Matilde García, des de Mallorca a viure a França: «Aquí la gent és molt seriosa, potser per la manca de sol o de llum, però sembla que van trists tot el dia»

Quan xerra de com va acabar vivint a França, Matilde García somriu amb una barreja de sorpresa i serenor. «Jo tenia la meva feina de divuit anys, la meva família, les meves amigues, jugava a bàsquet... una vida normal i assentada», explica. Tot va canviar quan va conèixer el seu actual marit, jugador de bàsquet professional: «Al principi vam estar dos anys a distància, fins que ens vam casar i vaig començar a seguir-lo per diferents ciutats».

Una nova vida a França

Així, amb un nadó de quatre mesos, van fer les maletes i van aterrar a França l’agost del 2021. Els primers anys van viure a Mulhouse, a la regió d’Alsàcia: «Ens vam enamorar d’aquell lloc. Era una vila petita però vivíem molt bé. L’únic dolent per a una palmesana eren les temperatures de -10 graus».

Ara, la família viu a Angers, a la regió del Loira: «És una ciutat plena de castells de conte, rutes de senderisme i gastronomia. No fa tant de fred, però el temps és molt inestable».

Xoc cultural i ritmes quotidians

Matilde diu que el que més la va sorprendre no van ser els paisatges, sinó els ritmes quotidians: «Aquí tot tanca a les set de l’horabaixa. No hi ha costum de sortir de bars com a Espanya. I sobretot... el silenci. Aquí la gent no fa soroll! Et fa, fins i tot, por parlar moltes vegades. He arribat a sentir pares dient als fills que no cridin al parc mentre juguen».

També l’ha impactada el sistema sanitari: «Tot és diferent. La targeta sanitària ens va arribar mesos després i, mentrestant, havíem de pagar totes les visites. Aquí no hi ha metge de família com a Espanya, sinó que n’has de triar un i pagar-li. Si vols un especialista, el busques a través d’una aplicació i esperes».

Barrera lingüística i adaptació

Quan van arribar, cap dels dos xerrava francès: «Va ser molt difícil. La gent tampoc parlava anglès i, si no t’expressaves en francès, moltes vegades a les administracions ni t’atenien».

En descriure el caràcter francès, Matilde no s’està de dir el que pensa: «Sense voler ofendre ningú, som molt diferents. Aquí la gent és molt seriosa, potser per la manca de sol o de llum, però la gent sembla que va trista tot el dia».

Enyorança de Mallorca

Quan li demanen què enyora, no dubta: «El sol, la mar, la sorra als peus, el menjar. No saps com estàs de bé fins que surts». El seu marit, madrileny, comparteix la nostàlgia. «Ell està boig per tornar a Mallorca, crec que fins i tot ho enyora més que jo», riu.

Ara, Matilde torna a estar embarassada, i l’experiència, diu, li desperta moltes emocions: «És inevitable sentir por». Tot i les dificultats, té clar el futur: «Quan el meu marit es retiri del bàsquet, tornarem a Mallorca. És un pacte que vam fer. Ell sap que Mallorca és ca nostra i que sempre ho serà».