Maria Antònia Roses, la nova veu mallorquina que connecta emoció, llengua i paisatge

Quan Maria Antònia Roses pensa en els seus inicis, li costa situar un moment exacte: «Crec que és el que sempre he fet», diu la cantautora, que entén la música no com una elecció sinó com una presència natural. Va començar a l’escola de música de Petra, el seu poble. Allà va aprendre piano i, més endavant, als tretze o catorze anys, va conèixer el professor que —explica— ha estat «com el meu gurú en tot el que té a veure amb la música».

Va ser també ell qui la va animar a cantar: «Va descobrir que se’m podia donar bé i em va començar a motivar amb el tema del cant», explica. Des d’aleshores, la veu i el piano s’han convertit en un únic instrument per a ella, fins al punt que, diu, li costa separar-los.

De la interpretació a la composició

Durant anys, Roses va formar part de diferents projectes musicals: grups de versions, formacions de pop local i bandes. «Vaig estar onze anys tocant en grups, a festes, bodes o restaurants. També vaig participar en projectes amb Reggaetonpare o Mantra, de Felanitx, que feien temes propis», explica amb naturalitat. Tot i l’experiència, la composició pròpia li feia respecte. Se sentia insegura i pensava que no seria capaç d’escriure una cançó, perquè ho veia com «una cosa molt difícil». Fins que un moment vital ho va canviar tot.

L’any 2022, després d’acabar la carrera de Psicologia, estava a punt de partir cap a Austràlia per fer un any sabàtic. Enmig de les emocions d’aquell moment —les despedides, la il·lusió, la por—, el seu professor de sempre li va dir que havia arribat l’hora d’escriure la seva primera cançó. Aquell impuls va donar lloc al seu primer tema i també el primer que publicaria a les plataformes digitals. «Va ser la primera vegada que vaig veure que no era tan complicat. Després d’anys fent música, gairebé em sortia sense pensar-ho», reconeix.

A Austràlia, entre diaris personals i històries viscudes, van néixer les cançons del seu primer EP ‘Me’n Vaig Sense Fugir’. «Tenia molt a contar», explica.

Influències entre l’illa i el món

Quan xerra de referents, Maria Antònia Roses té molt clares les seves arrels. «A nivell local, qui m’ha marcat més és Antònia Font. És el grup que ha sonat sempre a ca meva, des de petita. També Miquel Oliver i grups de Manacor com Roig o Roger Pistola», diu.

Aquest entorn proper li ha donat una manera d’entendre la música molt mallorquina: quotidiana, directa i sense artificis. Però també reconeix la inspiració que troba en artistes més joves com Júlia Colom, Maria Hein o Maria Jaume, «que són artistes que m’inspiren molt». A nivell estatal, es fixa en noms com Guitarrica de la Fuente, Amaia, Pablo Pablo i Rigoberta Bandini.

Mallorca com a paisatge emocional

Tot i que el seu primer EP va néixer lluny, la seva illa és una presència constant. «Mallorca sempre hi és. Quan escric, hi apareixen paisatges, la mar, la calma, la natura. Crec que ho faig d’una manera inconscient», explica Roses.

Per a ella, viure fora li ha servit per entendre encara millor què significa venir d’una illa. Actualment viu a Barcelona, on estudia composició de música moderna i jazz al Taller de Músics, però manté un vincle fort amb la seva terra. «Mallorca m’aporta aquesta part de calma que a vegades em falta a la ciutat», afirma.

Un panorama musical ric però limitat

Quan se li demana per l’escena musical de Mallorca, és clara: «Hi ha molt de talent, tothom ho diu. A Barcelona sempre que dius que ets de Mallorca et responen que allà hi ha molt bones propostes». Roses va formar part dels primers anys del Mobofest, un festival sorgit per donar visibilitat als músics locals. «Érem un grup d’amics que veiem que hi havia molt de talent i poques oportunitats per tocar», comenta. Tot i els avenços, creu que encara falten espais per als músics emergents.

També assenyala que l’àmbit formatiu és un dels punts febles: «Jo vaig venir a Barcelona perquè volia una formació més enfocada a la música moderna. A Mallorca no hi ha encara una oferta tan variada».

Complicitats i col·laboracions

Un dels trets que més valora de la comunitat musical mallorquina és el suport mutu. El seu remix amb el DJ Sideways n’és un bon exemple. D’aquella col·laboració, nascuda de manera espontània, va sortir una versió més electrònica d’una de les seves peces. «Va ser un win-win, ens vam entendre molt bé i el resultat va quedar molt xulo», resumeix.

Per a Roses, aquesta xarxa d’artistes que es donen suport i col·laboren és essencial: «Això també és part del que ens defineix com a escena».

La presència a les xarxes i la gestió artística

Roses és conscient que la promoció digital és avui una part indispensable de la feina musical. «És una cosa molt important, però també t’estressa un poc. Moltes vegades penses: jo faig música, per què he de dedicar temps a la promoció?», admet.

Tot i això, entén que les xarxes socials són un canal imprescindible per fer arribar la seva obra. «Ara és molt més fàcil fer música, però també hi ha molta més gent fent coses. A vegades les propostes que arriben més lluny no són les que tenen més talent, sinó més estratègia», reflexiona.

Roses assumeix amb pragmatisme que la seva carrera també és una empresa. «Per a mi la música és un negoci. Si vull que la meva música s’escolti, he d’exposar-la. No puc penjar una cançó a Spotify i esperar que la gent la trobi sola», diu sense embuts.

Tot i això, manté la coherència entre el que és i el que mostra: «El contingut que faig a xarxes ha de tenir sentit amb qui som. Si un dia faig música més ballable, trobaré la manera que encaixi, però sempre des del que jo sent».

La llengua com a espai de llibertat

Maria Antònia Roses canta en mallorquí per naturalitat. Defensa que cantar en català és també una manera de mantenir-lo viu. Tot i això, demana tolerància amb els artistes que canvien d’idioma.

«A vegades es critica molt un músic que fa una cançó en castellà, i em fa pena. La música ha de ser llibertat. Cantar en la teva llengua és també una decisió política, però això no ha de convertir-se en una imposició», afirma. Per a ella, la salut d’una escena musical també es mesura per la seva llibertat creativa.

Un any de primeres vegades

El 2025 ha estat, per a ella, un any intens i ple de descobertes. «Ha estat un any de moltes primeres vegades, i això sempre es viu amb il·lusió», reconeix. Una d’aquestes experiències va ser la seva participació al certamen Art Jove, on va arribar a la final. Més enllà del reconeixement, valora l’experiència col·lectiva: «Va ser molt guapo poder compartir-ho amb altres artistes. Vam conviure uns dies i vam fer molta amistat».

Després d’aquest any intens, la jove mira cap al futur amb calma. Quan li demanen què li diria a la seva versió d’ara fa deu anys, respon que li enviaria la cançó ‘Un sol radiant’ de Pau Vallvé. I a la Maria Antònia d’aquí a una llarga temporada, ‘Poses’ de Guitarricadelafuente.