Toni Rechach, mallorquí a Luxemburg: «Quan torn a Mallorca i veig aquell cel tan clar, me’n record per què sempre hi vull tornar»

Quan en Toni Rechach recorda com va començar la seva aventura, encara li fa gràcia pensar que tot havia de durar «només un parell d’anys». «Som de Palma, però tots els meus padrins són de Petra, així que duc sang de poble», explica.

El 2022 va acceptar una oferta de feina a Ernst & Young (EY), una de les grans empreses de consultoria del món, dins l’àrea financera. La seva decisió de deixar Mallorca va venir marcada per la curiositat i les ganes de créixer: «Volia veure món i sortir de la meva zona de confort. Luxemburg m’oferia l’oportunitat de treballar en un entorn internacional, però sense l’estrès d’una gran ciutat. A més, sempre he pensat que sortir de Mallorca et fa estimar-la encara més quan hi tornes».

El que no s’imaginava és que aquella aventura laboral acabaria transformant la seva vida personal: «L’adaptació va ser molt més fàcil del que pensava, sobretot perquè a EY hi havia molta gent jove com jo, que també començava el seu primer treball a l’estranger. Això crea una energia especial: tots tenim les mateixes inquietuds, ganes d’aprendre i de passar-ho bé. I, a més, a l’empresa també vaig conèixer a Marla, la meva parella, així que puc dir que aquesta etapa m’ha duit moltes coses bones — tant personals com professionals».

També valora la seguretat i la tranquil·litat del país, encara que, com a bon mallorquí, reconeix que de vegades troba a faltar una mica de desordre: «Aquí tot és més estructurat i planificat. Hi ha més respecte pels horaris i per la vida personal. A Espanya tenim un estil més flexible i espontani — que té el seu encant — però a vegades també ens fa anar a darrera hora».

D’una casa compartida al seu propi camí

Un dels records més divertits del seu primer any a Luxemburg és la convivència multicultural: «Vaig viure en una casa compartida amb quatre persones més: un portuguès, un mexicà, un francès i una russa. La convivència era... diguem-ne entretinguda. Al cap d’uns mesos, la dona que ens llogava la casa va rompre amb la seva parella i va acabar vivint al menjador, on es passava tot el dia mirant sèries i muntant drames. Vist amb perspectiva, va ser caòtic, però també una etapa que m’ha deixat molts records i rialles».

Toni explica que alguns dels grans avantatges de viure a Luxemburg és la seva ubicació i neteja: tot està a prop per fer escapades de cap de setmana i la ciutat fa la sensació que «hi ha un exèrcit invisible que ho deixa tot polit cada nit».

Arrels que no s’esborren

Tot i estar plenament integrat, Toni no ha perdut el contacte amb les seves arrels. «El que més enyor són els meus pares i els meus amics, i sobretot passar petits moments amb ells: un dinar improvisat, un cafè al sol o una conversa sense pressa. També la llum de Mallorca, que és única; quan torn i veig aquell cel tan clar, me’n record per què sempre hi vull tornar. Per sort, puc anar-hi bastant sovint gràcies al teletreball — i al fet que hi ha molts vols directes des de Luxemburg, ja que els alemanys no fallen mai… I, evidentment, la paella, la sobrassada i la mar — tres coses que curen qualsevol enyorança».

Quan li demanen si pensa tornar, respon amb calma: «Ara mateix estic molt bé aquí, tenc estabilitat i una vida plena. Però el cor sempre tira cap a Mallorca».

I si hagués de resumir aquests anys amb una paraula mallorquina? Toni somriu: «Endavant, perquè això ha estat viure a fora: adaptar-me, créixer, aprendre i seguir».