Emilio, mexicà en una estada lingüística a Mallorca: «En dos anys vaig passar de no saber res a treure’m el C2 de català»

Si algú ha passejat aquests dies per diversos indrets de Mallorca, potser haurà tengut la fortuna de trobar-se amb un grup d’una trentena d’estrangers caminant mentre fan una visita turística. Un fet que, avui en dia, tenim tan normalitzat els illencs pot esdevenir una grata sorpresa en descobrir que la llengua vehicular entre tots ells és el català.

Andorra, Girona, el País Valencià i Mallorca són testimonis cada any de les Estades Lingüístiques d’Estiu a les Illes Balears, que l’Institut Ramon Llull organitza, en col·laboració amb la UIB, cada setembre des de fa més d’una dècada. El 7 de setembre van arribar a Mallorca més d’una trentena d’estudiants de català procedents de 13 països d’arreu del món, amb l’objectiu de conèixer la cultura illenca i reforçar els llaços amb altres catalanoparlants estrangers.

Més de 150 universitats repartides per tot el món imparteixen classes de català. A Mallorca hi han arribat participants de països com el Canadà, els Estats Units, Mèxic, l’Equador, el Brasil, Xile, Itàlia, la República Txeca, Eslovàquia, Portugal, Alemanya, Romania, el Regne Unit, Lituània i Tailàndia.

«En aquestes dues setmanes hauran fet unes 30 hores de classe. Al matí fan classes i, l’horabaixa, activitats que solen ser culturals», explica Marc Lladó.

Lladó és professor de català a Berlín i, juntament amb Carme Sureda, són els encarregats d’impartir les classes als alumnes de l’estada, que es fa a l’edifici de Sa Riera de la UIB. «Intentam que les classes del matí estiguin relacionades amb les activitats del dia. Si han d’anar a cuinar, al matí els parlam de gastronomia o de matances», afegeix Lladó.

Nou persones del Regne Unit, tres italians, tres alemanys i tres eslovacs formen part del grup. El participant més jove té 23 anys, i el més gran 50 i llargs.

Els alumnes s’han comunicat íntegrament en català i han participat en activitats per conèixer l’illa: des de passejades gòtiques per Palma, viatges a Santanyí i Capdepera, tallers de cuina al Mercat de l’Olivar o, fins i tot, improvisar gloses.

Una de les activitats que més il·lusió els va fer va ser la del dimecres, quan varen poder conèixer la nova ‘dama de Mallorca’: la cantant valldemossina Júlia Colom, que els va presentar el seu curtmetratge Sempre dijous.

Motius per aprendre català

Aprendre un idioma nou pot fer mandra, sobretot si es tracta de la llengua d’un país on ni tan sols tens pensat anar a viure. No obstant això, una petita espurna pot encendre l’esperit de qualsevol.

Els motius de la trentena d’estudiants vinguts a Mallorca varien: des de la necessitat de fer-lo servir a la feina, fins a la voluntat d’integrar-se i connectar millor amb amics de la nova ciutat on viuen, o simplement per diversió, per entendre aquella sèrie o pel·lícula que tant els agrada.

Una prova de constància i passió és l’Emilio, mexicà, que va començar a aprendre català per la seva fascinació amb la sèrie Merlí. El seu progrés ha estat tan meteòric que en només dos anys ja dominava la llengua a nivell gairebé nadiu: «No sabia res de català. Vaig començar a estudiar fa tres anys i, l’any passat, vaig aprovar l’examen de C2. He anat una mica ràpid», explica amb humilitat.

Emilio creu que tenir el castellà com a llengua materna li ha facilitat l’aprenentatge i destaca allò que més li agrada del català de Mallorca, a part de la paraula «ca», que li encanta: «Trob més bonica la conjugació verbal mallorquina que l’estàndard. M’agrada més el tengui que el tingui».

Samara Rose-Miles, per la seva banda, explica: «Quan vaig estudiar a Barcelona, tots els meus amics parlaven català, i això em va animar a aprendre la llengua».

Miles va començar un màster en llengües romàniques a Alemanya i va triar el català: «Només havia estat una vegada amb la família, a Palmanova. Per això, aquí a l’illa, no havia hagut d’emprar gaire el català. Ara veig les diferències lingüístiques: la majoria de nosaltres hem après el català estàndard, i aquí descobrim l’article salat i canvis de paraules que no coneixíem», afegeix.

Silvia Steiner és portuguesa i parla gairebé mil llengües: «Parl italià, portuguès, català, ucraïnès, francès i rus». Va començar a estudiar català després de veure una sèrie sobre la Segona Guerra Mundial en què el narrador parlava en català: «Més tard em va sorgir l’oportunitat d’estudiar-lo i ho vaig fer».

«Fa un any i mig que vaig començar. Vaig treballar a Blanes com a auxiliar de conversa d’alemany», explica l’alemanya Lisa Schoone. Confessa que encara no el parla perfectament, però que l’entén tot: «El vocabulari d’aquí em costa una mica; les paraules sonen més medievals... però continuaré estudiant. Per ara, m’agrada molt».

Durant les entrevistes, l’única paraula mallorquina que no van entendre els alumnes va ser “llinatge”, acostumats a la forma estàndard cognom. Però aquest serà el darrer cop que això passi: el professor Marc Lladó va explicar a tota la classe què vol dir ‘llinatge’, per evitar confusions futures. Tots van escoltar amb la determinació d’algú que no vol deixar escapar ni una engruna de coneixement.

Campanya ‘No m’excloguis’

A més, els estudiants han participat activament en la campanya “No m’excloguis”, impulsada per l’Institut Josep Sureda i Blanes, situat al barri de Son Gotleu de Palma, per promoure l’ús del català com a eina d’integració i cohesió social a les aules. Mitjançant un vídeo difós a les xarxes socials, el centre fa una crida clara al professorat: que no deixi de parlar català amb l’alumnat d’origen estranger.

Els alumnes de l’estada lingüística s’hi han volgut sumar creant els seus propis vídeos per reivindicar el mateix: que se’ls parli en català, perquè només així poden aprendre la llengua.

Ahir va tenir lloc l’acte de cloenda, amb la darrera activitat del programa. L’hora dels adeus va arribar. Era el moment de dir: “Adeu-siau!”. I com ja saben dir, ben convençuts, tots els estudiants: «No és un adeu per sempre, és un adeu per un instant».