Miguel Salom, mallorquí als EEUU: “Amb 18 anys pots comprar armes, però has d’anar a Mèxic per beure alcohol, no quadra”

La història de Miguel Salom és la d’un viatge ple d’experiències, adaptació i descobriment personal. Format en hostaleria, el 2018 es va graduar i es va endinsar en el món de la restauració. Tot i això, la pandèmia ho va canviar tot. Amb els restaurants tancats i el futur incert, va decidir activar un pla B: convertir-se en monitor de temps lliure. Va ser en un campament on va conèixer una al·lota que havia estat au-pair, i la seva història el va inspirar. Així va començar la seva pròpia aventura a l’altra banda de l’Atlàntic, als Estats Units.

Un procés de selecció com Tinder i una experiència desigual

Arribar als Estats Units com a au-pair no és senzill. Miguel explica que el procés de selecció de les famílies funciona gairebé com Tinder: “Puges les teves fotos i informació al perfil, i les famílies interessades contacten amb tu. Mires les seves dades i, si et convenç, fas una videocridada amb ells”. Però, com en tota relació, la convivència és una altra història: “No és el mateix xerrar per telèfon que conviure”.

Va començar l’experiència en un petit poble d’Idaho, cuidant el nadó d’una mare soltera. “Si estàs en una família dolenta, però a Nova York, ho compenses. Si a més de tenir una família que s’aprofita de tu, vius en un poble on el Walmart més proper està a una hora i mitja en cotxe, no compensa tant”. Cobrava 800 dòlars al mes i, quan sortia de treballar a les vuit del vespre, ja estava tot tancat.

Finalment, va trobar una millor oportunitat a San Francisco, treballant per a un pare fadrí amb un adolescent de 13 anys. “Allà hi havia més au-pairs, tenia més temps lliure… Ho recomanaria al 100%”, explica el jove.

Diferències culturals i costos de vida surrealistes

L’experiència als Estats Units li va obrir els ulls. Una de les diferències culturals que més el va impactar va ser la relació amb les armes: “Coneixia un nin que, amb 16 anys, treballava en una armeria i podia vendre i comprar armes legalment. Però després, amb 19 anys, han d’anar a Mèxic per poder beure alcohol. No quadra”.

També es va sorprendre amb els preus dels aliments: “Un litre i mig de llet per 5 dòlars, una dotzena d’ous per 8 dòlars… Si trobaves un filet de carn per menys de 15 dòlars, era barat”. Entre menjar, cotxes, assegurances i lloguers, la vida a Califòrnia era extremadament cara per al jove mallorquí. Com que trobava molt a faltar el menjar d’Espanya, a vegades visitava un local on el Cola Cao li costava més de set dòlars: "Però no hi havia sobrassada”, lamenta. També, va descobrir les mancances d’un país que es presenta com a Primer Món: “No tenen llums a les carreteres allunyades dels pobles. És increïble”.

Las dos caras de trabajar de 'au pair': una vida de ensueño o una pesadilla

Moments inoblidables i xocs culturals

Tot i aquestes dificultats, hi va haver experiències que el van marcar positivament. “El millor dels Estats Units és que les festes, com Halloween i Nadal, són tal com les veiem a les pel·lícules”, conta. En el seu primer Nadal, no ho va celebrar perquè vivia amb una família jueva. Però en el segon, va llogar un cotxe amb una amiga brasilera que mai havia vist la neu i van anar a passar les festes amb una família que els va acollir amb un plat de pasta que recorda “impressionant”.

El millor dels Estats Units és que les festes, com Halloween i Nadal, són tal com les veiem a les pel·lícules

També va descobrir que, mentre algunes famílies realment participen en l’intercanvi cultural, altres només volen una mainadera barata. A Idaho, se sentia segur i la gent el saludava pel carrer, fins i tot sense conèixer-lo. En canvi, a Califòrnia, va veure més pobresa i drogues. Un dels records més sorprenents va ser quan, reunint-se amb altres au-pairs per veure la Superbowl, va conèixer una altra mallorquina, Magdalena de Sa Pobla: “Va ser increïble”.

El retorn a Mallorca i nous objectius

Tornar a Mallorca després de dos anys als Estats Units no ha estat fàcil. “La primera setmana em sentia estrany a ca meva. Moltes vegades somiava de tornar a travessar el Golden Gate”, recorda Salom. Però a poc a poc, s’ha tornat a adaptar.

Ara, Miguel vol centrar-se en la seva carrera en el món de l’hostaleria i en la seva passió per l’esgrima. Forma part del Club Balear d’Esgrima i, durant la seva estada als Estats Units, es va formar com a docent per a infants, una especialitat cada vegada més sol·licitada a les escoles de Mallorca. El seu viatge com a au-pair li va ensenyar molt més del que esperava: el valor d’aprendre a adaptar-se i a sempre dur una sobrassada sota del braç.