Pere 'Jota' Pastor, humorista i creador de contingut: «A Mallorca no ens hem sabut valorar com a poble amb cultura pròpia»

Mallorca té moltes peculiaritats: no beguem aigua de l’aixeta, menjam de pa negre i afirmam ‘Ja et diré coses!’ i no tornam a dir res més. En Pere ‘Jota’ Pastor és capaç de retratar, als seus vídeos d’humor a les xarxes socials, aquesta cultura única, on qualsevol poble de Part Forana, per als de Palma, queda ‘A ca una puta’ i ‘Un parell’ implica un nombre indeterminat de coses. Actor, director de teatre, dramaturg i humorista, el solleric gaudeix amb una bona sortida per la Tramuntana o un bon menjar típic casolà.

Quin és el teu plat mallorquí preferit?

Com a bon mallorquí, jo crec que el pa amb oli, amb la seva tomàtiga tallada o fregada. Si és una de l’hort en l’estiu, m’agrada que sigui tallada per tastar-la, i si no una bona tomàtiga de ramellet. L’oli d’oliva de Sóller, per descomptat, amb un poc de formatge, a jo m’agrada més fort, i un poc de fonoll marí. Si hi ha figues, també.

Quin és el millor lloc de l’illa per gaudir d’un bon menjar casolà? 

Hi ha molts de llocs i dir-ne un seria faltar una mica al respecte als altres. Jo et diré que, per exemple, m’agrada la terrassa amb vistes d’Es Turó de Fornalutx, el jardí de Can Gata de Sóller,… M’agrada la cuina senzilla i tranquil·la.

Si en Pere Jota fos un plat mallorquí, quin seria i per què? Ha dit que li agrada la cuina senzilla i tranquil·la, es considera una persona amb aquests trets?

Tranquil ho som, a vegades crec que massa, i senzill, no ho sé, crec que tots tenim les nostres complicacions i misèries cap endins. Les xarxes socials només són un reflex de qui voldríem ser i no podem ser. Si jo fos un plat, segons com, seria unes sopes mallorquines, perquè tenen una mica de tot. A casa, sempre les hem menjades vegetarianes, no perquè no mengem carn, sinó perquè ma mare sempre les ha fetes de verdures.

Què és més perillós: un dia de platja amb guiris despistats o un pa amb oli fet per algú de fora de Mallorca?

Les dues coses són perilloses. Un dia de platja amb un turista despistat pot acabar malament, però com que no som molt de platja, hi vaig les vegades que he d’anar i basta, crec que és més perillós un pa amb oli fet per qualcú que no sap què és un pa amb oli.

El seu contingut a les xarxes socials a vegades es mostra crític amb la massificació turística. Si en Pere Jota hagués de guiar un grup de turistes per Mallorca, quin lloc els duria per espantar-los una mica (sense perdre l’humor)?

Els agafaria dins l’aeroport, els ficaria dins un ‘takataka’, els duria per la via de cintura perquè vegin les carreteres que funcionen perfectament, donaríem la volta a Porto Pi, passaríem pel Passeig Marítim i tornaríem a l’aeroport (riu).

Trobarem l’equilibri entre el turisme i la protecció de la identitat local a Mallorca?

Hem venut el producte del turisme, més que el de Mallorca. Hem venut les borratxeres, el sol i la platja, i ens hem oblidat d’ensenyar qui som. Ens hem oblidat de valorar-nos com a poble. Si em pos en la pell d’un turista que se’n va a Anglaterra o Austràlia, a jo m’agradaria saber què menja la gent d’allà, com és, com viu, a què es dedica, etc. Aquí pareix que no, que la gent ve al bufet lliure de l’hotel i a les festes. A les xarxes em discutesc bastant amb els que diuen que tots vivim del turisme; fa vint anys, també vivíem del turisme, i ens podíem permetre un lloguer o fer la compra. Avui dia, amb els sous que tenim, no es pot viure bé. Abans, ens adaptàvem; es tracta de viure del que és nostre.

