Júlia Colom: «Els polítics han venut Mallorca al turisme, no hi ha un circuit sa de música»

Amb una veu que fusiona tradició i contemporaneïtat, Júlia Colom s’ha consolidat com una de les artistes més prometedores del panorama musical balear. Nascuda a Mallorca el 1997 i formada en cant jazz al Taller de Músics de Barcelona, la seva trajectòria ha estat marcada per una profunda connexió amb les arrels de la seva terra. El seu primer àlbum ‘Miramar’ és una immersió en el folklore mallorquí, amb especial atenció a melodies ancestrals com el 'Cant de la Sibil·la', però també és un viatge personal a través de la seva identitat i la seva quotidianitat. Recuperar tradicions, sons i cultura és una part essencial del seu projecte.

La seva música ha estat etiquetada com a «neofolk mallorquí«, però si l’hagués de descriure vostè, com ho faria?

Sincerament, descriure la meva música és el més difícil que em podies demanar. Dins jo, comprèn tantes coses del meu ésser que no te la sabria resumir en una paraula. És més fàcil per al públic escoltar-me.

Va recuperar el llaüt del seu padrí.

El llaüt, a part que ha estat un instrument molt present dins la música folklòrica, els boleros i altres balls, el meu padrí el tocava des de ben jovenet. Ell és un poc el culpable que jo em dediqui a això. Amb set anys ja feia el Cant de la Sibil·la perquè ell, en el seu temps, ja la va cantar. En la família Colom, la branca paterna, hi ha hagut moltes generacions on s’ha tramès oralment aquest cant. Ell sempre tenia el llaüt damunt, cantàvem cançons de pregunta i resposta, romanços. Ell va morir i jo tenia pendent que aquell llaüt no deixés de sonar. En el meu nou disc, que sortirà d’aquí a poc, és l’instrument central. 

Quin paper juguen les noves generacions d’artistes en la recuperació del patrimoni cultural de les Balears?

És un moment social en què potser ens hem passat tant de rosca amb la globalització i la mediatització que ens ha fet iguals a tots, ara volem tornar a entendre d’on venim, que fèiem fa no molt de temps, com era la vida abans.

Sent que la música tradicional necessita ser actualitzada per connectar amb noves generacions o és la manera d'escoltar-la el que ha de canviar?

No estem modernitzant la música tradicional, l’estam interpretant ara. El que no estam fent són recreacions del passat, com qui recrea una obra de teatre o una òpera que ha de ser exacta a les del segle XIX.

No estem modernitzant la música tradicional, l’estam interpretant ara

Júlia Colom

— Músic

Coincidim amb vostè que estam en un moment social significatiu, amb molts d’artistes que es dediquen a la recuperació de la tradició musical. Ens podria recomanar qualcú?

Na Joana Gomila m’agrada molt el que fa. És de Mancor, va ser de les primeres que jo vaig sentir d’aquest gènere musical. També, Es jai de sa barraqueta, que és un grup de sonadors de Manacor. M’agrada molt Anna Ferrer, de Menorca, i cantats que queden vius com ara Antònia ‘Mussola’ de Sa Pobla o Biel Collut, són dels que canten i transmeten millor la música del camp.

Biel Cladera, 'Collut', testimonio vivo de los ancestrales métodos

El folklore es transmet de generació en generació. Sent que amb ‘Miramar’, el seu disc, està deixant un llegat per a les futures?

Crec que per deixar un llegat has de fer una cosa que tengui un impacte social major al qual jo he tengut. Has de deixar una empremta, ha de transcendir molt. No sé de quins factors depèn. No crec que estigui ocupant aquest espai, però si crec que com que hi ha hagut un buit de dècades de no mirar a la cara a aquest tipus de música del camp, i jo l’he viscuda genuïnament des de petita, la meva història resulta peculiar. Crec que és més destacable el moviment general.

Hi ha hagut un buit de dècades de no mirar a la cara a aquest tipus de música del camp

Júlia Colom

— Músic

‘Miramar’ és un disc que respira Mallorca en cada nota. Com va ser donar-li so a la memòria i a la idiosincràsia de la seva terra?

Soc tan mallorquina que no vaig haver de fer cap esforç per fer que sonàs com sona. Hi ha cançons del disc que la gent confon amb temes populars, i són propis, però al final el que escoltes és el que et surt. És com la meva biblioteca mental.

Hi ha alguna cançó de ‘Miramar’ que hagi estat especialment difícil d'escriure o gravar? Per què?

Et diria que ‘Camí Amunt’, va ser la primera cançó que vaig fer i pujar al nigul digital. La lletra, el que explic, sobre emprendre el meu propi camí i en-recordar-me que, en qualsevol moment, puc partir camí amunt, enfora de tot, per poder trobar-me i estar a prop de jo mateixa. És un recordatori que he necessitat escoltar aquests anys. És molt fort, perquè en aquell moment la vaig escriure perquè m’agrada i ja està, no li donava aquest punt de vista. La cançó ha anat vivint tot això amb jo.

Si la Júlia de fa deu anys sentís la seva música actual, què creu que pensaria?

M'encantaria escoltar la meva música per primera vegada. Fliparia del meu timbre de veu, perquè és un instrument que canvia molt en poc temps, canvia com el nostre cos. Crec que seria una sorpresa per a ella, perquè jo mateixa em sorprèn quan escolt coses meves de va sis anys. Jo esper que estigués contenta, perquè soc jo mateixa.

M'encantaria escoltar la meva música per primera vegada

Júlia Colom

— Músic

La seva formació en jazz i el seu amor pel folklore semblen camins distints, però en la seva música convergeixen. On sent que es troben?

Per jo la música és un tot. Com més pots comprendre l'harmonia, la melodia, la producció musical. Tot ajuda al fet que siguis millor com a músic. La meva formació em va donar aquesta profunditat de comprendre la música. El jazz és infinit, i m’ha ajudat a ser millor músic.

Si la seva veu fos un paisatge de Mallorca, quin seria?

Jo crec que seria un camp, com un olivar, com en el que jo he crescut a Valldemossa. Són els colors, les textures, que jo tenc al cap metres cant. A ulls de fora, sé que pot parèixer una cosa molt folkloritzada ‘souvenir’, perquè sí que és veritat que quan xerram del que és mallorquí, tenint en compte com està Mallorca a tots els nivells, pareix que tot és aquella foto de postal romantitzant l’illa. Però és el que he viscut.

Creu que tot el moviment d’artistes de folklore balear que estan sorgint ara és una resposta a reivindicar el que és nostre enfront d’un model de turisme que no connecta amb la cultura local?

La situació està tan ofegada, tenint en compte que els polítics han decidit que Mallorca es vengui únicament al turisme, que no tenim un circuit sa de música a l’illa. Palma, per ser una capital, té molt pocs llocs, per no dir-te cap, on sense ser famós puguis fer un concert i et pugui veure gent. No hi ha sales petites per a 40 o 50 persones, no hi ha punts de trobada. Les iniciatives que funcionen són les privades, no hi ha una dinàmica sana. Això fa que els músics ens veim, per posar-te un exemple de com ens afecten les polítiques turístiques, tan atrapats que enfoquem les nostres cançons a aquest tema. I tu el que vols és xerrar de la teva experiència vital. Hi ha una reivindicació, és igual l’estil de música, els artistes posen això damunt la taula, estam incòmodes.

Quin somni li queda per complir?

Molts, perquè soc molt ambiciosa. Només tenc un disc, em queden moltes cançons per fer, molts de projectes que tenc al cap. Ara només he agafat impuls.