Aina Fullana, autora de 'Els dies bons': «A Mallorca tenim una literatura sana, però desconnectada del circuit general»

Aina Fullana Llull, nascuda a Manacor el 1997, és una filòloga i escriptora mallorquina, llicenciada en llengua i literatura catalana per la Universitat de les Illes Balears. Amb les paraules, ha sabut convertir les seves experiències en un viatge de recerca i transformació. Els dies bons, la seva primera novel·la, li va valer nombrosos premis i fer-se un nom al món de la literatura en català a les illes. Un relat profund sobre la drogodependència i les ferides que travessen generacions, una convidada a explorar la nostra fragilitat.

Quina és la seva valoració de la situació de la literatura en català a les Balears?

No som cap experta en el tema, sempre ho remarc. Quan xerr d’això, ho faig des de la meva experiència com a lectora i habitant de Mallorca. El que em ve primer al cap és que el panorama està bastant marcat per Catalunya. La nostra autopercepció a vegades depèn molt de la percepció que tenen de nosaltres allà. Autors de les illes que ja estan consolidats, com Sebastià Portell, estan lligats al territori català d’alguna manera, ja sigui perquè han viscut allà o perquè hi han publicat o per qualsevol altra qüestió, i això crea una sensació de dependència. Estam molt condicionats. També és veritat que a Catalunya hi ha més habitants. Gent que consider que sap més que jo sobre el tema ha dit que allà s’hi llegeix més literatura en català que a les Balears, per tant, és normal que hi hagi una expectativa de voler ser conegut allà. Això fa que diferents autors emergents en català d’aquí ens sentim un poc insegurs si ens publiquen editorials de Mallorca, tot i que en tenim de molt prestigioses. Algunes de les més populars estan endinsades dins el mercat català i és difícil pensar que això no els ha ajudat a poder publicar més.

És com un cercle: si els autors balears i les editorials no s’atreveixen a publicar a Mallorca, la gent no consumeix literatura en català, i si el públic general no s’interessa, els autors i les editorials no s’atreveixen.

Tenim una literatura sana, tenim autors nous que escriuen coses noves, tenim autors joves, i això em dona molta alegria, però que està desconnectada del circuit general. Hem d’aconseguir a Mallorca crear el nostre propi mercat que pugui créixer des d’aquí, tot i que sigui un repte difícil i faci por. No tot és dolent, ni tot és tan complicat.

I xerrant de reptes, hi ha prou reforç institucional a les illes per poder superar-los?

Hi ha moltes iniciatives que estan intentant trencar la barrera de la insularitat. La Generalitat té un projecte, Lletres Compartides, amb la participació d’entitats balears com ara Fundació Mallorca Literària, que convida a autors de tots els diferents territoris, que són de molta ajuda per als qui no tenen tants de recursos o no són tan coneguts. I a Mallorca, existeixen subvencions per a fires, projectes... Tot i que la majoria venen de fora, segons la meva experiència personal. Podria haver-hi més iniciatives aquí per tal de dinamitzar. Però bé, almanco sí que tenim suport, que és molt important.

Quina va ser la seva motivació per escriure Els dies bons?

La intenció primigènia va ser xerrar d’un tema que trobava que era necessari per tancar ferides, de generacions passades i de la meva pròpia. Els anys 70 i 80 va ser una època de molt de canvis, a nivell social i econòmic, i la meva família va sofrir les conseqüències, amb una drogodependència. És un tema que ha marcat molt la meva vida, i volia tractar les seves seqüeles i causes en l’àmbit familiar i col·lectiu. Volia trencar l'estereotip que tenim de les persones amb drogodependència, i demostrar que com aquesta no és més que una eina per evadir-nos del malestar, com ho podríem fer amb qualsevol altra addicció. També, com els traumes dels pares transcendeixen als fills, com una roda que no acaba mai.

La drogodependència no és més que una eina per evadir-nos del malestar

Aina Fullana

— Escriptora

Creu que les addiccions són una conseqüència inevitable d’una societat que valora el plaer immediat per damunt de tot?

Molta gent quan ha llegit el llibre s’ha pensat que jo soc una policia de la droga i que trob que qualsevol persona que es droga està traumatitzada, però no. Evidentment en aquest món que vivim necessitam escapatòria, el plaer immediat, per poder sobreviure. I clar, això pot tenir diverses conseqüències. Tu pots consumir drogues simplement per passar-ho bé, però si ets una persona amb tendència a les addiccions, «personalitat addictiva» que es diu a la psicologia, pots acabar amb una drogodependència. I a més, si tens traumes o ferides obertes, és més fàcil. Molts dels quals passen a la infància, com he volgut explorar amb Xavier, el protagonista de la novel·la, i la seva relació amb els seus pares, la seva falta d’autoestima a l’escola, etc. És un tema molt complicat, cada persona és diferent, però hi ha certs factors que són determinants.

Ha escrit sobre com les accions d’uns arrosseguen als altres, on situaria aquesta frontera entre la responsabilitat individual i la responsabilitat col·lectiva?

Crec que tot té una responsabilitat col·lectiva. L'addicció pot ser una resposta a aquest malestar social general. És important no tan sols com es viu sinó també com es tracta. A la novel·la xerr de Projecte Home, el centre de desintoxicació, i els mètodes que es feien servir en aquell moment, segons el que em varen contar, i et fa qüestionar si realment funcionaven o només volien tapar un problema a la societat. Això passa amb tot, és vital com es mira i com es xerra. Tu pots intentar gestionar el malestar que t’està causant la societat en un moment concret, però hem nascut a un món social, no estem tots sols.

L'addicció pot ser una resposta a aquest malestar social general

Aina Fullana

— Escriptora

Els dies bons tracta també el tema de la fragilitat humana, aquesta fragilitat, ens fa més humans o més vulnerables?

Les dues coses. Clar que la fragilitat ens fa més vulnerables, però pel simple fet d'esser humans i tenir emocions ja som vulnerables. Sentir empatia, mantenir relacions que ens exposen, connectar amb els altres, això ens fa humans i vulnerables.

Ha xerrat sobre les herències familiars, tot allò que els pares passen als seus fills, com podem escapar del nostre passat i trencar amb aquestes herències?

No es pot escapar, directament. L’únic és que es pot gestionar per diferents vies. A la novel·la es veuen moltes maneres diferents de gestionar les herències familiars: el personatge de Xavier, ho fa a través de la drogodependència; Martina, a través de la submissió, negació o autoengany; Ariadna, a través del qüestionament, de les emocions, i Ferran, també sense aprofundir, negant allò que és inherent a la seva persona.

Quin és el futur de Els dies bons i la seva adaptació teatral?

Com més enfora pugui arribar millor, clar. Tant de bo es pugui continuar representant l’obra, m’és igual on. L’equip darrere de l’adaptació teatral han fet una feina molt bona, es mereixen tot el bo que els pugui passar, es mereixen que molta gent vegi l’obra.