Aina Tramullas de Pitxorines: «Hi ha bastant de gent que s’està atrevint amb la música balear»

Quan el sol es posa a l’horabaixa i l’infantó plora, és la veu dolça de Pitxorines que el bressa amb un «noninó» suau. Aquest grup de folklore balear ha donat vida als records i llegendes que habiten a aquest racó del meditarrani, reinventant les cançons de sempre. Diuen que la seva música és com una «pinteta d’or» que pentina la memòria col·lectiva del poble, i que aquest 2025 faran sonar el flabiol amb més força que mai.

Com va ser aquesta transició d’una trobada espontània a un projecte consolidat com el de Pitxorines?

Aquesta transició va sorgir de manera molt natural. Ens anaven cridant per fer coses, la gent ens veia en concert i ens demanava si ens podien contractar per fer el mateix. Vàrem tirar endavant perquè vàrem veure que teníem una gran rebuda i així ha anat agafant forma fins a arribar a un moment en què ens vàrem posar seriosament. Ara ja no funciona de manera natural, du molta feina (riu).

Què significa per a vostès fer música des d’una estructura horitzontal on tothom té el mateix pes? Com viuen la complicitat i l’amistat dins el grup?

Sempre hem dit que tot i que cada una ve d’una formació musical diferent (clàssica, d’arrel, jazz, moderna,...), tenim moltes semblances i ens hem entès molt aviat. Totes tenim el mateix perenne musical. Totes som molt encuriosides i compromeses amb la música, i a més molt sensibles. Ens emocionam molt tocant. Posam aquesta emoció pel davant i ens ajuda a connectar. En realitat, ara que hem vist que podem conviure, els nostres estils no estan tan allunyats. Res està tan enfora en l'àmbit musical. A part, ens duim molt bé, som molt amigues. A vegades és feixuc fer feina d’això. És una gran sort poder fer concerts, perquè n’hi ha molts de músics que a mi m'encantaria que tinguessin aquestes oportunitats, però quan passes tant de temps amb companyes de feina que a més són amigues has d’aprendre a xerrar molt les coses. 

Tenen algun ritual secret?

Abans dels concerts sempre intentam posar-nos en cercle i fer unes respiracions, però quasi mai funciona. Qualque vegada hem fet un tassonet d’herbes abans de sortir (riu).

Qualque vegada hem fet un tassonet d’herbes abans de sortir (riu).

Aina Tramullas

— Pitxorines

‘Pitxorines’ fa referència a una paraula en desús que es fa servir per descriure a «al·lotes alegres i joves», se senten identificades amb aquesta definició? Què creuen que significa ser una ‘pitxorina’ en l’època actual?

Ens sentim molt identificades perquè intentam passar-ho el millor possible, i fer música des d’aquesta alegria i bon rotllo que tenim. Ens ho passam molt bé, som amigues. En l’època actual crec que és un poc el mateix: una al·lota alegre, falaguera, viva, amb ganes de fer coses, amb ganes de remoure la cultura popular. És una paraula bastant empoderant i extrapolable a altres contextos.

Xerrant de remoure la cultura, varen participar en el Nadal Eclèctic de S’Altra Música, la gala nadalenca de música balear en català. Com creuen que Pitxorines està contribuint a la preservació de la cultura musical mallorquina?

El que estam fent és agafar cançons que coneixem o no, i posar-les damunt els grans escenaris. És molt guapo perquè quan tocam a Mallorca, no feim que el públic descobreixi nova música, sinó que recordi la que ja existia. El nostre públic és intergeneracional: tothom ve de diferents llocs, però connecta amb una mateixa música. És una de les coses més guapes que té Pitxorines, que pot abraçar un gruix de persones. És un procés emocional intens perquè ens fa connectar d’una manera molt directa amb la música de ca nostra. 

Quins reptes han trobat a l’hora de modernitzar cançons populars sense perdre’n l’essència?

