Per què canviam de llengua si no fa falta?

Els nostres comportaments lingüístics no són casuals ni innocus. Són determinats per les nostres actituds lingüístiques i tenen un gran impacte en l’ús social de la llengua. Les nostres actituds no són lliures, sinó que estan condicionades pels patrons socials preeminents i pels nostres prejudicis, sovint inconscients.

De vegades, de manera inconscient pensam que la llengua pròpia només té un ús familiar o local, que no és tan útil com d’altres, que no ens entendran, que és de mala educació mantenir-la si l’interlocutor parla una altra llengua... fins i tot quan constatam que l’altre ens entén!

Els catalanoparlants canviam sistemàticament de llengua en adreçar-nos a desconeguts o en situacions de comunicació pública. Això fa invisible la llengua pròpia en el paisatge lingüístic, dificulta que els nouvinguts puguin aprendre català i fa que altres imitin el nostre comportament. Aquest patró social tan estès a Mallorca és letal per al català.

Parlar amb tothom en català a Mallorca hauria de ser el patró més habitual. Les xifres són clares: el 95% dels residents a les Illes Balears entenen el català i el més probable és que la persona amb qui parlam ens entengui. No necessitam canviar de llengua. Tots els infants que viuen a Mallorca aprenen la llengua a l’escola sense dificultats també molts de nouvinguts l’entenen sense problema, per tant, no hi ha cap motiu objectiu per no adreçar-nos a tothom en català. Que una persona no parli català no vol dir que no l’entengui.

No jutgem les persones pel seu aspecte o pel seu accent. Segurament ens entenen i agrairan que els hi parlem en català. Si ningú parla en català als nouvinguts, dificultam la seva integració i els negam el dret a viure a Mallorca en igualtat de condicions.

És hora de canviar de dinàmica! No excloguis ningú. Comparteix el català