El Tesorito de la Isla: la valentia que es canta en català i batega amb ritme pop

Hi ha moments en què la vida et convida a fer un salt fora xarxa. Com quan t’endinses a la mar freda un dia de gener. O com quan, després d’anys cantant versions d’altres, decideixes cantar-te a tu mateix. I encara més: quan ho fas en la teva llengua, aquella que t’ha vist créixer entre panades i postes de sol.

Aquesta és la història d’El Tesorito de la Isla, el projecte d’un jove músic mallorquí que ha convertit el seu procés vital en cançons plenes de coratge i identitat. El seu darrer pas, més gran que mai, ha estat llançar una nova cançó en català. Una aposta que és, a parts iguals, declaració d’amor i acte de rebel·lia.

Nastallat: el ball de bot electrònic que revoluciona Mallorca

De Calvià a Madrid: canvi radical

El Tesorito —nom artístic que ja conté una picada d’ullet a les arrels— va néixer a Calvià, però s’ha criat a Andratx, envoltat de teatre i creativitat: «Mon pare tenia una companyia de teatre i ma mare feia maquillatge. Així que, d’alguna manera, ser artista em venia de sèrie. Sempre m’ha encantat cantar i explicar històries, i un dia vaig decidir fer-ho a través de les meves cançons», recorda.

Després d’anys d’estudis i de feina com a mestre en una escola de monges —on no sempre se’l va entendre—, un episodi incòmode li va obrir els ulls: «La directora no va connectar amb mi. Va trobar que jo era massa per l’escola. Quan va acabar el contracte, ja no em volien. Ho vaig passar malament. Vaig arribar a dubtar si era bon professor. Però quan vaig veure el suport de les famílies, vaig entendre que no havia de dubtar de qui era, sinó del lloc on estava». Aquell cop va ser el motor d’un canvi radical: passar a dedicar-se a la música.

El Tesorito va començar com molts músics: fent revetlles per pobles de Mallorca, animant nits d’estiu amb versions de clàssics. «Al principi em feia feliç, però després vaig sentir que volia que la gent em contractàs no per cantar cançons d’altres, sinó per escoltar el meu projecte. Volia que em cridassin per cantar una cançó d’El Tesorito de la Isla», diu amb un somriure.

Així va fer la maleta i va volar a Madrid. Allà, entre sales petites i grans festivals, va començar a construir la seva carrera pròpia: «És un món molt difícil, molt poc agraït. Pots fer moltíssima feina i rebre molt poc a canvi. Però he après que, si vols dedicar-te a la música, has d’estar disposat a apostar fort».

Curiosament, els escenaris més grans i els públics més entregats els ha trobat fora de casa: «Les meves actuacions més importants han estat a Madrid, a les Canàries... I a Mallorca, mai m’han cridat. Ara, amb aquest projecte en català, també vull obrir una porta per connectar amb la meva gent».

Em fa por que em jutgin pel meu accent. Vaig créixer entre jornalers andalusos i pagesos, i el meu català no és perfecte. Però he entès que això no és un obstacle: és part de qui soc

Aquest mes de juny, El Tesorito ha publicat la seva primera cançó en llengua catalana: Pensant en tu. Un pas que li feia molta il·lusió, però també respecte. «Sempre he tingut una por enorme de fer contingut en català o mallorquí. Em fa por que em jutgin pel meu accent. Vaig créixer entre jornalers andalusos i pagesos, i el meu català no és perfecte. Però he entès que això no és un obstacle: és part de qui soc».La rebuda ha estat millor del que esperava: «Tenia por de les crítiques, i és veritat que sempre hi ha qui et qüestiona».

La cultura ja no és de les institucions

El Tesorito forma part d’una nova onada de creadors que, des de les xarxes i les sales de concerts, estan dignificant la cultura pròpia. «Fins fa poc, tot el que tenia a veure amb la llengua i la tradició semblava cosa de les institucions, molt lluny de la gent jove. Ara, en canvi, hi ha moltíssimes persones creant contingut que reivindica qui som. I crec que això era molt necessari».

Blanca Noguera 'Lefki', creadora de contingut literari: «Tenim grans autors a les Illes, i els hem de reconèixer»

Ell mateix ho viu com un gest de responsabilitat: «Si vull que la música en català i en mallorquí tengui un futur, jo també hi he de posar la meva veu».

Si vull que la música en català i en mallorquí tengui un futur, jo també hi he de posar la meva veu

Si hagués de triar un paisatge que el representi, no ho dubta: «Les postes de sol de Sant Elm són les millors de Mallorca. Quan estic a Madrid ho enyor molt». I si la seva vida tingués una banda sonora, també ho té clar: «Anegats. Són un grup que m’ha acompanyat tota la vida, perquè tots els qui ens hem criat entre revetlles hem crescut escoltant-los».

Una de les coses que més destaca d’El Tesorito és la seva capacitat per transformar moments difícils en un discurs d’esperança: «Quan em varen fer fora de l’escola, vaig pensar que s’acabava el món. Ara puc dir que ha estat el millor que m’ha passat». Per això, té clar quin consell donar a qui es planteja canviar de vida: «Que escolti el seu cor. És un tòpic, però és veritat. Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. I a vegades l’únic que has de fer és atrevir-te a creuar-la».