'Claudia por el Mundo', creadora de contingut a Mallorca: «De qualsevol situació dolenta puc treure un vídeo d’humor»

Si hi ha un gran misteri en aquest món, és el destí incert dels auriculars dels autobusos turístics de Palma. També, el temps concret que passarà fins que dos mallorquins es tornin a veure després d’un: «Ja et diré coses». 

El que sí que sabem amb certesa és que, per molt lluny que viatgi, un mallorquí sempre acaba tornant a ca seva. I ara, també on acaben els cascs dels turistes, tot gràcies a Claudia Sierra Jiménez, amb J, que després d’una temporada explorant el món sota el nom d’usuari ‘Claudia por el Mundo’ a Instagram, ha tornat a l’illa per convertir-la en contingut viral. Ara es dedica a capturar l’essència de Mallorca a les xarxes, i potser el nom ‘Claudia por el Barrio’ li quedaria millor.

El primer de tot, Claudia, on va deixar vostè els auriculars en acabar el recorregut amb l'autobús turístic de Palma? A la marquesina de l'aturada, com la resta de turistes?

Bé, doncs després del disgust i la sorpresa que em vaig endur, me'ls vaig endur a casa. Jo som una mica Diògenes, m'encanta guardar-m'ho tot com a recordet.

Una mallorquina descubre qué hacen los turistas tras bajarse del bus turístico de Palma: "¡Serán cerdos!"

Ara el seu contingut ha pegat un 'boom', però ja fa cinc anys que penja vídeos. Com ha estat la seva evolució?

La veritat és que duc a les xarxes tota la vida, les he transitades totes: Fotolog, Tuenti... I és un camí llarg si vols crear contingut de qualitat. Has d'anar generant material amb constància i esforç, i pots triomfar o no. En el meu cas, l'evolució ha estat bastant natural, escoltant-me a mi mateixa. A vegades et veus obligat a ser-hi, a seguir pujant vídeos. Aquests ‘booms’, que no és el primer que em passa, són una mica com una fama fictícia. Tres dies de pujada i després, silenci. Així que t'hi acostumes.

Vostè forma part d'una generació que ha crescut amb les xarxes socials i que fins i tot pot arribar a viure d'elles. Expliqui'ns un poc la seva feina.

Jo directament de les xarxes no en visc, perquè a vegades la gent es pensa que per tenir m’agrades ja guanyes diners, i no funciona així. La meva feina és tot el que deriva de les xarxes. Ara mateix tenc una agència de xarxes socials i ajud sobretot petites empreses a donar un aire fresc als seus vídeos, fent-los interessants i, sobretot, distingibles dins l'illa.

Com es pot distingir un negoci a través de les xarxes socials?

Cada cas s'ha d'estudiar. Hi ha llocs que realment no necessiten xarxes socials. Quan treball, vaig als negocis, en capt la seva essència i veig si tenen res a comunicar o quelcom de valor. És com si em donassin un diamant en brut i jo el polís per arribar al fons del que tenen de sentimental, de divertit. Sobretot el petit comerç de Palma en té molt d'això: històries, essència autèntica. Perquè sent un mateix és com es fa un bon perfil, al meu gust.

Té alguna rutina o mètode per generar idees per als vídeos en xarxes socials, tant els personals com els dels seus clients?

Més que una rutina, li diré dos consells. El primer: no cal ser perfeccionista fent aquests vídeos, perquè és contingut molt fugisser. Ens obsessionam per un pèl fora de lloc o per pronunciar malament una paraula, i realment hem de pujar a l'onada de la velocitat. I el segon: si algú vol pujar vídeos, que ho vegi com anar al gimnàs. Requereix constància. Hi ha casos d'èxit precoç, però normalment has d'estar al peu del canó.

Quina ha estat la reacció més inesperada després de fer-se viral?

M'han passat dues coses molt xules. La primera: em van contactar del programa de Jaime Cantizano, que la meva padrina adorava, i va venir a ca meva un càmera de Televisió Espanyola. Vaig parlar en directe, i això va ser increïble. I després, em van nomenar en el noticier de l'Angel Barceló al matí. Increïble.

I la seva padrina, què va dir en aquell moment?

Bé, és que la meva padrina havia mort ja, va ser una anècdota molt graciosa. Xerrava amb Jaime Cantizano que havia recuperat l'olor, perquè era un vídeo (que es va fer viral) després de la COVID, i Cantizano em va dir: «Ha de fer bona olor la teva padrina». Clar, la meva padrina estava tesa. Passen coses molt divertides en els directes.

Expliqueu moltes anècdotes personals a les vostres xarxes socials. No sé si ens podeu compartir alguna de graciosa que us hagi passat aquests dies.

No us sé contestar gaire bé, perquè, sabeu què passa? Que no em considero gaire graciosa. Jo tir endavant i veig que funciona i súper bé. Però si xerrem de ser graciosa concretament, no em faig gens de gràcia. Els vídeos que puj són coses molt quotidianes. O sigui, són coses que ens passen a tots. No cal tenir una vida súper especial per passar-s’ho bé. Bàsicament, crec que estic una mica com Bridget Jones, que va sobrevivint, li van passant coses... I el bo que m’han donat les xarxes socials és que de qualsevol situació dolenta puc treure un vídeo d’humor. Així que tot és bo.

Hi ha algun moment vergonyós que hàgiu viscut mentre gravàveu algun vídeo?

Precisament aquesta és la clau per poder fer bons vídeos: no tenir gaire vergonya. Passem vergonya gravant en una plaça, però després ens exposem perquè per una pantalla ens vegin milions de persones. És il·lògic. Així que no tenir vergonya és clau.

Com veieu la comunitat de creadors de contingut a Mallorca?

Bé, jo la comunitat en general la veig molt completa i variada. A mi m’agrada moltíssim. M’encanta el contingut tant en castellà com en català. Crec que s’estan fent autèntiques meravelles. Sobretot per recalcar la identitat de l’illa i per mantenir-la. I la veritat és que consumesc tot el que puc perquè pens que ens hem de donar suport entre tots.

Creieu que a Mallorca és un poc més difícil fer-se un lloc, fer-se un públic? O aconseguir una posició com a creadora de contingut, a diferència d’altres ciutats?

Idò crec que al contrari. Una cosa molt bona que tenim aquí a l’illa és el boca-orella. És molt important i això no existeix a les grans capitals. És una barbaritat la quantitat de gent que hi ha a Madrid o Barcelona creant contingut. Així que aquí, en canvi, tinc bastant localitzats els creadors. El que per a alguns és un desavantatge, es pot veure com una oportunitat. Aquest soroll de l’illa és una cosa d’illa i l’hem d’aprofitar. I estimar-nos molt entre tots i, per a mi, col·laborar.

I ja per acabar, xerrem del vostre nom d’usuari, ‘Claudia por el Mundo’. Per què aquest nom d’usuari? Sou una persona viatgera?

Sempre m’ha encantat viatjar i és un usuari que em vaig fer amb 18 anys, quan vivia en altres països i em pensava que era el millor del món. Però ja sabeu que un mallorquí sempre torna a Mallorca. I és veritat que vaig donar moltes voltes, però ara estic feliç aquí i potser un ‘Clàudia pel Barri’ em quedaria millor ara.