La problemàtica de l'habitatge a Mallorca

Durant la jornada d’ahir es presentà el Fòrum Obert de Processos, El conflicte de l’accés a l’habitatge a ciutat a càrrec de La Utòpica a la Seu Institucional de l’Autoritat Portuària de Balears i amb la col·laboració de Diario de Mallorca. L’acte va acollir a prop d’un centenar de pesones.

 Aquest esdeveniment es troba dins el programa d’activitats del festival Open House Palma que se celebra la seva quarta edició i obrirà els principals edificis de la ciutat, el patrimoni i l’arquitectura a les persones interessades en descobrir els indrets més emblemàtics de Palma.

La Utòpica és una xarxa en construcció permanent i un col·lectiu associat que està fent possible l’afrontament a aquesta problemàtica. És un espai comú que pretén posar-se al servei de les iniciatives ja existents i en fase de creació de l’ecosistema balear. Aquest fòrum es distingeix d’altres formats perquè busca una participació diversa i plural, amb la presència de treballadors de l’administració, càrrecs públics, agents immobiliaris, propietaris, inquilins, sindicats, i altres persones afectades. Aquesta trobada fou una oportunitat única per explorar, entre el centenar d’assistents, camins cap a un futur més equilibrat i regeneratiu.

«Ens trobem en un espai de cura, per aprofundir en la complexitat de la crisi de l’habitatge»

La gentrificació, és un procés de canvi social en què l'arribada de residents amb un alt poder adquisitiu a zones populars o tradicionals provoca l'augment dels preus de l'habitatge i del cost de vida. Derivada de l’expansió del turisme global i el desenvolupament urbanístic, ha arribat al seu punt més alt en països com Espanya, Grècia, Itàlia, o el Perú. Aquest fenomen genera mobilitat forçosa, saturació i precarietat en l’habitatge, impedint a moltes persones accedir a una llar digna i estable, i s’ha estès més enllà de les àrees urbanes cap a tots els racons de les illes.

La benvinguda es va celebrar a l’entrada de l’Autoritat Portuària de Balears, a càrrec d'Atuk Iturregui i Manu Moreno, que van actuar com a facilitadors del diàleg, amb Alba Serrat encarregada de la recollida de dades. Belén Martínez va presentar l'objectiu principal del fòrum, explicant que «hi va haver una proposta al festival d’Open House Palma per parlar de la qüestió de l'habitatge, ja que en aquell moment es començava a gestar la idea de centrar el tema de la quarta edició del festival en les persones que habiten les ciutats, amb la intenció d'abordar aquesta problemàtica sota el lema «La ciutat per a qui l’habita». Així, el fòrum es va proposar com un espai per reflexionar sobre l’habitatge com a dret fonamental i sobre el paper de la ciutat com a lloc d’acollida i convivència per a tots els seus habitants.

Seguidament, es van exposar els objectius específics del fòrum: «Ens trobem en un espai de cura, per aprofundir en la complexitat de la crisi de l’habitatge. Hi ha un paper destacat de la por a perdre l’habitatge, però és fonamental que ens puguem mirar als ulls i, en un ambient més tranquil, compartir aquesta problemàtica. Aquesta iniciativa sorgeix d’un impuls voluntari; aquest tipus de fòrums existeixen des dels anys 80, però sovint falten recursos per sostenir-los».

També es va destacar la manca de comunicació efectiva per arribar a gran part de la població a través de les xarxes socials, com a mitjà per ampliar l’abast i la consciència sobre aquest tema. «Per garantir l’atenció necessària a la problemàtica de l’habitatge, fan falta molts recursos. Per això, des d’aquest espai es pot generar una experiència valuosa que ens ajudi a aprendre, a transformar-nos i a fer una mirada més empàtica sobre aquesta situació. Donem la benvinguda al paper i a l’experiència subjectiva de l’habitatge», va afirmar Iturregui.

Durant la presentació, es van realitzar dues dinàmiques col·lectives molt interessants. A la primera, els assistents es desplaçaven per l’espai al ritme de la música amb l’objectiu de donar-se a conèixer entre ells d’una manera informal i propera. Aquesta activitat va ajudar a trencar el gel i a fomentar un ambient còmode per a la resta de la sessió.

A la segona dinàmica, cada participant rebia un gomet a l'espatlla amb un missatge que representava el seu rol dins el conflicte de l’habitatge. Alguns exemples de rols incloïen etiquetes com «okupa que té cura de l’habitatge» o «assessor/a europeu/a en polítiques d’habitatge». Això va permetre als participants entendre millor les diferents perspectives i rols implicats en el conflicte, així com promoure la reflexió i el debat des d’aquests diversos punts de vista.

«He tengut la sort de néixer a Mallorca i un problema de no poder-hi viure per no poder pagar un lloguer»

Finalment, per mantenir el ritme de les activitats i ajudar a gestionar el temps, es va utilitzar un bol tibetà com a temporitzador, oferint un toc meditatiu i solemne que va donar un ritme especial a la sessió.

El debat va començar amb cinc persones que van obrir el diàleg a partir de les seves experiències personals i professionals, vinculades al rol que representaven, amb l'objectiu d'exposar situacions reals. Mercedes Garrido, en representació del partit Socialista, va explicar que «l'habitatge és el problema més gran que tenim a la societat per desenvolupar un projecte de vida. Des de la política, s'ha de crear una estratègia que augmenti la disponibilitat d'habitatge a preus assequibles, perquè la gent no hagi de destinar més d'un 30% del seu sou al lloguer o la hipoteca». Ferran Rosa, representant de Més per Mallorca, va afegir,«no serveix de res construir més si els nous habitatges es destinen exclusivament al turisme». «He tengut la sort de néixer a Mallorca i un problema de no poder-hi viure per no poder pagar un lloguer, s’hauria de canviar de paradigma. Hi ha moltes cases buides qui els propietaris tenen por a què s’habitin», explicà una de les assistents a l’acte.

Alba Serrat, durant el debat recollia les dades exposades pels assistents en forma d'il·lustració.

Amb aquestes reflexions, el fòrum es va consolidar com un espai per a l’intercanvi sincer d’experiències i inquietuds entorn a l’habitatge, amb la intenció de construir una comprensió més profunda i col·lectiva de la problemàtica amb aquesta dinàmica s’hauria d’entendre la complexitat i la gent que hi ha darrere aquests rols.