Si vaig a Anglaterra o Austràlia, m'agrada saber què menja la gent d’allà, com és, com viu, a què es dedica: aquí la gent ve al bufet lliure de l’hotel i a les festes

Quin troba que serà el futur del turisme a Mallorca?

No depèn de nosaltres. Als grans tenedors que fan l’agost a costa de la nostra terra els importa una merda, amb perdó. Quan n’hi ha eleccions, moltes vegades em demanen si votaré esquerres o dretes: jo sempre dic que tant m’és, però que s’ha de votar partits d’aquí, de les Balears. Per desgràcia, n’hi ha pocs i no tenen el suport de la gent. Això és una ‘red flag’, que diuen ara, de manual.

Vostè fa els seus vídeos en català, com veu el tema de la llengua a les illes?

Record que, de petit, no ho salàvem tot. Tot el que són divinitats religioses, com ara, el bon Jesús, l’altar o l’Església, no les salàvem. Ara, se sala tot. No sé per què ha estat, si els pares que no hem sabut fer-ho arribar als nostres fills o ha estat una cosa de les escoles. Però a qualque banda hem fallat amb el tema de la llengua. Hi ha una gran part de gent que diu que a l’escola s’ensenya català i no mallorquí, que amb això no estic d’acord, i que diu que no som catalans. A veure, xerrar català no ens fa catalans; els andorrans xerren català i no són catalans. Hi ha un moviment de cada vegada més extens pel jovent, on s’acusa els catalans de voler fer-se amos i senyors de Mallorca. Per jo això són disbarats. Tot ve d’allà mateix: no ens hem sabut valorar com a poble amb cultura pròpia. Hem perdut la nostra idiosincràsia, paraules que abans es feien servir i ara no. A les xarxes, ara hi ha molts de perfils, com el de Parlars Mallorquins o en Perelló de Manacor, que fan feina desinteressada per la llengua i és molt important.

Quin paper tenen les xarxes, juntament amb el seu perfil, a la preservació de la llengua?

Les xarxes són molt importants. S’ha d’anar alerta perquè n’hi haurà perfils que et diran que a Mallorca es xerra català i d’altres que et diran que el mallorquí estava d’abans, que no sé on hauran estudiat perquè fill meu... No s’entén. Les xarxes són una arma de doble tall. És difícil, a vegades, saber si el que estàs llegint és cert o no. Jo hi soc (a les xarxes socials) perquè m’agrada fer humor i passar-ho bé, tot i que no intent agradar a tothom. L’únic que tenc clar és que el meu eix vertebrador és Mallorca: estimar la terra, estimar ca nostra, riure de nosaltres mateixos,...

Té un vessant damunt els escenaris: fa teatre des de 2015, ha dirigit tres obres, i fa monòlegs en català per tota la Mediterrània, com ara al festival Fesjaja l’any 2023.

Algunes persones m’ha demanat perquè no faig els monòlegs en castellà, fora de les illes, a Madrid, per exemple. Jo sempre els dic que aquesta persona ja existeix, que és el Casta, i que jo no vull ser el Casta, vull ser en Pere. Que després mai saps, però si hagués de fer la feina en castellà, no la faria a Mallorca, no té cap sentit. Jo he fet monòlegs en mallorquí a Catalunya i m’han entès perfectament.

Jo no vull ser el Casta, vull ser en Pere

Ha dit que vol ser en Pere, qui és en Pere Pastor? Quines similituds té amb el personatge de Pere Jota?

Moltes de les coses que defensa Pere Jota a les xarxes socials les defens jo també com a Pere Pastor. És així. El que passa és que en Jota fa servir l’humor per ser més incisiu, i en Pastor potser diria les coses d’una altra manera. No és que m’identifiqui amb el personatge, perquè a vegades és una mica absurd, incongruent i ridícul. No deixa de ser un personatge, basat en les coses viscudes.