Consulta els guanyadors del VIII Concurs Literari d’IDÒ!

Ja es coneixen els microrelats guanyadors de la vuitena edició del Concurs Literari d'Idò!. Els dos guanyadors, un per cada categoria, han estat premiats amb un lot d'entrades de cinema i un viatge amb Baleària, respectivament. Des d'Idò!, volem donar les gràcies a tots els participants per la seva dedicació i els encoratgem a seguir participant en les pròximes edicions del concurs.

Guanyadora categoria A (Infantil i juvenil): El record

Record que feia deu dies que jo estava tancat al meu apartament. Deu dies en els quals només havia avançat dues línies a la meva darrera novel·la, l’editorial em pressionava i el termini acabava a final de mes. El dia que feia onze en Ferran va visitar-me per sorpresa, estava preocupat per les meves tendències autodestructives cada vegada que tenia un bloqueig creatiu.

Quan vaig sentir uns tocs rítmics, tot d’una vaig saber que era ell, el meu germà petit. Només entrar, en Ferran va començar amb el monòleg de sempre. “Fes això”, “fes allò” i no podia faltar el clàssic, “vius a una soll de porcs”. Tot mentre anava recollint la sala.

-On tens la granera? Aquí no es pot ni passar…

-A la bugaderia, on sempre

-Saps si no fossis tant somiatruites i tenguessis els peus una miqueta més a terra, tot seria diferent.

-Oh calla, li vaig dir, sense saber que aquella seria la darrera vegada que el veuria.

En Ferran, el que sempre es preocupava per mi per davant de tot…

Gràcies a tots per haver vengut avui al funeral del meu estimat germà petit. Fins aviat, Ferran!

Júlia Alorda

Lloc: Palma

Edat: 16 anys (1º BATX)

Guanyadora categoria B (Adults): Habitació 476

Pot ser tot el que ens digué era necessari, totes aquelles paraules del cicle de la vida i la mort, deixar anar a una persona mai és fàcil. Les paraules d’aquell metge tan enigmàtic, ens envoltaven i ens removien al mateix temps. Ens feien pensar en com l’angoixa pot marxar, a poc a poc, igual que el sofriment que el meu pare no aturava de patir i retenir.

Al principi em semblà un somiatruites, un metge alternatiu que s’havia equivocat d’ofici, que abans de metge hauria d’haver sigut capellà o qualsevol altra cosa. Però les seves paraules anaren ajuntant-se i construint una mena de granera que, amb la paciència de qui cuida el seu espai, treia totes les fulles del jardí del nostre cap. Aquella granera era capaç de treure la culpa, la ràbia i la tristor que ens envoltava, de sobte posà ordre al nostre pati, de sobte hi posà pau i serenor.

Nuredduna Barceló

Lloc: Mallorca

Edat: 29 anys

Finalista categoria A (Infantil i juvenil): Una il·lusió per al futur

Ha sortit el sol a la vella possessió. S’obren les finestres, la porta, i na Catalina surt amb la granera a granar les fulles de davall el porxo. En Tomeu surt amb una cistella que té blat i es dirigeix al corral, per donar-li menjar a l’indiot que prepara per a les festes de Nadal. En tornar, es troba amb na Catalina, i amb un somriure li diu: 

-Aquest any serà gran. 

Tots dos seuen al voltant de sa taula, obren un pa morè, que encara està calent, omplen els tassons amb llet de cabra i en Tomeu, amagat, mescla un doll de conyac que li havia quedat del seu aniversari.

Han passat molts d’anys, des que cada matí, molt prest, s’havien d’aixecar per preparar la terra de conreu, i allà sembrar blat.

Al seu cap somiatruites imaginava viure una vida com un senyor. Sense pressa, asseure’s davall la porxada, desdejunar amb la seva dona, gaudir de la Pau i tranquil·litat dels conreus. En aixecar-se, mira al seu entorn, i s’adona d’una cosa: 

-Punyetes, però si ho he aconseguit! 

Recull el que hi ha damunt la taula i es fica dins ca seva.

Héctor Colomar

Lloc: Palma

Edat: 14 anys (2º ESO)

Finalista categoria B (Adults): L’amo de la gespa

En T. va colpejar brutalment l’indiot de la veïnada amb un pal de granera fins a deixar-lo mig mort. Malgrat el seu posat de somiatruites qualsevol, l’home amagava un mal geni únic. Aquell horabaixa, na L. només li havia recomanat que esquitàs d’herbicida les males herbes de l’hort. Ell, que va sentir que el comentari extralimitava l’autonomia veïnal, no s’ho va prendre bé: fou la gota que va fer vessar el tassó.

Vint-i-un anys de paisanatge ─aparentment cordials─, havien alimentat un odi furibund entre ambdós: malentesos innocents, petits retrets, comentaris inoportuns... Ella sovint mostrava un tarannà ofensivament pragmàtic; ell, al contrari, es definia com a ‘llunista’. Aquell incident va trencar l’harmonia del lloc i els veïnats varen decidir vendre pel seu compte la seva casa amb hortet. Una immobiliària sueca va pispar el negoci i va fer-los una oferta irrefutable. En T. acabà comprant un pis de segona mà a Son Cotoner i na L. va partir a viure amb la seva germana de Lloseta.

L’agència va reformar i unificar les dues cases. Una família danesa en va pagar un preu set vegades més alt a la inversió feta. L’indiot, recuperat del tot, ara es passeja com l’amo de la gespa.

Pere A. Joy Mayol

Lloc: Palma

Edat: 57 anys