De Bunyola a la Xina: un viatge de 14 mesos per carretera

A vegades, les millors històries comencen amb una proposta inesperada. Així va ser per a Carme i Marc, una parella de Bunyola que, després de dos anys de preparació i molts d’estalvis, van decidir deixar-ho tot per emprendre un viatge de 14 mesos des de Mallorca fins a la Xina. La seva aventura els va dur a travessar 26 països, viure moments de gran intensitat i, sobretot, conèixer la generositat i hospitalitat de persones de cultures molt diferents.

El somni d’una dècada

«Havia viatjat, però no tant com en Marc. Em va proposar la idea i ho vaig deixar tot», confessa Carme, psicòloga educativa a dos centres públics de Palma. El projecte, però, feia temps que es gestava en la ment de Marc, informàtic al Parc Bit: «A ca meva, tota la vida hem viatjat amb furgoneta. El projecte de viatjar de Mallorca a la Xina feia 10 anys que el tenia al cap». L’organització no va ser senzilla. Planificar una ruta tan extensa requeria no només molta feina, sinó també prendre la decisió d’abandonar, encara que fos temporalment, la feina, la casa i fins i tot la seva mascota. «Desarrelar-te durant 14 mesos no és fàcil. Tampoc som rics, vàrem haver d’estalviar molt i fer molta feina», reconeix Marc.

L’aventura va començar a Europa, on van passar una setmana a cada país abans d’endinsar-se a Àsia. Però des del primer moment tenien clar que no seria un viatge de comoditats. «No hem cercat cap luxe. No hem anat a cap hotel que costàs més de 10 euros el vespre», explica Carme.

Per a ells, la veritable experiència es trobava en la simplicitat del camí. «També s’ha de voler no dutxar-se en una setmana i dormir a la furgo durant un any», afegeix amb un somriure. La seva passió per l’aventura els va dur a buscar sempre rutes menys massificades, lluny dels circuits turístics més convencionals. «Nosaltres, que vivim a Mallorca i sabem el que és la massificació, cercam llocs que no estiguin tan explotats. I el millor d’això és que et trobes indrets sense gent, i realment hem gaudit més d’aquests paratges que dels que sempre es recomanen», explica Marc.

Xina i Laos: els destins més especials

Laos i la Xina van ser els països on més temps van passar. «La planificació del viatge va ser bastant exhaustiva», recorda Carme. «Vàrem conèixer gent que vivia viatjant, però nosaltres només teníem un any per arribar a la Xina i tornar. Si ens quedàvem molt temps a un lloc, després havíem de córrer a un altre». Tot i això, cap d’aquests països no es va convertir en una opció per viure-hi. «No hi viuríem a cap dels països que hem visitat, perquè vivim a Mallorca, que ens agrada molt», afirma Carme. Tot i això, alguns llocs els van captivar profundament: «Iran per la seva gent, Pakistan per les seves muntanyes o el Tibet».

No hi viuríem a cap dels països que hem visitat, perquè vivim a Mallorca, que ens agrada molt

Aquest darrer, especialment, va deixar una empremta en els viatgers. «Em va tocar molt profund. Ja no només per estar en un lloc tan aïllat, sinó tan desconegut, que no es grava, no surt als telediaris. La gent d’allà viu a un altre món», comenta la jove de Bunyola. Com a dona, al principi sentia cert temor per viatjar a segons quins països. «Abans de partir tenia un poc de por, per la idea que tenim de certs llocs. Irònicament, els que més m’espantaven són els que més m’han captivat», afegeix.

Marc també va experimentar moments d’incertesa: «A l’inici sentia respecte, perquè la diferència d’anar-se’n amb una maleta és que no pots tornar, dus la furgoneta. Després, vaig sentir por quan na Carme va estar a punt de morir, va estar molt malalta, i també vàrem estar a punt de perdre la furgoneta al Tibet». Per a ell, un dels aprenentatges més grans va ser la capacitat de gestionar la quotidianitat: «Hem après molt, però sobretot a saber gestionar el dia a dia. Tot, menys la mort, té solució, i sempre hi ha qualcú disposat a ajudar-te».

Hospitalitat sense fronteres

El viatge va estar marcat per la bondat de persones desconegudes. A l’Iran, una família els va convidar a passar les vacances amb ells després de conèixer-los en un pàrquing. A Laos, un mecànic va passar dos mesos intentant arreglar la seva furgoneta, cercant peces per tot el globus. «Són coses que no entenem perquè a Mallorca no ho feim, no li deim a un desconegut: ‘Vine a ca meva, queda’t a dormir’. Això ho hem vist allà cada dia», relata Carme.

Durant el viatge, hi va haver coses que van trobar molt a faltar. «El que més vaig enyorar va ser dutxar-me, i qualque vegada un bon menjar casolà de ma mare», diu Carme. Marc, en canvi, ho relativitza: «El que passa quan tens una data fi és que enyores menys coses, perquè saps que tornaràs. El més que vàrem enyorar va ser la cussa, la família i el menjar. Vàrem enyorar més Mallorca quan vivíem a Barcelona (riu)».

Àsia: segur però complicat

«Àsia és el continent més segur del món, però és el més complicat de rodar», explica Marc. Més enllà de la tranquil·litat general, el tràmit burocràtic va ser un repte constant: «Necessites molta paperassa i hi ha moltes fronteres hostils. Aquest punt de risc, a jo m’agrada, però ha estat molt complicat».

També van viure un autèntic xoc cultural. «Vàrem conèixer tota classe de religions, experimentar moltes diferències culturals. Tot és diferent: en l’àmbit gastronòmic, no només el menjar, sinó com es menja i els costums que l’envolten. També la distància social: si estàs en una zona on no han vist moltes persones occidentals, et volen treure fotos i acostar-se a tu», recorda Carme. «T’adaptes una mica al que hi ha, perquè ets tu qui està al seu país», sentencia.

Reflexions sobre la massificació turística

Havent visitat nombrosos llocs turístics, la parella ha reflexionat sobre la gestió del turisme en comparació amb Mallorca. «El tema és que no han tingut tanta massificació des d’un primer moment, no han tingut aquest problema, però els llocs més turístics tampoc ho estan gestionant molt millor», opinen els mallorquins. «A Tailàndia, les zones turístiques s’estan encarint, s’estan tornant brutes», afegeix Carme, abans d’acabar afirmant: «Crec que tanta massificació és difícil de gestionar, si no hi ha un límit no hi ha futur».

Ara, de tornada a Mallorca, ja pensen en una nova aventura. El pròxim gran viatge serà a Àfrica o Llatinoamèrica. Aquest viatge els ha ensenyat que la ruta més valuosa no es troba en un mapa, sinó en les persones i experiències que es descobreixen pel camí. I encara que ara hagin tornat a casa, una part d’ells continuarà viatjant sempre.