Maria Catany, mallorquina treballant a Tailàndia: «No suport veure els meus amics a Mallorca menjant panades»

Amb nom de poeta i esperit aventurer, Maria Catany té 25 anys i un currículum que sembla un mapa del món. Després de graduar-se en Dret i Dret Internacional a Bilbao, va encetar el seu camí professional al sector públic amb una beca que la va dur de Palma a Brussel·les.

Però un cop acabat aquest capítol europeu, Maria tenia clar que volia veure món i provar el sector privat. «Tenia unes ganes boges de sortir d’Europa i veure món», explica. Va ser així com, cercant feina, es va topar amb les beques ICEX Vives. Va enviar el currículum a una multinacional amb presència a Bangkok i, com si fos destí escrit, li van oferir un lloc. «No puc dir que m’esperava acabar vivint a Tailàndia, però sí que cercava veure món. I, sent sincera amb jo mateixa, un pic vaig tirar el CV, tenia el pressentiment que era el camí que havia de seguir», afirma la jove.

La seva intuïció no es va equivocar. Després d’un any, li van oferir un contracte indefinit i va decidir quedar-se. «També tenc molta sort perquè sempre he comptat amb una família que ha estat un gran suport. Mai m’han fet sentir culpable per voler volar. Allà on hagi estat, sempre han vengut a veure’m», afegeix a la seva història.

Instal·lada a la capital, Maria viu una vida intensa, tant en l’àmbit professional com personal: «El meu dia a dia és intens i no atur. Bangkok és una ciutat que té una oferta d’oci bestial i és impossible avorrir-se». Gràcies a la seva feina, també pot teletreballar i fer escapades: «Mínim una escapada al mes cau!».

Però si hi ha una cosa que realment la captiva és l’esperit tailandès. «D’ençà que visc aquí he après a viure més el present, a valorar un estil de vida més senzill... Estic enamorada del concepte thai de ‘sabai sabai’, que vol dir estar bé, anar amb calma, sense presses», explica.

També destaca la seguretat i la qualitat de vida de la ciutat: «Una seguretat incomparable, plena d’encant si saps fixar-te, una qualitat de vida que no em podria permetre a Europa, i s’entén a la perfecció per què li diuen es país dels somriures!».

Hi ha una seguretat incomparable, és una ciutat plena d’encant si saps fixar-te, i té una qualitat de vida que no em podria permetre a Europa

Fer feina amb tailandesos i americans ha estat tota una escola: «No vegis quins contrastos! Els tailandesos són molt respectuosos i no són directes, mentre que els americans no tenen pèls a la llengua i empren expressions més fortes».

La gastronomia, l’horari i l’idioma també han suposat un canvi: «Dinam sempre a les 12 i a les 18-19 ja em veuràs sopant! L’idioma és complicat, però aprens a fer-te entendre. Els tailandesos són tan meravellosos que no t’ho posaran difícil».

Tot i la seva passió pel menjar thai, Maria ho té clar: «No hi ha res com la cuina espanyola o, sent més concrets, la mallorquina! No suport veure instantànies dels meus amics menjant panades, tapes de truita de patata, arròs brut o burballes», riu.

Maria viu amb intensitat, entusiasme i una ment oberta a tot el que l’experiència li pugui aportar. «He après a respectar altres cultures i intentar aprendre, per molt que mai ho arribis a entendre del tot», sentencia. Lluny de casa, troba a faltar el gust de Mallorca i la seva gent. De moment, viu a l’ombra dels gratacels de Bangkok, amb un somriure thai i un «sabai sabai» que ja forma part d’ella.