EXCLUSIVA | Plan-ET prepara el seu nou disc col·laboratiu: "Tomeu Penya va ser súper humil, em va dir que jo era el cap"

Va passar de mirar les estrelles a convertir-se en una: la carrera musical de Jaume Forteza, conegut pel seu nom artístic Plan-ET, ha pres el vol com un coet. Ara, l’artista es prepara per al lliurament del seu nou disc col·laboratiu, que es presentarà a Manacor amb la col·laboració de S’Altra Música i IDÒ! de Diario de Mallorca. Una de les col·laboracions que avança en exclusiva és la de Tomeu Penya, un tema amb molta essència.

D’on surt el nom de Plan-ET?

En general, m’agradava molt l’espai, els planetes. És com el típic de quan ets petit, que vols ser astronauta.

Volia ser astronauta?

No (riu), però m’agradaven molt els planetes, era el meu passatemps. Al principi, volia el nom d’un planeta curiós, però no un del sistema solar que ja estan molt vists. Vaig començar a investigar, però els noms eren estranys i em vaig quedar amb ‘Plan-ET’.

De ser un nin enamorat dels planetes a dedicar-se a la música.

Sempre m’ha agradat fer música. Abans feia més de DJ, però culejant amb l’ordinador vaig començar a fer música electrònica. Després, bases i, més tard, cantar damunt les bases. Des dels 14 anys faig música.

Com ha evolucionat la seva música des de ‘Kepler-454’ fins ara?

De primeres, la meva música era molt més improvisada, i ara està molt més produïda. També, he anat evolucionant amb la gent amb la qual he anat col·laborant, la gent que m’ha ajudat, tècnics, amics i altres artistes. Això fa que aprenguis. He tirat més al professional sense perdre l’essència del principi.

Com definiria el seu estil musical en poques paraules?

Tampoc sé si el que faig és música urbana, és més pop crec jo. Ara faig pop, però potser demà faig rap i, d’aquí a una setmana, música electrònica. Com que m’agrada tot, vaig provant.

Quins són els seus referents?

En tenc molts, i no em representen musicalment. M’agrada molt la seva música. Un és Skrillex, un gran dins la música electrònica. És una bogeria com a productor. He seguit la seva trajectòria des de sempre. Yung Beef, per exemple, també m’agrada molt com se'n riu de la indústria, un poc. Ell fa el que vol, música urbana, però si vol ser 'mainstream' ho és, juga com vol. Ho admir la veritat. Avui en dia, o ets popular o ets 'underground', i una vegada ets el primer, ja no pots tornar a ser el segon. Crec que Yung Beef sí que pot.

Avui en dia, o ets popular o ets 'underground', i una vegada ets el primer, ja no pots tornar a ser el segon

Quin és el procés creatiu darrere les seves cançons?

Primer faig a la base. Cada dia, sec davant l’ordinador i faig proves. Quan em surt material guai, escric una lletra damunt i vaig a l’estudi a Consell, a Tramuntana Studies amb Jaume Gelabert. Allà mesclam, algunes vegades surt millor i altres pitjor.

Què ens pot avançar del seu nou disc?

D’estil, és un poc 'random'. És un àlbum col·laboratiu, tot són col·laboracions, i amb una gent xerr d’una cosa i amb una altra, d’altres coses. Perquè surt així. És la gràcia d’aquest àlbum: la diferència d’estils i artistes, tots diferents, però tots units per Mallorca. Cada artista fa la música d’una manera diferent, per exemple, Reïna fa primer la lletra. He aprés molt.

Una de les col·laboracions sorpresa que avançam en exclusiva a aquesta entrevista és amb Tomeu Penya, com ha estat fer feina amb ell?

Súper humil, no el coneixia. El primer que em va dir és que li encantava la cançó, que estava d’enhorabona. Ell va voler que jo li presentés la cançó amb un CD a ca seva. A l’estudi em va dir que ell era un treballador meu, que si no m’agradava alguna cosa la podia canviar, que jo era el cap.

Amb quin artista somia col·laborar en el futur?

Sense anar molt enfora, Mushkaa em rentaria, Antònia Font o Joan Miquel Oliver seria una bomba.

Com influeix Mallorca en la seva música?

Només el simple fet d’estar a Mallorca m’influencia. Quan estava a Barcelona era massa estresant, no podia ni tan sols gravar a ca meva perquè els veïnats es queixaven. Mallorca i jo estem en harmonia, m’ajuda a expressar-me més bé. A part, les amistats i la rutina d’aquí m’agraden més que allà.

Mallorca i jo estem en harmonia

Si s’ha d’inspirar, a quin lloc de Mallorca hi va?

Si em vull inspirar vaig a fer una volta per fora vila o per la muntanya, pensant en les meves coses, desconnectant del mòbil. Jo soc un viciós del mòbil, i quan estic un dia fora mirar-ho, em venen idees musicals.

Si em vull inspirar vaig a fer una volta per fora vila o per la muntanya

Com és un dia a dia a Mallorca de Plan-ET?

Molt tranquil. Com que no tenc una feina de vuit hores, visc de puta mare. Primer faig música, vaig en el gimnàs, din amb ma mare, faig més música, prepar el nou àlbum i després ja és hora de sopar. Els caps de setmana, el meu pla ideal és un concert o un festival. Em rentaria que cada cap de setmana hi hagués un festival.

Com viu els dies de concert?

Al principi, sí que em posava nerviós, però ho vivia més. Ara ho tenc més normalitzat, no són com els primers concerts, però ho gaudesc igual. El primer concert de tots va ser una bomba, estava damunt l’escenari amb els meus amics, a S’illot, devora Manacor, i va venir moltíssima gent. La del bar ens va dir que mai havia vingut tanta gent. Em va pujar una cosa que em va transformar. Que cantin les teves cançons és molt boig; penses que les estaves gravant a ca teva i que ara tothom les canta. També hi havia molt de curiosos, de mem que feien aquells tres damunt l’escenari. Tenc molt bon record. Va ser un cop de realitat.

Què en pensa de la nova escena musical mallorquina en català?

Necessària. Al final, tot arriba, la música evoluciona i les influències d’altres països arriben aquí i ho adaptam. Soc molt fan d’aquest tipus de música. Molt content de la gent que està apostant per això.

Quins artistes de Mallorca recomanaria?

FADES, que de fet l’altre dia varen treure una cançó i m’agraden molt. Són molt reals, el que escoltes és el que després podries xerrar amb ells, són molt transparents. També, Maria Jaume m’agrada, ara que ha canviat el seu estil. Hi ha un al·lot de Llucmajor que li diuen Flakko, i el meu amic CosiJoan que ara també comença a fer música i és molt bo. En general, hi ha gent molt bona.

Si haguessis de posar una banda sonora a un vespre d’estiu a Mallorca, quina seria?

‘Hoteles sol y playa’, de Maria Jaume.

Amb quina cançó teva et presentaries a un extraterrestre?

‘SPEED, Pt. 2’, així veurien que aquí a la Terra ens agrada molt la festa.

Si Jaume fos un plat de menjar mallorquí, quin seria?

Una panada, perquè no saps molt bé que pot tenir per dedins, però quan ho proves ho disfrutes.

I un paisatge de l’illa?

El centre de Manacor, perquè sempre pas per allà. Pareix que jo vull ser el centre, però que va (riu).