Marga Crespí: De medallista olímpica a mare i creadora de contingut

Marga Crespí ha canviat les piscines olímpiques pels parcs infantils de Califòrnia, però encara fa salts sincronitzats entre malabarismes lingüístics i culturals. La medallista de bronze a Londres ara combina maternitat, vida a l’estranger i el món digital de les xarxes socials, aplicant els valors de l’esport a la vida real, amb humor i una bona dosi de mallorquinitat.

Després d’haver passat per uns Jocs Olímpics i fer el canvi a una nova vida als EUA, encara neda?

Crec que al final mai pots aturar d’una cosa que va ser tan important de la teva vida. Per feina ja no ho faig tant, però sempre estic activa. Intent entrenar cada dia, no només per qüestió econòmica, sinó perquè és una cosa que realment gaudesc fent. I si hi ha una oportunitat de participar en un xou d’última hora o en alguna classe privada a prop nostre, m’apunt sense dubtar-ho.

Quan va començar a nedar? Com va sorgir el seu interès per la natació sincronitzada? I mai va pensar que podria dedicar-s’hi professionalment?

Quan estava a Mallorca, pensava sempre en natació. Tenim la sort de tenir una illa plena de piscines públiques, i gràcies a això vaig poder aprendre a nedar. Una veïna, que vivia molt a prop, em va animar a provar-ho. L’única persona que realment va creure en mi des del principi va ser la meva entrenadora, Arantxa. Quan vaig començar a competir amb 9 o 10 anys, ella sempre em deia que podria arribar lluny.

I tant que va créixer, des d’allà a ser medallista olímpica. Com va ser guanyar la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres?

Va ser molt satisfactori després d’un any tan dur de preparació. És una experiència única i especial, perquè no tothom pot dir que ha guanyat una medalla olímpica. Ara ho visc amb orgull i confiança, sabent que pertanc a l’1% de la població que pot dir que té una medalla olímpica.

Quin consell donaria a una jove promesa que vulgui dedicar-se a la natació sincronitzada professionalment?

No hi ha resultats sense sacrifici. Vaig sacrificar moltes coses. També s’ha de disfrutar. Crec que mentalment també has de ser molt fort, però la recompensa és meravellosa. Amb medalla o sense, formes part d’una cosa única. Els valors de l’esport són extraordinaris.

I una vegada ja va aconseguir la medalla, el seu altre somni un poc paral·lel era formar una família, i va decidir fer la seva vida als Estats Units, que és on està resident ara mateix. Com va ser aquest canvi?

Jo sempre cercava oportunitats per seguir creixent, i quan se’m va presentar l’oportunitat d’anar als EUA, era una cosa tan única que ho havia de provar. El meu primer any als Estats Units va ser meravellós, fent feina a un espectacle de natació sincronitzada. Em vaig sentir molt afortunada de què una cosa que abans feia com a esportista ara formàs part del meu dia a dia.

A quina part d’EUA està?

A Califòrnia. El que passa és que primer em vaig mudar a Las Vegas, però sense la meva feina la ciutat no tenia res per jo. Amb aquest sentiment de voler descobrir i d’anar a prop de la mar, com a bona mallorquina, vaig decidir quedar-me aquí.

Quin ha estat el xoc cultural més fort que ha viscut en la seva vida allà als Estats Units?

N’hi ha molts, sobretot a Califòrnia. Per exemple, em fa molta gràcia que els carrers siguin en castellà. Una cosa a la qual mai em podré acostumar és el menjar: les hores, els supermercats... Tot és diferent. També hi ha una gran influència mexicana, i molta gent xerra espanyol perquè vol practicar.

Amb el seu fill, xerra en castellà o català? Quines coses de Mallorca li està ensenyant?

Cada any intentam anar a Mallorca i regalar-li a Leo l’experiència d’estar a la nostra illa. Aquí a San Clemente no toca la mar, i veure’l gaudir de la Mediterrània va ser increïble. Ara mateix practicam tres llengües a ca nostra: italià, castellà i anglès. Sempre que feim videocridades amb sa padrina sent el mallorquí, i tant de bo més endavant pugui fer immersions a l’illa.

Han mantingut qualque tradició mallorquina?

És molt difícil. Si no podem anar a Mallorca per Pasqua, m’agradaria fer crespells. Tenc la recepta, ma mare me la va enviar. També ens hem adaptat a festes com Halloween, que aquí és obligatòria.

Com és el seu dia a dia a Califòrnia?

Soc mare a temps complet. Entrenam a casa perquè tenim un gimnàs on em puc mantenir en forma. Ara estic més ficada al món de les xarxes socials, intentant mostrar el nostre multiculturalisme i dia a dia. Admir molt totes les mares del món que fan feina, no té comparació.

Ara que ja no està tant a les piscines, què és l’èxit per a vostè?

L’èxit és arribar a ser la millor versió de tu mateixa. Ho implement cada dia, intent ser un 1% millor. Tot el que tenc ara és gràcies al que he après com a esportista.