No ens menjam molt el cap. Com que la formació va venir de forma tan natural, el que feim és adaptar la música a aquesta formació. Hem intentat cada una aportar coses i posar la música en el centre. Intentar defensar aquesta música, però afegint-li petites cosetes que abans no tenia, per començar, no hi havia violoncels o piano. Ha estat com que ens hem anat trobant per tenir un so comú, que està en constant moviment i recerca.

Amb quina emoció del públic se senten més connectades quan canten? La nostàlgia? L’alegria? 

Tenim moltes emocions que, a més, damunt l’escenari s’intensifiquen. Moltes vegades hem hagut de controlar-les, respirar un poc i seguir, perquè és intens. També ens ho passam molt bé, ens han donat atacs de riure i hem hagut d’aturar concerts i tornar a començar. Qualsevol emoció és intensa sobre l’escenari.

Si poguessin fer un duet amb qualsevol figura històrica de la música mallorquina, qui seria i per què?

Si hagués de triar a algú triaria a Miquela Lladó que, per jo, sí que és una figura històrica. És una cantant que l’admir molt, s’ho passa molt bé: és una pitxorina.

Hi ha més artistes del panorama cultural balear que també siguin pitxorines?

Tothom pot tenir la seva part de pitxorina. Els músics d’aquí tenim la sort de connectar amb una cultura popular molt forta. Ara hi ha bastant de gent que s’està atrevint amb aquesta música. Em venen molts de noms al cap: Mar Grimalt, Clara Fiol, Júlia Colom, Maria Hein, etc. No sé si elles se senten pitxorines, però són les que em venen al cap.

Ara hi ha bastant de gent que s’està atrevint amb la música balear: Mar Grimalt, Clara Fiol, Júlia Colom, Maria Hein, ... no sé si elles se senten pitxorines, però són les que em venen al cap

Aina Tramullas

— Pitxorines

Com ha estat la rebuda de les Pitxonadales i què representa per a vostès aquest mini-EP nadalenc?

Estan agradant. Nosaltres ho hem fet per fer un regalet, per treure qualque coseta. Al nostre primer concert ja vàrem fer nadales i teníem ganes de recuperar-ho. Hi ha gent a qui li agraden les nadales i gent a qui no: el públic per això és un poc caòtic. Jo mateixa no sol escoltar música de Nadal però m’agrada. 

Si Pitxorines fos un plat típic mallorquí, quin seria?

Crec que seria un bon variat, d’aquest que duen de tot (riu).

Si la seva música fos un paisatge de Mallorca, quin seria?

Una plaça d’un poble, 100%.

Una cançó per cantar a un karaoke per a la resta de la teva vida. 

Ostres, que difícil, potser seria ‘Corazón Partío’ o ‘La Tortura’.

Grups de música balear actual en català. 

M’encantaria que la gent conegués més a Alanaire, perquè han tret un disc molt guapo. 

Si Pitxorines fos un instrument musical, quin seria?

La veu.

Feim resolució del 2024, què és el que més els ha sorprès del camí que han fet des del gener d’aquest any fins ara? Entre els Premis Enderrock, els premis Gota d’Oli,… En tenen molts de moments per escollir.

Jo destacaria el concert que vàrem fer al Teatre Pricipal d’Inca, va ser un moment d’aquests de veres, dels que recordes. Han passat tantes coses aquest 2024 que només desig que aquest 2025 es pugui mantenir un poquet. Ens ha passat una onada per damunt, completament, estam molt agraïdes. Desitjam seguir i sortir de Mallorca, que n'hem fet algun concert fora i creim que l'any 2025 sortirem més.

El grupo Pitxorines se alza con el premio Gota d'Oli

Xerri’m d’aquests projectes que tenen per al 2025.

De moment continuarem amb la gira ‘Un so qui no es gasta’. Passaran cosetes que encara no puc dir, però continuarem fent feina amb el projecte i amb moltes ganes de mantenir un espai on tocar i fer música, que és el que realment ens agrada.