Alicia Gómez, instructora de pilates: «Mallorca m’ha donat una nova casa, però també una nova manera de veure la vida»

Un gir inesperat, des de Vallecas fins a Mallorca, Alicia ha creat una vida arrelada a l’illa, a l’esport, la superació i la gratitud davant l’adversitat.

La instructora de Pilates, Alicia Gómez.

La instructora de Pilates, Alicia Gómez. / D.M

Alicia Gómez va néixer l’any 1967 al conegut barri de Vallecas, Madrid, on va viure fins que va decidir canviar el rumb. Criada en una família senzilla del barri obrer, recorda que els seus estius estaven marcats per la tradició d’escapar de la calor de la capital. El seu pare va comprar una caravana perquè poguessin passar-los en un càmping proper al poble de Chinchón: «Tots estiuejaven a fora perquè no hi ha res pitjor a Madrid que passar un estiu sense poble, però ma mare necessitava diàlisi diàriament i no ens quedava més remei que quedar-nos a la capital», recorda Alicia. Per a ella, aquell càmping es va convertir en el seu poble enmig de Madrid. 

Alicia i la seva filla, Aroa.

Alicia i la seva filla, Aroa. / A.G

«Quan estava a l’aeroport de Palma per tornar a Madrid, un retard en el vol em va fer reflexionar: volia canviar de vida»

Després de finalitzar el batxillerat va començar a treballar com a dependenta. També va fer un pas cap a l’aventura i es va traslladar a Londres per treballar com a tutora d’idiomes, una experiència que li va permetre obrir-se al món i perfeccionar l’anglès. Quan va tornar a la capital, va entrar en un departament de màrqueting i inicià els seus estudis en Màrqueting i Publicitat. La seva trajectòria professional va continuar al Deutsche Bank, però un gir inesperat va canviar el rumb de la seva vida. Una companya de feina va decidir emprendre un hotel rural a un poble de Mallorca, vingué a visitar l’illa i aquell va ser un viatge que ho canvià tot: «Quan estava a l’aeroport de Palma per tornar a Madrid, un retard en el vol em va fer reflexionar: volia canviar de vida. Aquell moment, senzill però transcendental, em va donar la claredat que necessitava per prendre una decisió radical: venir viure a Mallorca amb la meva família», exposa.

«Les dones no tenim barreres a l’esport, i si ens posen, les saltem»

Va deixar la capital i, ells dos, amb els seus fills Aroa i Pablo d’un i tres anys, començaren una nova etapa a Mallorca. «La meva família no entenia què em passava pel cap, però jo necessitava aquest canvi», explica. Un cop a l’illa, va llogar un pis, es va trobar a l’atur i va començar a buscar escoles per als seus fills. Va ser en aquesta cerca que va descobrir la calidesa: «Quan vaig telefonar a l’escola pública i la directora em va agafar el telèfon i em va dir ‘No passis pena, poden començar en voler’, em vaig sentir acollida i amb el pensament que estava on volia estar», explica.

Esportistes professionals que treballen al seu estudi de pilates.

Esportistes professionals que treballen al seu estudi de pilates. / D.M

Sense feina, Alicia va començar a ensenyar pilates com un passatemps. Les primeres classes, fa vint anys, es feien en un local petit on pagaven vint euros a la propietària i on, després de voltar per diversos locals, ara és on hi ha el seu estudi definitiu. Amb el temps, el grup va créixer i Alicia va decidir obrir el seu propi estudi. «Per a mi, no només és un centre esportiu; és una família. Alguns alumnes fa vint anys que venen a les meves classes. He volgut crear un espai que és un salvavides, no per economia, sinó per benestar», afirma.

