Catalina Moranta Vallcaneras: «Les que hem viscut avortaments sofrim un dol innombrable»

Com es defineix Catalina Moranta a ella mateixa?

Una dona conscient, en constant moviment intern i transformació. Profunda i, alhora, capaç de riure d'allò més intranscendent de la vida.

«M’agradaria dir-li a la dona que ha viscut un avortament es miri amb compassió, que és valenta»

I en relació a la seva tasca laboral?

Em consider professional de la petita Infància i les seves famílies, i hipnoterapeuta de dol per interrupció d'embaràs. La meva mirada està impregnada per la sistèmica i per una pedagogia que col·loca en el centre els bons tractes a la Infància, el respecte per qui són i pels seus processos, fent especial esment a la pedagogia Pikler. Quan mir a un infant, també veig als seus pares al darrere sostenint-lo i tota la seva història. Com a hipnoterapeuta, acompany a dones a resinificar el seu part quan hi ha hagut violència obstètrica o han tengut una experiència traumàtica. D'altra banda, acompany a dones que han viscut un avortament a elaborar el seu dol i sanar un dolor que no té nom.

D'on sorgeix el seu projecte Nounat?

De les arrels més profundes del meu sistema familiar. Diguéssim que la meva feina, entre altres, és un acte de reparació del meu llinatge matern. Nounat em va triar a mi i ara jo a ell. De manera inconscient el camí se'm va anar obrint pas i, amb els anys, se m'ha anat revelant la història. Una germana de la meva padrina va morir quatre mesos després de vida a causa de la impossibilitat de rebre les cures i l'alimentació de la seva mare, la meva repadrina. La meva padrina també va perdre un fill acabat de néixer. Tot aquest dolor viscut generació rere generació, no va poder ser mirat i jo, per elecció pròpia i de manera conscient, em dedic a divulgar els bons tractes i les cures de qualitat a la petita infància. També acompany a dones a elaborar el seu dol després d'una pèrdua. D'aquesta manera, sent la connexió amb el que a mi em fa vibrar l'ànima i com a forma d'honrar la seva història.

Què li inspira a vostè?

Les persones i les seves històries. La humanitat en ressonància. La germanor entre dones i la valentia que suposa admirar-nos mútuament. La bellesa de la naturalesa de terres mallorquines i caribenyes. Els colors del cel d'un capvespre. L'origen dels esdeveniments que vivim de forma causal i que ens permeten guanyar o pujar de nivell. Els canvis de mirada d'allò que semblava inamovible. Les ganes de deixar una mica millor el món de l'altre un pic ens permet entrar. Les ganes d'anar a per més.

Quins aprenentatges remarcaria del seu camí laboral fins a arribar al que ha format?

Primer de tot, remarcaria les ganes que vaig tenir en l'època d'estudiant per formar-me de manera rigorosa a Catalunya amb la meva mestra Alidé Tremoleda i a Budapest a l'Institut Pikler, que em varen donar les bases de qui soc actualment. D’altra banda, el que ha estat fonamental per créixer i poder gaudir de l'èxit actual, ha estat fer una feina personal molt profunda. Passar a l'acció sense considerar els fils moguts per l'inconscient en el meu cas no funcionava. Vaig haver de revisar creences limitants en relació a ser suficient, al mereixement i a l'abundància. Era molt joveneta i em confrontava amb la part que em deia que no era capaç de viure del que m'apassionava, i la part que creia amb mi mateixa i continuava remant. El meu major repte va ser aprendre a valorar-me perquè em valorin Nounat. Molta gent propera no sap ben bé a què em dedic ni què faig. El fet de mantenir-me connectada a qui soc i al valor que aport, a no tenir la feina convencional que els altres esperaven. Així que remarcaria el fet de confiar en mi mateixa, la meva disciplina i persistència. També escoltar l'impuls de les persones que m'encoratjaven i, finalment, llançar-me. Després de totes aquestes passes, no hi va haver el buit, hi va haver quelcom consolidat.

«Remarcaria el fet de confiar en mi mateixa, la meva disciplina i persistència»

Quin és el propòsit principal dels Espais d'acompanyament a famílies amb infants petits? Ens pot explicar què feu allà o què pot trobar una família que hi acudeix?

