Aniversari Conquesta de Mallorca de 1229: Unes jornades de reflexió històrica i cultural

La conquesta de 1229 ha estat l’episodi més decisiu en la història de Mallorca dels últims vuit segles. Allò que som —i allò que no som— com a poble ho devem, sobretot, a l’acció de Jaume I i als seus efectes perdurables. Les pregones arrels que la societat i la civilització catalanes endinsaren en els nous territoris de la Corona d’Aragó guanyats a la mitja lluna al segle XIII han constituït un dels moments més fonamentals de tota la nostra història.

Fins i tot prové d’aquell temps la divisió en unitats polítiques diferents dels territoris de llengua, dret i cultura catalans, amb totes les conseqüències que aquest fet va comportar.

Unes jornades per reflexionar sobre el llegat

Les efemèrides sempre són oportunitats de debat, de replantejament i de mirar d’enfocar el futur de la millor manera possible. Per això, l’Obra Cultural Balear (OCB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) —a través de la Delegació de Palma i la Secció Històrico-Arqueològica—, a les envistes del 800 aniversari de la conquesta de Mallorca (1229-2029), han decidit organitzar una jornada d’estudi i reflexió sobre la commemoració de la conquesta i la construcció del relat.

Les jornades se celebraran els dies 7 i 8 de novembre de 2025 a l’Arxiu del Regne de Mallorca, amb la participació d’un elenc d’especialistes que ja han treballat sobre la qüestió. Hi intervendran, seguint l’ordre establert, els següents estudiosos: Antoni Quintana, Antoni-Ignasi Alomar, Josep Amengual, Caterina Valriu, Margalida Tomàs, Pere Salas, Joan Colom, Pere Gabriel, Antoni Marimon, Miquel Àngel Casasnovas, Josefina Salord, Fanny Tur, Lluís Segura, Gabriel Mayol, Gabriel Ensenyat, Antoni Furió i Enric Pujol.

Com a cloenda, es debatrà sobre com s’hauria de commemorar el vuitè centenari, amb la participació d’alguns dels ponents i d’Antoni Mas. La jornada es clourà amb la intervenció com a relator de Francesc M. Rotger, i les sessions seran moderades per Antoni Llabrés, Sebastià Alzamora i Gabriel Ensenyat.

L’assistència és oberta i gratuïta per a tothom.

Més que història: un repte de futur

L’objectiu de la jornada va més enllà de l’aspecte estrictament històric. La commemoració ha de servir no només per remarcar d’on venim, sinó per veure com aquest fet ha evolucionat al llarg del temps i com es pot extrapolar a la realitat actual: què en queda avui dia i quines possibilitats de supervivència d’aquell llegat tenim com a hereus del fet històric derivat de la conquesta.

En aquest sentit, l’efemèride ha de servir per reafirmar la voluntat de mantenir i d’enfortir la part més essencial d’allò que ens ha definit com a poble, actualment en una situació d’enorme fragilitat a causa dels canvis intensos i accelerats que vivim dins un món globalitzat.

Una commemoració amb rigor i sentit

Com correspon a una commemoració de tant relleu —l’inici d’un cicle històric tan dilatat en el temps i que ens afecta directament—, l’OCB vol celebrar aquest vuitè centenari amb un criteri rigorós, més enllà de tota interpretació polititzada o mediatitzada per prejudicis fora de lloc.