Alexia Bouiche, sobre començar al ioga: "El practicant ha de ser honest i amable amb si mateix, d'una altra manera acaba frustrat o lesionat"

Què va ser el que et va inspirar inicialment a crear Saucha Soul i com va sorgir el concepte darrere de la marca?

Quan vaig començar aquest projecte tenia clara la visió, els valors i el propòsit, i ho vaig deixar tot escrit ja que m'agrada materialitzar les meves idees. “Vull que Saucha Soul sigui una cosa en la qual tothom se senti representat o identificat però que sigui especial. Com som tots els éssers humans, iguals i alhora únics”, vaig escriure al 20 de novembre de 2022. Saucha Soul significa “ànima pura”. Sentir l'ànima neta, lleugera i en pau crec que és un objectiu que a tots ens agradaria aconseguir.

El nom "Saucha" prové d'un Niyama del ioga que significa "puresa". Com apliques aquest principi en la teva vida diària i en la teva pràctica de ioga?

Intent extrapolar aquesta puresa a tots els aspectes de la vida per així mantenir el cos i la ment purs. Duc una dieta estrictament vegetariana (especialment fruites i verdures), no fumo, ni bec alcohol, ni cafeïna. També procur que les meves relacions (amics, família i parella) siguin respectuoses i transparents, sobretot, la meva relació amb mi mateixa. He anat diversos anys a teràpia per poder conèixer-me, estimar-me i respectar-me. El ioga és un art per conèixer-se a un mateix no només com a individu, sinó per sentir que formes part d'una cosa més gran. En la meva pràctica em decant pel Hatha Ioga, sempre escoltant el cos i observant què necessita. Hi ha dies on és una pràctica més física i hi ha dies on són pràctiques més subtils com exercicis de respiració, cant de mantres o meditació.

Esmentes que el ioga t'ha proporcionat pau i claredat. Podries compartir algun moment específic de la teva vida en el qual el ioga et va ajudar a superar un desafiament personal?

Fa dos anys al meu pare li van diagnosticar mieloma múltiple, vaig estar un mes a París per ajudar-lo. Per mi va ser un moment bastant difícil, on el ioga juntament amb els meus éssers estimats van ser els pilars que em sostenien. Llavors em vaig adonar que sí, el ioga a l'estoreta té molts beneficis, però el poder de la seva filosofia és d'incalculable valor, ens ajuda a veure i entendre l'existència d'una altra forma. M'he adonat especialment en moments de desconcert. M'imagin el meu jo de fa 5 o 6 anys vivint aquesta situació i em sent molt orgullosa de mi mateixa.

Ofereixes diverses eines com āsanas, pranayama, mantres i meditació. Com decideixes quina d'aquestes pràctiques és la més adequada a cada moment?

Totes formen part de l'art del ioga. Totes aquestes pràctiques tenen beneficis en comú, però cadascuna té una funció que destaca. Segons la necessitat i el moment pots usar-ne una o combinar-ne vàries. Practicar āsana (postures) t'arrela i et duu al moment present. Els pranayama (exercicis respiratoris) equilibren la força vital, purifiquen el cos i la ment. Recitar o cantar mantres ajuda a enfocar la ment i a connectar amb el diví. Meditar és la més important i possiblement la més difícil de totes, depenent de la tècnica que s'utilitzi. Totes les altres pràctiques, en realitat, són una preparació per a la meditació, desenvolupant la connexió ment-cos-ànima i conduint la consciència d'allò més "gruixut" a allò més subtil. Des del cos a la respiració, després als pensaments i finalment a la presència absoluta, un estat en el qual t'adones que ets una mica més que un cos amb una ment. Una cosa que no ets capaç de tocar, ni veure, ni escoltar, només la pots sentir.

En la teva experiència, quins desafiaments troben les persones quan comencen amb la pràctica del ioga i com els ajudes a superar-los?

Pel que he pogut observar en els altres i viure en mi mateixa, hi ha dos principals obstacles: la rigidesa tant física com mental i el ritme de vida en què estem acostumats a viure. Em resulta curiós quan algú em diu: “El ioga no és per a mi, jo soc molt nerviós/a”. Precisament és una raó més per començar a practicar. Moltes persones quan pensen en ioga s'imaginen una persona ben asseguda meditant en quietud total o fent contorsionisme, i res més lluny de la realitat. El ioga s'adapta al practicant. Però el practicant ha de ser honest i amable amb si mateix, d'una altra manera acaben frustrats o lesionats molt fàcilment. Avui dia la gent ho vol tot aquí i ara, i en ioga tot es fa amb molta atenció i presència. Jo només els acompany i aconsell. És qüestió de temps i actitud, generalment aquests desafiaments s'esvaeixen ràpidament quan veuen els primers efectes del ioga en el seu cos i la seva ment.

El sound healing és part del que ensenyes. Com li explicaries la pràctica a algú que no ha escoltat el terme mai?

El Sound healing (teràpia de so) és un tipus de teràpia holística que harmonitza tot l'ésser: el cos, la ment i l'ànima. En l'univers tot vibra, nosaltres també, i tenim diverses freqüències, però aquestes es veuen alterades per la nostra vida diària, estrès físic i mental, alimentació deficient, mals hàbits, etc. El que es fa mitjançant la sanació del so és resintonitzar els nostres centres energètics. A més, té molts beneficis: entre ells, crea un efecte de relaxació profunda a nivell cerebral i físic, i és de gran ajuda en trastorns del son, maneig del dolor, ansietat i estrès.

