Aitortilla, mallorquí a Madrid: «Mallorca no em deixava ser el meu jo autèntic»

Amb 26 anys i una energia que no s’esgota ni un diumenge vespre, Aitortilla s’ha convertit en una veu fresca i original del panorama creatiu mallorquí resident a Madrid. DJ, cantant, creador de contingut i assessor d’art, aquest polifacètic comunicador audiovisual confessa que els seus primers passos van ser ben humils: «Amb una càmera que es veia fatal i un canal de YouTube on em creia Yellow Mellow».

Criat a Santa Ponça, Aitor va descobrir molt aviat que la vida de poble li quedava petita. «Vaig sortir de l’armari i de tot el que em pogués encasellar. Necessitava sortir, fer coses i ser el meu jo autèntic. Mallorca no em deixava», explica amb la seva habitual franquesa. Madrid el va rebre amb set companys de pis, caos i l’oportunitat d’una nova vida: «El primer dia em vaig trobar amb Lola Índigo i Miguel Ángel Silvestre. Vaig entendre que ja no era a Mallorca, on la persona més famosa del poble era la meva perruquera, La Kuky».

Després d’estudiar Comunicació Audiovisual, el món laboral no li ho va posar fàcil: «A Mallorca, si no coneixies algú o no et doblegaves davant d’algú, no treballaves en audiovisual. I a Madrid demanaven set anys d’experiència. Cari, tenia 19 anys, acabava de sortir de la gallina!». Però com ell mateix diu, de les portes tancades se n’aprèn: «Aprens a ser el teu propi cap i a evolucionar».

Amb ganes de ser escoltat

Actualment, Aitor compagina la feina d’assessor d’art en una editorial amb col·laboracions audiovisuals amb influencers com @GrTamara i el seu projecte musical Ojeras Hidratadas, un tàndem amb el seu amic Baaldo que ha posat ritme a revetlles de Mallorca i sales de Madrid. «El DJ ha de gaudir quan la gent balla la música que ell posa», assegura.

També canta. Però oblida’t de balades d’amor: «Per això ja tenim a Pablo Alborán». A Aitor li agrada xerrar del dia a dia amb ironia i crítica social: «No hi ha cançons sobre les mariliendres o els comentaris de cunyat al sopar de Nadal. Jo sí que ho faig». El seu pròxim tema? Y si me hago oKupa, una crítica directa a la crisi d’habitatge.

Fascinat per la televisió –va arribar a la fase final del càsting de MasterChef– no descarta seguir-hi vinculat, i té clar que vol fer carrera en aquest món: «No em fa vergonya dir que vull viure de la tele. Si algú em jutja, li dic de fer una canya i que em conegui. Això sí, la paga ell».

Una identitat mallorquina irrenunciable

I tot i que la seva vida transcorre ara entre el bullici madrileny, la seva identitat mallorquina és irrenunciable: «Jo soc més mallorquí que les ensaïmades. El ‘però’ mallorquí és la meva paraula preferida. Tant, que els meus amics em diuen: ‘Però què, Aitor, però què?’». També confessa tenir debats interns sobre l’ús del mallorquí: «No el xerr perquè em fa vergonya que em diguin que no soc prou mallorquí, però jo sé molt bé d’on venc».

Què enyora de l’illa? «A la meva família, els amics, Magaluf, la coca de trempó i els batuts d’ametlla de Valldemossa», assegura. Amb la Balanguera com a banda sonora vital i una motxilla plena d’humor, crítica i tendresa, Aitortilla no només fa riure i ballar, sinó que reivindica que Mallorca no s’oblida mai, encara que siguis a Gran Via o a la cabina d’un DJ a Albacete.