Expandir la consciència i crear cultura d'infància. De manera concreta, els pilars que sustenten els meus Espais de Nounat referent a les famílies són: l'acompanyament; com el far que dona llum enmig del mar, l'origen i reflexió; com espai sanador on aprofundir en una mateixa i transformar-se. Referent a les criatures: el desenvolupament; com la base per considerar les seves necessitats autèntiques i els processos evolutius, activitat de joc i moviment autònom i les cures; que esdevenen els bons tractes que ens permeten crear el vincle.

L'Espai Nounat és el primer espai d'acompanyament que ofereix. Xerra'ns d'ell i de la seva essència.

Així és. L'Espai Nounat és el cor del projecte, el primer Espai creat per mi mateixa amb molta delicadesa. Es tracta d'un Espai d'acompanyament i formació a les cures i al desenvolupament dels nadons. Esdevé un Espai de transformació a la maternitat i la paternitat, amb visió sistèmica i altres enfocaments essencials com la memòria intrauterina i del naixement. L'espai està pensat per a totes aquelles famílies que tenen ganes de compartir, de reflexionar i de conèixer una altra manera de fer sobre el tracte que oferim als nadons des d'una mirada respectuosa cap a les seves necessitats autèntiques, les seves individualitats i els seus ritmes evolutius. Allà, les famílies tenen un primer espai de relació en què poden compartir les vivències pròpies de la seva acabada d'estrenar maternitat i paternitat, que moltes vegades, es viuen en solitud. Alhora, cada setmana tractem els temes dirigits cap al canvi de mirada lliure de judici.

A qui es dirigeix?

Està adreçat a famílies amb nadons fins als quatre mesos d'edat i a embarassades en el seu últim trimestre. Ens trobem de manera presencial un matí cada setmana durant tres mesos amb un total de dotze sessions. Per tant, és un grup tancat on sempre som les mateixes famílies. La durada de cada sessió és d'entre dues i tres hores aproximadament. A més, tenim la sort de gaudir d'alguna sessió extra on ve un professional mèdic a tornar el poder a les famílies sobre la salut òptima de les seves criatures.

«Com a continuació de l'Espai Nounat ve l'Espai Cria, i llavors, l'Espai Matriu»

La resta d'Espais segueixen una línia temporal i pedagògica respecte del primer? Quina és l'estructura?

Exactament. Com a continuació de l'Espai Nounat ve l'Espai Cria, i llavors, l'Espai Matriu. L'Espai Cria esdevé la segona part de l'Espai Nounat. És un seguiment i també una ampliació de tota la mirada pedagògica, sistèmica i integral que es va començar amb l'anterior grup. Ja que, els temes que es tracten parteixen de la base construïda prèviament. Es pretén que els nadons que acudeixen estiguin al voltant del segon semestre de vida. L'Espai Matriu ja compren a partir del primer i segon any de vida. Les referents del grup som dues, la meva companya Sara Sampol i jo. Els infants són més grans i requereixen un acompanyament més precís. Per tant, cada setmana una de nosaltres guia la xerrada pedagògica i l'altra, se n'ocupa del que ocorre dins l'àrea de joc amb els infants. Les famílies que hi solen acudir ja han passat pels dos Espais anteriors, tenen la mirada integrada i el que busquen és continuar amb l'acompanyament emocional que han rebut amb relació a la criança respectuosa dels seus infants.

De quina manera aconsegueix que les mares i els pares confiïn en vostè com a referent en la criança dels seus fills i filles?

 Elles confien en mi supòs perquè no pretenc ensenyar a ningú a ser mare o pare. La meva mirada cap a elles està neta de judici i fomenta el respecte absolut cap a les seves decisions. Supòs que també senten la coherència dels missatges que comunic. 

Quins són els fruits que recull de la feina que fa amb les famílies i les criatures?

Cada vegada que finalitza una sessió, tenc el cor ple i sent que la meva feina és guapíssima perquè els estic aportant valor. La satisfacció és veure com tornen edició rere edició i diuen com ho enyoren perquè realment els ajuda. Hi ha paraules com a testimonis que se’m quedaran gravades per sempre... Record quan una mare em va dir que Nounat era un lloc nodridor, un regal de vida. Un pare va compartir que després d’un procés personal difícil, l’Espai Nounat l’havia acabat de recompondre com a persona. M’emociona.

