Joan Oliver, jove cineasta de Mallorca: «Vull conèixer la indústria a Barcelona per rodar un projecte a l’illa»

Joan Oliver Nadal, un jove de 24 anys nascut a Palma i resident a Alaró, forma part de la pròxima generació de grans talents balears del món del cinema. Actualment, estudia un màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, mentre compagina els seus estudis amb pràctiques de comunicació corporativa a la Universitat Oberta de Catalunya. Tot i la seva joventut, ja ha començat a fer-se un nom com a guionista i director de curtmetratges de ficció, una passió que espera convertir en la seva professió a temps complet en un futur pròxim.

Una vida entre diverses ciutats

Des de fa quatre anys, Joan viu a cavall entre Pamplona i Barcelona. «Me’n vaig anar de Mallorca a estudiar, buscant noves oportunitats», explica. «Sortir de casa et dona noves perspectives, et trobes amb noves persones i històries. És important i necessari». Aquest esperit aventurer l’ha duit a dirigir ‘Off the Page’, el seu primer curtmetratge, que ja ha rebut diversos reconeixements: Gran Premi al Festival Internacional UEMC de Cinema Social Universitari, nominat als Blogos de Oro 2024, i premiat en festivals de renom com el Los Angeles Cinematography Awards.

Diferències culturals entre territoris

Oliver destaca les diferències culturals que ha trobat en els diferents territoris on ha viscut: «Els mallorquins tenim un caràcter fort i directe. En el món del cinema, això es nota. Faig feina molt amb navarresos i tenen una manera molt diferent de comunicar-se. A vegades pensen que estic boig». A Barcelona, reconeix que hi ha un excés de producció cinematogràfica, mentre que Pamplona i Mallorca respiren un ambient més tranquil, tot i que amb un potencial encara per «descobrir».

El cinema com a motor local

El jove director destaca iniciatives com Navarra Tierra de Cine, un festival que promou rodatges en petits pobles navarresos per fomentar el turisme local. «Mallorca també té festivals potents, però no estan centrats en l’àmbit local. Els pobles mallorquins estan una mica oblidats en termes de cinema, i encara queda molt per descobrir».

Una indústria competitiva

Tot i les dificultats per obrir-se camí en la indústria, en Joan manté viva la seva passió pel cinema. «Quan surts de l’àmbit universitari, t’has d’enfrontar a la vida real. Això vol dir que tothom té la seva feina, que dels joves quasi ningú es dedica al cine, no com a autor, i que és una lluita constant. Cal lluitar contra la incertesa, però ho fem per passió i per explicar històries», constata. Oliver destaca que l’aspecte que més enyora de Mallorca és el caràcter de la gent i la calma de la seva terra. «Cada vegada que torn a Alaró és com un retir espiritual. Des de la perruqueria fins al mercat, el tracte és molt únic», recorda el jove.

La dualitat de Mallorca en el cinema

En el seu treball cinematogràfic, Joan se sent atret per la dues cares de la realitat i la ficció: «Mallorca s’ha convertit en un gran decorat per al turisme, i m’interessa mostrar aquesta doble realitat». Crida l’atenció sobre com els cartells publicitaris a l’aeroport de Palma durant l’estiu se centren en locals d’oci nocturn alemanys en lloc de promocionar llocs emblemàtics com ara la Serra de Tramuntana.

Expressions que defineixen un cineasta

Quan es tracta de definir-se a si mateix en el sector, Oliver utilitza expressions mallorquines com «Da-li cebes» i «Foraster». «La primera, perquè dirigesc amb molt d’afecte, però molta d’energia, i la segona perquè un sempre se sent que no pertany en aquesta indústria tan abstracta i relativa», explica. Finalment, destaca la paraula «Daixonar», que en mallorquí significa fer una mica de tot sense acabar de fer res concret: «Irònicament, és el contrari del que hauria de fer un director de cinema, però crec que ens representa a tots».

Un futur vinculat a Mallorca

Joan Oliver Nadal no s’ha desvinculat de Mallorca. «No hi ha més de dos o tres mesos que no hi torni. La meva idea és tornar algun dia, però primer vull conèixer més com funciona la indústria per tenir la confiança suficient de rodar un projecte a l’illa», opina. Amb la seva dedicació i amor pel cinema, segurament veurem més històries del jove i novell cineasta reflectides en la pantalla gran.