Bàrbara 'Alca' Álvarez: «No seria il·lustradora si no hagués marxat a Barcelona»

Amb 34 anys, la mallorquina Bàrbara ‘Alca’ Álvarez ha consolidat la seva carrera com a il·lustradora i autora de còmic a Barcelona. Tot i que el seu somni des de petita era dedicar-se a la il·lustració, va optar per estudiar Disseny Gràfic a Mallorca, ja que no es podia permetre marxar fora. Amb el temps, va descobrir que el còmic era un mitjà d’expressió que encaixava perfectament amb la seva personalitat directa i sense subtileses.

Un gir inesperat

L’any 2015, la seva trajectòria va fer un gir inesperat quan va participar en el Gutterfest amb els seus fanzines i il·lustracions. L’endemà mateix va aconseguir una feina en una botiga i, en menys de mitja hora, va prendre la decisió de quedar-se a Barcelona. Han passat gairebé deu anys des d’aquell moment decisiu, i la ciutat s’ha convertit en el seu centre d’operacions artístiques.

Les dificultats del sector

La il·lustració i el còmic són sectors complicats per viure’n, segons la il·lustradora: «Crec que és un món molt complicat perquè, per una banda, hi ha un component molt gran de sort: d’estar en el lloc indicat en el moment indicat. També és difícil treballar amb els clients que normalment imposen mecanismes de productivitat propis del capitalisme als processos creatius en els quals hi té joc la famosa ‘inspiració’, que moltes vegades necessita una bona dosi d’estar en un entorn relaxat i fora de tensions. Per tant, és important saber organitzar la teva agenda i el teu dia a dia».

Tot i això, Barcelona ofereix un ecosistema idoni per a artistes amb punts de trobada com la llibreria Fatbottom al Raval, La Llama a Sant Antoni o l’escola Gossa de Gràcia especialitzada en còmic.

Les limitacions de Mallorca

En comparació, Mallorca no ofereix les mateixes oportunitats: «Jo no hauria pogut arribar a participar en segons quins projectes i ara mateix no seria il·lustradora si no hagués marxat a Barcelona. Pot ser que deixessin d’enfocar l’illa com si fos un parc d’atraccions pel turisme de luxe, especuladors o turistes amb polsera de ‘tot inclòs’. Pot ser també caldrien subvencions per a la creació a dins l’illa o residències artístiques. Cal també més publicitat i ajudes a les fires com Sobrassada de Peix o El Tropicana, que diria que són autogestionades, i per descomptat cal també alimentar la curiositat pel treball creatiu».

Un procés creatiu meticulós

El seu procés creatiu és meticulós, amb una fase de recerca on passa hores recopilant referències. Encara que molta gent pensa que un il·lustrador passa el dia dibuixant, la realitat és que gran part del temps es destina a gestions, xarxes socials, comandes i preparació de material.

D’entre els seus projectes més destacats, la novel·la gràfica «Pizzachica y las Lloronas» va marcar un punt d’inflexió, ja que li va permetre passar del fanzine a l’editorial i li va obrir les portes a l’exposició «Constel·lació Gràfica» al CCCB, que ha viatjat per diversos països.

El vincle amb Mallorca

Pel que fa a la seva relació amb Mallorca, ha tingut poques oportunitats de treballar en projectes relacionats amb l’illa, tot i que li agradaria fer-hi algun homenatge.

Enyorar-la, però, l’enyora: el menjar, la natura i l’accent mallorquí són coses que troba a faltar. Paraules com «mem», «doi» i «empegueït» la fan sentir a casa quan les diu. Així i tot, encara li costa saber quan ha de dir «esmorzar», perquè per a ella tot és «berenar».