Consulta els guanyadors del IX Concurs Literari d’Idò

Ja es coneixen els microrelats guanyadors de la novena edició del Concurs Literari d'Idò!. Els dos guanyadors, un per cada categoria, han estat premiats amb un lot d'entrades de cinema i un viatge amb Baleària, respectivament. Des d'Idò!, volem donar les gràcies a tots els participants per la seva dedicació i els encoratgem a seguir participant en les pròximes edicions del concurs.

Relat guanyador categoria A (Infantil i juvenil): La noia que es trenca per dins

Mentre em llevava el pintallavis, vaig observar-me al mirall. La cara, la roba, els cabells, eren exclusivament per a ell, tota jo havia estat adornada per a ell.

Per què havia arrufat, doncs, el nas en veure’m? No em veia prou bonica?

El vestit hauria de ser més curt, és clar. I més atapeït, què importa renunciar a una mica d’oxigen a canvi de la seva aprovació.

Llevant-me l’ombra d’ulls, vaig evocar totes les mirades que em va dirigir al llarg de la nit. S’estaria fixant en mi o en les altres noies? Seria jo alguna cosa comparada amb elles?

Llevant-me el coloret, vaig recordar el que havia dit ell de jo, davant tots els seus amics, i com de vermella em degués posar. De veritat estic tan grossa?

Jo, com bé vaig aprendre, no vaig dir res per por de deixar-los d’agradar.

Perquè aquest és el meu propòsit com a dona, oi? Cercar l’aprovació d’ells.

Així és que vaig mirar als ulls al meu reflex.

I mentre una noia es trenca per dins com un tassó estavellant-se contra el terra, pren una decisió amb la qual carregarà tota la seva vida.

Gaia Rancich

Lloc: Sineu

Edat: 14 anys

Relat guanyador categoria B (Adults): L’Aixovar

Com cada cop que plovia, les nines s’havien posat a fer tassons amb l’argila que havien recollit al matí a les marjades del puig. Tardes com aquelles, en què els niguls tapaven Alfàbia i la remor del torrent trencava el silenci habitual, eren dels pocs en què no s’avorrien i em permetien estar tranquil·la mentre cosia els desperfectes de les estovalles i torcaboques que durant anys havien estat oblidades dins les calaixeres del menjador. Un aixovar de primera, de cotó i fil antic, que segons la meva sogra havien pertangut als Dameto, a qui havien comprat la casa abans de la guerra amb els doblers fets a França, i que d’ençà que ens havíem traslladat m’havia proposat recuperar. No pas pel seu valor o bellesa, que no els mancava, sinó com una mena de favor. Com una forma de demanar disculpes a la finca per l’abandonament que havia sofert durant dècades i que havien convertit aquelles terres, esplendoroses en el passat, en una frondosa pinada, on les oliveres morien i les marjades es desfien després de cada tempesta. Un bosc ressentit, que ens rebutjava i ens impedia construir-hi el nou futur que tant necessitàvem.

Lluc Fiol

Lloc: Sóller

Edat: 23 anys

Finalista categoria A (Infantil i juvenil): La nit dels desitjos

Avui és Sant Joan, la nit on els desitjos es fan realitat. També comença l’estiu i, com les males notícies, sempre ve acompanyat. Acompanyat de la calor infernal!

Per això avui m’he aixecat d’hora per anar a la platja sense que ningú em molesti.

Abans de sortir de casa meva m’he acabat el tassó de cereals, he deixat el torcaboques damunt la taula i he agafat la moto. Per un camí amb moltes corbes he arribat a una petita cala on, en canvi de sorra, hi ha pedres. Molt poca gent coneix aquest lloc.

Més d’una hora després surt de l’aigua tota arrugada.

Quan arriba la nit jo ja tinc el meu desig preparat.

En arribar a la festa que hi ha a Platja d’en Bossa em trobo amb un munt de gent ballant al voltant del foc que hi ha al mig de la platja, rient i parlant.

A mitjanit tothom tira el seu paper, amb el desig escrit, al foc, i comença a donar voltes a la foguera. Mentrestant els focs artificials il·luminen el cel i jo tanco els ulls, esperant que el meu desig es faci realitat.

Aroa Marí Pardo

Lloc: Santa Eulària des Riu

Edat: 13 anys

Finalista categoria B (Adults): Per ells

En Biel, un home ja jubilat, vivia sol a una caseta de pedra vora el camí vell de Llucmajor. Cada matí, amb una puntualitat gairebé sagrada, parava taula com si esperés convidats: el torcaboques ben doblegat, el tassó de vidre fi, i una tassa de cafè que encara feia olor de forn nou. Aquell torcaboques havia estat brodat per na Margalida, la seva dona, quan encara reien plegats. El tassó, en canvi, era del seu fill, que feia anys que treballava lluny, a Anglaterra.

Un dia de tardor, mentre el vent feia ballar les fulles del taronger, en Biel va notar que el tassó tremolava lleugerament damunt la taula. No hi havia corrent d’aire; només un silenci dens i familiar. Va somriure:

—Ja sou aquí —va dir fluixet, acariciant el torcaboques com si fos una mà estimada.

Va alçar el tassó i brindà tot sol, però amb el cor ple: per la dona, pel fill, per tot allò que roman encara quan sembla que ja no hi queda ningú. I el vent, suau, li va respondre.

Felip Munar i Munar

Lloc: Palma

Edat: 65 anys