Nastallat: el ball de bot electrònic que revoluciona Mallorca

Una plaça d’estiu, sabates de sola dura colpejant la terra al ritme d’un voler, rialles compartides entre girs i passes que s’entrecreuen. I, de sobte, sintetitzadors, baixos i capes electròniques. Així és Nastallat, un projecte nascut de la passió per la música tradicional i la potència de l’electrònica contemporània. Un diàleg insòlit entre el passat i el futur, que ha trobat a Mallorca, i més enllà, una nova forma de celebrar la nostra identitat.

L’arrel i el batec

Laia, una de les fundadores i veu principal del projecte, té clar d’on ve: «Fa molts anys que ball el ball de bot. Soc de Catalunya, però des de fa temps tinc amics mallorquins i m’encanta aquesta dansa. A Barcelona hi ha una comunitat mallorquina molt activa, i a través d’ells vaig entrar en aquest món».

Però Laia no només duu la tradició dins el cor: també la música electrònica li fa bategar. DJ en paral·lel a la seva trajectòria folk, un dia va sorgir la pregunta inevitable: per què no unir-ho? El detonant va ser Margalida, una amiga mallorquina i figura clau en el projecte: «Ella va ser la que em va animar a fer música electrònica amb l’essència del ball de bot. Em va dir: fes algunes cançons, prova-ho. I així va començar tot».

Un projecte col·lectiu i viu

Amb Pau, parella de Margalida i també implicat, Laia va començar a posar les primeres pedres de Nastallat: definir els valors, els objectius, i sobretot, començar a crear. Actor i director de professió, el jove ja havia treballat en direcció escènica de grups com O-Erra, i veia en aquest projecte una nova oportunitat creativa.

Pau aporta la direcció creativa, l’estètica i la coherència conceptual del projecte: «Jo estic més a la rereguarda, ajudant a mantenir un fil conductor, una identitat clara. Però tot és molt horitzontal. Tothom aporta el que sap i pot». També destaca la importància de fer les cançons ballables, mantenint l’estructura pròpia del ball de bot: «S’han fet moltes proves abans, però no sempre funcionaven per ballar realment a plaça».

Aquí entra en escena un altre nom essencial: Jaume, productor de Tramuntana Estudis a Consell, qui ha donat forma sonora a les primeres cançons. «Li duc una idea, una melodia, i ell ho transforma», explica Laia. «Cada cançó és un espai de creació compartida. Volem reinterpretar les cançons que tothom estima, però amb una mirada nova», afegeix.

Música per ballar-la i per pensar-la

Nastallat no és només festa. «El nostre objectiu és duur el ball de bot a espais nous, com festivals o sales de concerts, sense substituir les ballades tradicionals. Les respectam molt, però volem crear nous escenaris per aquesta música», diu Laia.

Pau reforça aquesta idea: «No volem substituir res. Els grups que toquen ball de bot tradicional fan una feina magnífica. Però nosaltres volem obrir una nova via: que també es pugui ballar ball de bot a una revetlla electrònica, a un rave, a un festival alternatiu».

Quan hi ha qui vol invisibilitzar o minoritzar la nostra llengua i cultura, l’art ha de respondre. I per això apostam doble

Darrere aquest objectiu hi ha també una clara voluntat de reivindicació cultural. En alguns vídeos del projecte se xera obertament de memòria històrica i d’identitat. «Quan hi ha qui vol invisibilitzar o minoritzar la nostra llengua i cultura, l’art ha de respondre. I per això apostam doble», diu Pau.

Una generació que torna a ballar

El moment és oportú. El ball de bot viu una nova onada entre els joves. A les escoles de dansa de Mallorca hi ha llistes d’espera, ampliació d’horaris, i una demanda creixent. «Aquesta cultura no s’ha perdut. L’hem viscuda, ens ha format, i ara la volem continuar», reivindica Pau.

Laia, tot i viure a Barcelona, ho percep: «Molts joves mallorquins que viuen fora han redescobert el ball de bot com una forma de sentir-se a prop de casa. És una connexió emocional molt forta». Aquest retorn a la cultura popular, lluny de ser nostàlgic, esdevé un acte radical de pertinença, una forma de dir: som aquí, amb les arrels ben plantades i els ulls oberts al món.

Molts joves mallorquins que viuen fora han redescobert el ball de bot com una forma de sentir-se a prop de casa

Laia reconeix que part de la inspiració inicial del projecte ve de Galícia: «Allà fa temps que treballen la música tradicional amb electrònica. Grups com Tanxugueiras o Rodrigo Cuevas han obert un camí».

Pau afegeix una imatge deliciosa per descriure què seria Nastallat si fos un menjar típic de Mallorca: «Seríem com una ensaïmada de tallades. Al principi a ningú li quadrava, però ara a tothom li encanta. Dues coses que semblen molt diferents, però que combinen a la perfecció».

Quan van arribar els primers comentaris negatius a TikTok, Laia ho va viure amb certa il·lusió: «Va ser el senyal que sortíem del nostre cercle, que arribàvem a més gent. Que la cosa es movia». Per ella, una frase escoltada a un company de professió ho resumeix tot: «La tradició és la història fins fa un minut». Això implica transformació, risc, vida.

El 18 de juny, Nastallat va presentar el seu nou single: Parado de Selva. «És la meva cançó preferida», confessa Laia. Inspirada en un voler ràpid i festiu, la peça vol capturar l’energia del començament de l’estiu, aquell moment de frescor abans de l’explosió de calor.

Nastallat no és un experiment passatger. És una proposta amb intenció. És una aposta per l’alegria conscient, per ballar sabent d’on venim, i imaginant cap on podem anar. A través del beat electrònic i el pols del flabiol, aquest projecte connecta generacions, amplia horitzons i ens recorda que la cultura popular és, abans que res, una eina viva.