«Quan tens un buit tan gran, només pots avançar agafant-te a la gent que t’estima. En Pablo sempre és present en tot el que faig»

El seu camí, però, no ha estat exempt de dolor. Fa tres anys, la tragèdia va colpejar la família amb la pèrdua del seu fill, Pablo, en un accident de moto. Aquest fet va trastocar la seva vida de manera inimaginable. Alicia explica que la seva força per tirar endavant ha sorgit del suport de la seva família, els seus amics i els seus alumnes, que s’han convertit en una extensió de la seva pròpia xarxa emocional. «Quan tens un buit tan gran, només pots avançar agafant-te a la gent que t’estima. En Pablo sempre és present en tot el que faig», diu amb els ulls humits. La seva filosofia es fonamenta en l’equilibri físic i mental: «La respiració del pilates em calma l’angoixa. També baixen els pensaments, es col·loquen i canvia l’actitud».

Enmig del dolor, aquest esport ha esdevingut molt més que una feina per n’Alicia. Ha estat una vàlvula d’escapament, una manera de canalitzar l’angoixa i el buit. Ha transmès als seus alumnes no només tècniques de moviment i relaxació, sinó també lliçons de vida, mostrant-los com la resiliència pot sorgir en els moments més durs de la vida. «El moviment no només és físic, també és emocional», explica.

Actualment, Alicia viu un dia a dia senzill però ple. Es dedica al seu estudi, on comparteix la seva passió per l’esport amb persones de totes les edats. «Les dones no tenim barreres a l’esport, i si ens posen, les saltem», diu amb convicció.

Tot i que Madrid encara ocupa un lloc al seu cor, Alicia no es planteja tornar-hi a viure: «Mai, mai he pensat a tornar a Madrid. Pens que les oportunitats que he tengut a Mallorca han estat millors. A Madrid hauria estat tot més avorrit i rígid. Hi vaig un cop al mes a veure la família i els amics vaig i la gaudesc moltíssim, Madrid sempre serà Madrid, però si em demanen si som madrilenya o mallorquina ja som la segona».

«Saber la llengua del lloc on vas és una forma de respectar la cultura i la gent. Mai he tingut complicacions lingüístiques»

La seva adaptació a la llengua i la cultura locals ha estat exemplar. Al principi no entenia ni una paraula, de fet, una amiga l’ajudava a traduir les reunions de l’escola. No obstant això, mai va veure la llengua com una barrera, sinó com una oportunitat per integrar-se. «Els primers anys, els pares dels no mallorquins anàvem a classes de català. Pensava que a poc a poc, el faria meu i posava els cinc sentits en aprendre’l. Saber la llengua del lloc on vas és una forma de respectar la cultura i la gent. Mai he tingut complicacions lingüístiques. Em sentia orgullosa de veure com els meus fills canviaven del castellà al català amb total naturalitat», afirma Alicia. També té les seves paraules claus, per ella, la dita mallorquina «no passis pena», és una aferrada, un deixar de preocupar-se i un abric. També saluda en català i, diu «ja mos veurem» i «t’estim».

Alicia Gómez al seu centre de pilates.

Alicia Gómez al seu centre de pilates. / D.M

A més a més, guarda un gran amor per la cultura de l’illa. Escolta música en català, especialment d’artistes com Antònia Font, Maria Hein i Maria Jaume, i comparteix aquestes cançons amb la seva filla. Es declara inspirada per les dones valentes, per la seva mare i la seva filla i el canvi generacional que hi veu, per les seves alumnes i les dones que la fan veure que pot amb tot. 

«Si em demanen si som madrilenya o mallorquina ja som la segona»

Un moment clau en la seva vida va ser el viatge a Vietnam amb la seva filla, que es va convertir en un procés de sanació espiritual després de la pèrdua del seu fill Pablo. Tot i això, sempre torna a Mallorca, on la mar li dona pau i equilibri. «Encara que sembli contradictori, sent que m’ofeg si no tinc la mar a prop. Per a mi, el meu racó preferit és Son Serra de Marina, on no puc veure res més que les dunes i el mar», afirma.

Avui en dia, Alicia continua liderant el seu centre, que s’ha convertit en un espai d’inspiració i de superació. Tot i la tragèdia, la seva història és un exemple de com l’esperit humà pot trobar la manera de reconstruir-se, fins i tot davant les pèrdues més doloroses. «Mallorca m’ha donat una nova casa, però també una nova manera de veure la vida», conclou.

Tracking Pixel Contents