira al carrer: aquell flux de gent, llengües i històries que formava part de la seva quotidianitat. I, en un altre registre, els sabors de casa: «L’ensaïmada me la puc dur, però el Laccao no, i és una cosa que quan ets fora, la valores molt més».

Un futur encara per definir

Quan li demanen que defineixi la seva nova vida amb una expressió mallorquina, Alexandra reconeix que encara no ha trobat la paraula exacta. Potser perquè encara es troba entre dues identitats, dues cases i dues maneres de viure.