Martina Candela, blanquera italiana a Mallorca: «Viure aquí m’ha enriquit molt com a artesana»

Martina Candela és originària d’Artena, un petit poble prop de Roma. Fa gairebé set anys que viu a Mallorca, illa que va escollir com a refugi i punt de partida per a una nova vida. «Buscava un estil de vida diferent del que l’esquema social em proposava, més connexió amb la natura i un ritme més pausat», explica.

Tot i haver estudiat Economia a Roma, la seva passió per l’artesania va florir a l’illa. «No va ser un somni de petita. Va ser aquí, a Mallorca, on vaig conèixer un sabater que em va obrir les portes a aquest món: l’olor del cuir, les eines, les tècniques, la calma del procés…», recorda. Aquest encontre va ser el que la va portar a formar-se i, finalment, a dedicar-se a la fabricació de sabates de cuir fetes a mà.

El mestre Jedi de l'artesania balear: com és la feina d'examinador d'artesans

Per a Martina, el procés de creació d’un parell de sabates és gairebé meditatiu: «Des de l’elecció i el tall del cuir, la mesura precisa, la química de la goma d’enganxar, fins a la cura dels detalls finals, cada parell requereix temps i dedicació». El moment més delicat? «L’ajust final: que la sabata sigui bonica però també còmoda i feta a mida. Això requereix experiència, paciència i molt de tacte», confessa l’artesana.

Martina no només crea, també ensenya. Ha començat a oferir tallers on transmet el seu ofici a altres persones: «Va ser una cosa natural dictada també per la llei del mercat: oferir una experiència única on les persones siguin el centre».

Aquests tallers són una oportunitat de sensibilitzar sobre el valor de l’artesania. «Ensenyant vaig aprenent. Veure com una persona sense experiència surt amb una sandàlia feta per ella mateixa és màgic», explica amb la sensibilitat que la caracteritza.

Viure de l'artesania

A Mallorca ha descobert un enfocament més lliure de l’artesania: «A Itàlia hi ha una tradició molt forta, més tècnica potser. Aquí he descobert un enfocament més connectat amb l’entorn. M’ha enriquit molt com a artesana».

Tot i les dificultats, creu que es pot viure de l’artesania si hi ha constància i creativitat: «No és fàcil, però tampoc impossible. Cal saber comunicar el que fas, adaptar-se i oferir més que productes: compartir una filosofia de vida».

Dedicar-se a l'artesania no és fàcil, però tampoc impossible

Unes noves arrels a Mallorca

Adaptar-se a la vida mallorquina no li ha costat gaire. «Hi ha moltes maneres de fer que s’assemblen a les del meu poble. El ritme més lent era justament el que buscava», sentencia. Tot i això, reconeix que l’acceptació lingüística va ser un repte: «Al principi, intentava xerrar en mallorquí, però la majoria em responia en castellà, potser per la meva pronunciació. Ara ja no, ja em sent part».

El que més estima de l’illa és «la llum, el mar i les muntanyes a prop, el silenci de l’hivern». I el que li sembla més difícil és «la insularitat»: «Sortir de l’illa d’un dia per l’altre no és senzill, tot requereix el doble de temps». Avui dia, el seu taller s’ha convertit en un espai de creació, però també de connexió i d’intercanvi cultural. Una prova més de com una passió trobada per casualitat pot transformar una vida i arrelar-la, amb cuir i ànima, a una nova terra.