Sergi García Ballester, mallorquí a Londres: "Demanen anys d'experiència per gent que just ha acabat els seus estudis"

Amb 30 anys i origen a Sant Llorenç des Cardassar, Sergi García Ballester explica que viu a Londres des de fa anys i que treballa com a Data Scientist. Va arribar per primer cop al Regne Unit el 2018, després d’haver acabat ADE a Barcelona, cercant noves oportunitats i amb la idea de millorar l’anglès. Ell mateix explica: «Quan vaig arribar per primer cop, vaig començar a fer feina com a recepcionista i cambrer a un hotel al costat del castell Windsor», una etapa que li va servir per estalviar, estudiar i descobrir l’àrea tecnològica que realment li interessava.

El seu camí, però, no va ser recte. Un fort dolor d’esquena i coll el va obligar a tornar a Mallorca, fins que un diagnòstic d’Espondilitis Anquilosant ho va capgirar tot. El tractament i una operació van ser inevitables, encara que tenia molt clar el seu objectiu: «Si m’han d’operar que ho facin, però jo el setembre començo el màster». Així va ser. Un cop recuperat, va començar els estudis de Data Science.

Just en acabar-lo, va esclatar la pandèmia i va tornar temporalment a Mallorca, una decisió que descriu com encertada. Quan es van reobrir fronteres, va marxar a Londres amb un company d’estudis. Tot i l’empenta inicial, el mercat laboral no va ser fàcil per un graduat recent: «Demanaven anys d’experiència per gent que just havia acabat els seus estudis». Aquella etapa va concloure amb un nou retorn a casa, fins que va aparèixer una oportunitat inesperada: una feina en remot com per a una start-up londinenca. Aquell impuls final el va dur a establir-se definitivament a Londres, on ja fa uns anys que viu de manera ininterrompuda.

En el seu rol actual, es dedica a ajudar l’empresa a prendre decisions basades en dades. «Molt resumidament, em dedico a ajudar l’empresa a prendre bones decisions utilitzant les dades», explica. Treballa analitzant percentatges de conversió, reserves inicials, distribucions geogràfiques i l’impacte de cada canvi del procés. És una feina que descriu com «en constant desenvolupament». «Sempre hi ha coses noves per aprendre», afirma, però també és un sector molt exigent: «Tens aquest risc de no saber si demà et pot arribar un correu dient-te que malauradament el teu rol ha estat prescindit». «No hi ha cap dubte de què Londres és molt avançat. Es pot dir que part de les grans innovacions comencen aquí. El fet que cada vegada estam més connectats fa que aquesta innovació no tardi a arribar a altres zones com ara Espanya», exposa.

La vida a Londres li permet mantenir un bon equilibri entre feina i oci. S’aixeca aviat, va al gimnàs i, si li toca oficina, hi arriba cap a les deu. A les tardes, intenta gaudir de la ciutat sempre que el temps i la llum ho permeten. Explica que es pot decidir un pla a darrera hora: «Tant puc decidir agafar un tren i anar-me’n a fora de Londres d’excursió, com decidir anar a un museu, un parc, un musical… qualsevol cosa».

Quan pensa en Mallorca, reconeix que enyora la família, els amics i, sobretot, la mar. «Som un animal d’aigua, i només el fet d’estar devora la mar ja em tranquil·litza i em dona pau», diu. També enyora el menjar i la llum de l’illa, mentre que del Regne Unit destaca la multiculturalitat i el contrast arquitectònic, així com la manera marcada en què es viuen les estacions.

Té clar que algun dia tornarà a Mallorca, però sense presses ni dates fixes. Explica que prefereix gaudir del present, després d’haver après que la vida pot canviar de sobte. Si hagués de resumir tota aquesta etapa amb una paraula, ell mateix tria «alliberadora», perquè li ha permès complir el seu somni professional i obrir-se al món sense prejudicis.