Quin va ser l’impuls que li va fer formar en dol gestacional i perinatal?

Quan vaig fer el meu primer Espai Nounat tenia vint-i-cinc anys. Vaig obrir dos grups de dotze famílies i a un d'ells, la meitat de les dones havien viscut avortaments. Vaig sortir d'allà trastocada emocionalment i vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa per elles i el seu dolor. Vaig crear el llibre de família simbòlic per incloure les seves pèrdues que eren els seus fills i reconèixer la seva existència. Dos anys després, vaig viure en pròpia pell una interrupció d'embaràs. Va ser la vivència més dolorosa que em va estripar per dedins a nivells que no coneixia. Anys més tard, vaig entendre que podia transformar el meu dolor i crear quelcom bonic entre tanta culpa i silenci. Vaig voler caminar al costat d'altres dones perquè visquin acompanyades i des d'una mirada amorosa l'infern que vaig travessar jo en solitud.

«A Espanya l’avortament és legal, però això no fa que estigui lliure de condemna social i tampoc assegura el tracte digne i humà»

Concretament, el dol que visibilitza és per interrupció programada d'embaràs, més conegut com a avortament voluntari. Poc se'n parla, ja que, encara esdevé un tema tabú a la societat...

No tan sols tabú, també condemnat. A Espanya l’avortament és legal, però això no fa que estigui lliure de condemna social i tampoc assegura el tracte digne i humà. Les dones que hem viscut interrupcions d’embaràs ens afrontam a un dol desautoritzat i innombrable. S’espera de nosaltres que no sentim dolor i que continuem amb la nostra vida com si res. La realitat és que la nostra vida s’atura i, moltes vegades, el dol queda congelat com la mateixa dona.

«Que la dona decideixi avortar no vol dir que ho faci a gust»

La paraula «voluntària» no per totes significa el mateix?

No soc partidària d'utilitzar la paraula «voluntari», ja que, està plena de superficialitat més aviat perillosa. Sense adonar-nos-en, es creen bàndols que ens allunyen les unes de les altres i ens dificulta comprendre la problemàtica complexa que hi ha darrere. Si analitzéssim el que implica dir que un avortament és voluntari possiblement s'empraria una altra paraula. Que la dona ho decideixi no vol dir que ho faci a gust. La major part de les vegades, es pren aquesta decisió per circumstàncies majors, doloroses i no desitjades.

Sembla que si s'ha interromput un embaràs no cal fer un dol...

Les abraç fort. I tant que cal viure el dol. Tant de bo es deixin acompanyar per elaborar-lo. A vegades, pensam que el temps ho cura tot i que tot passa, llavors fem que ho oblidam, però no és així. Els dols se superposen i es poden tornar a obrir anys més tard amb el dolor d'una altra ferida.

Quin és el teu missatge per les dones que ho han viscut?

Si alguna em llegeix, vull dir-li que no en té perquè viure-ho sola, és un dolor de totes a la història de la humanitat. M'agradaria explicar-les tot el que viurà el seu cos físic, mental i emocional. Que tenguin la informació i no hagin d'embogir quan ho visquin. M'agradaria dir-les que l'ambivalència que sentiran forma part i que la culpabilitat i la vergonya no defineixen qui són. Que es miri amb compassió, que és valenta.

«Enfocar-me a visibilitar el dol després d'un avortament oferint una mirada amorosa»

De manera general, la teva visió és bastant alternativa a tot l'acceptat tradicionalment, sigui en Educació o en l'acompanyament terapèutic a dones i mares. Com ho fas per mantenir-te fidel a qui ets, al que creus i obrir-te pas dins la societat?

Sent molta pau i claredat pel camí que he triat. I precisament això fa que sigui fàcil escoltar la meva intuïció i sentir-me orgullosa de qui soc. Una persona només pot donar el que és. És evident que estem a un moment de canvi. Les noves generacions venen més connectades i busquem la sanació. Per tant, pens que són necessàries altres mirades que donin esperança i alè.

Quins projectes de futur té en ment na Catalina Moranta?

Anar per més. Sobretot enfocar-me a visibilitar el dol després d'un avortament oferint una mirada amorosa.

undefined