‘Signes en l’arena. Mallorca 1983’: una bogeria creativa

Dijous passat, els murs del Club Diario de Mallorca van tremolar —no per cap terratrèmol, sinó per l’ona expansiva d’un passat que encara ressona amb força. Un centenar de persones van convergir per assistir a un esdeveniment carregat d’història, emoció i, sobretot, molta música: la presentació del documental 'Signes en l’arena, Mallorca 1983'. La cita, produïda per La Perifèrica Produccions i MallorcaNochentas, amb la col·laboració d’IDÒ, va ser molt més que una projecció: va ser un viatge a l’epicentre d’una revolució cultural que va sacsejar l’illa fa més de quatre dècades.

Una època amb "barra lliure"

La pantalla es va encendre i, durant una hora llarga, el públic va quedar hipnotitzat per una barreja de música en directe, imatges d’arxiu inèdites i converses entre amics que havien viscut la Moguda… o, més ben dit, aquell fenomen que molts es neguen a anomenar «La Moguda mallorquina». «Ens emprenya un poc que li diguin així», va explicar Juan Antonio Forés ‘Pinxo’, codirector del film, durant la tertúlia posterior.

Una bogeria creativa que avui seria gairebé impensable. Això és perquè, com van admetre tant Pinxo com Katina Penyafort, una dels protagonistes del documental, «ara tot ha canviat molt». Amb certa melangia, van reconèixer que hi ha coses que avui simplement «no es podrien fer». «No sabem si hem avançat o retrocedit», afegí la col·laboradora d’IB3.

Un punt i a part en la història

Quan les llums es van tornar a encendre, l’emoció es podia tocar. A fora, als jardins del Club, els assistents van compartir una picada cortesia de Distribuidora Rotger, entre converses i brindis amb Estrella Galicia, mentre sonava la banda sonora del documental —una oda als himnes d’una generació.

Amb una cervesa a la mà i la mirada al futur, Penyafort va deixar anar un desig que va ressonar entre els presents: «Tant de bo puguem continuar el documental amb els següents anys. Varen passar moltíssimes de coses».

I tant. Perquè la memòria no és només cosa del passat. És una promesa de continuar explicant qui som.