Com creus que les tècniques de respiració poden transformar no sols el cos, sinó també la ment i les emocions?

L'ésser humà pot estar setmanes sense menjar, dies sense beure, però poc més d'un minut sense respirar. La respiració té un paper fonamental en el nostre funcionament i aprendre a dirigir-la marca un abans i un després. En la tradició yóguica es diu que la respiració és el pont entre el cos i la consciència. Tenir consciència de la respiració és de gran ajuda per gestionar moments d'estrès, ansietat, por, també per agafar el son. Hi ha tècniques de respiració que serveixen per equilibrar l'activitat dels hemisferis cerebrals, baixar les pulsacions, purificar els pulmons, entre moltes altres.

Vas parlar de la importància de mantenir un equilibri entre cos, ment i consciència. Quins hàbits recomanes per conrear i mantenir aquest equilibri en la vida diària?

Hi ha moltíssims però els més rellevants per a mi són: moure's (caminar, ballar, estirar-se), menjar lleuger, beure aigua i infusions, conrear relacions sanes i enriquidores, passar temps en la naturalesa, realitzar una activitat que desperti la creativitat i dedicar temps a conèixer-se un mateix, i això és el que fem a través del ioga. Ens observem a nosaltres mateixos sense judicis, el nostre cos a través d'āsana, la nostra ment amb la respiració i la meditació per en algun moment arribar a la consciència. Per això el cos i la ment han d'estar purs i serens, i per això són tan importants els bons hàbits.

Al llarg dels teus anys com a practicant i professora de ioga, com ha evolucionat la teva pròpia comprensió i enfocament del ioga?

El ioga va arribar a la meva vida als 16 anys en una forma bastant tradicional. La professora, a més d'āsana, ja ens ensenyava pranayama, meditació i mantres, una cosa bastant excepcional a occident, perquè la majoria de classes de ioga són només de postures, deixant enrere els aspectes més importants del ioga com són el pranayama o la meditació. Encara que he d'admetre que com a adolescent i fins fa pocs anys, les postures grandiloqüents eren el que més em cridava l'atenció, des de fa un temps m'agrada enfocar la meva pràctica en una altra direcció, cap a la introspecció.

El ioga, el pranayama i la meditació són pràctiques mil·lenàries, com les adaptes a les necessitats i desafiaments de la vida moderna?

En realitat, el ioga ha anat evolucionant amb les necessitats de l'ésser humà. El ioga, segons les primeres escriptures, parlava de meditació. Les persones estaven més connectades i el ritme de vida era diferent. A mesura que l'ésser humà va anar perdent consciència, les pràctiques es van anar centrant en els cossos més densos de l'ésser humà; per això van aparèixer el pranayama i asana. La pràctica comença portant l'atenció al cos físic, després a la respiració, als sentits, per a poder arribar finalment a l'estat de meditació. Un ha de practicar molts anys per a aconseguir aquest estat, però hi ha molts beneficis que s'obtenen durant el camí. Vivim a una velocitat i amb una quantitat d'estímuls que no són naturals ni orgànics per a l'ésser humà, no som capaços d'abastar tot al ritme que se'ns exigeix, i per això l'ansietat està cada dia més present, fins i tot entre els més joves. El ioga és una solució natural amb beneficis a curt i llarg termini per a tothom. Però crec que ara som nosaltres els qui hem d'adaptar-nos al ioga i no el ioga a nosaltres; hem d'aprendre a baixar el ritme i dedicar-nos més temps a nosaltres mateixos i menys al mòbil.

Menciones que el ioga t'ha ensenyat a veure i interactuar amb el món d'una manera diferent. Podries aprofundir en com ha canviat la teva perspectiva sobre la vida?

Mai vaig ser religiosa, però sí que pensava que hi havia alguna cosa, i en el ioga vaig trobar respostes a moltes preguntes. A més, vaig trobar valors, un sentit a l'existència, bons hàbits i una comunitat. Vaig entendre que hi ha una altra manera de viure, en pau, sense pressa i en harmonia. Em va fer entendre la importància de la relaxació, dels pensaments i de com funciona l'energia, especialment la nostra, el "prana", l'energia vital. Em va donar una altra perspectiva de la vida i la mort, on no es tem cap de les dues.

Quins són els teus plans de futur, amb Yog Shala i el teu projecte a les xarxes socials?

M'agradaria que Yog Shala fos un centre on crear comunitat, un lloc segur on la gent pugui relaxar-se i sentir-se lliure de ser qui realment és, i conèixer-se a si mateixa. És un lloc obert per a tothom qui vulgui compartir, no només ioga, sinó qualsevol activitat que nodreixi les persones i la seva consciència. Quant a les xarxes socials, els qui em coneixen saben que tinc una relació d'amor-odi amb elles, però m'agradaria fer-les servir per arribar a més gent i poder compartir els meus coneixements i experiències. El coneixement, si no es comparteix, perd el seu valor.