Elisa Munar, estudiant mallorquina de Medicina a Eslovàquia: "Al començament, se’m feia molt dur"

Elisa Munar té 22 anys acabats de complir i actualment es troba cursant quart de Medicina. Des de petita tenia clar que volia dedicar-se a la medicina, però quan va acabar el Batxillerat i la EBAU, la nota no li va ser suficient per accedir a la carrera a Espanya. A mitjans de l’estiu, li van parlar de l’opció d’estudiar Medicina a l’estranger.

L'elecció d’Eslovàquia

L’elecció de la Pavol Jozef Šafárik University com a destí acadèmic va ser una decisió sobtada. Va fer exàmens d’entrada tant a Polònia com a Eslovàquia i va ser acceptada en ambdós països. Finalment, es va decantar pel segon després de parlar amb una estudiant que ja hi havia estudiat i la va acabar de convèncer.

Laura Cortés Fraile: «Un 40% de los estudiantes de Medicina tienen síntomas de depresión»

Una experiència enriquidora

Estudiar Medicina a Eslovàquia ha estat una experiència enriquidora per a Elisa. A banda del repte acadèmic, ha suposat una oportunitat per conèixer noves cultures, cosa que, segons ella, no hauria experimentat de la mateixa manera a Espanya o Mallorca.

Un dels aspectes més diferenciadors del sistema educatiu eslovac és la metodologia d’aprenentatge i avaluació: «A la meva universitat, gairebé tots els exàmens finals són orals i la matèria s’estudia enfocada a les preguntes orals que et puguin fer, en comptes d’estudiar quantitats ingents de temari per a un tipus test». A més, a les classes pràctiques els grups són molt reduïts, la qual cosa permet un contacte més directe tant amb els professors com amb els pacients.

Les assignatures preferides

Les matèries que més gaudeix són aquelles de caràcter més clínic, com Medicina Interna i Cardiologia, ja que li permeten tenir un contacte més proper amb els pacients. «Crec que això es deu a la meva manera de ser. M’agrada poder estudiar cada cas de forma més completa», afirma.

De fet, una de les seves parts preferides de la carrera han estat les pràctiques en hospitals i centres sanitaris.

L'adaptació a un nou país

Adaptar-se a viure a Eslovàquia no va ser fàcil al principi. Un dels canvis més dràstics va ser el clima: els hiverns són molt freds i, a causa de la situació geogràfica del país, es fa de nit molt aviat. «Al començament, se’m feia molt dur. Però amb els anys t’hi acostumes i aprens a fer més vida a l’interior», comenta.

Entre les coses que més li van sorprendre de la cultura eslovaca hi ha el seu horari: «Els seus dies comencen molt d’hora al matí i acaben d’hora a la tarda». Un altre aspecte que li va cridar l’atenció és la gran fe religiosa que tenen: «No importa l’hora a la qual vagis a les esglésies, sempre estan plenes».

No importa l’hora a la qual vagis a les esglésies, sempre estan plenes

Mallorca, sempre present

Malgrat haver-se adaptat a la vida a l’estranger, Elisa troba molt a faltar Mallorca. El que enyora més és el mar i la seva família. «Quan torn a Mallorca, el primer que faig sempre és anar a veure el mar i passejar per la platja», diu.

A més, també troba a faltar la gastronomia mediterrània, especialment la sobrassada i les galletes d’oli, que sempre s’enduu amb ella quan torna a Eslovàquia.

Pel que fa a la llengua, una de les seves paraules mallorquines preferides és «capfico», ja que expressa molt bé el seu significat i li porta molts records dels estius amb la família. També li agrada molt «idò» per la seva versatilitat.

La mejor nota MIR de la Universidad de las Islas Baleares: "Salí llorando del examen, no me lo esperaba"

Una passa més a prop del somni

L’experiència d’estudiar Medicina a Eslovàquia ha estat plena de reptes i aprenentatges, però Elisa ara ja és una passa més a prop del seu somni.