«O toques el que agrada o res: lluitam amb el que volen i volem»
MÚSICS. Format fa vuit anys , una colla de cinc amics que compartien aula i la passió per la música s’ha convertit en un dels grups musicals referents del panorama revetller de l’illa.

Joel Ródenas, Josep Quetglas, la granota, Robert Vanrell i Toni Noguera. / Óscar Díaz
Una mescla de grans èxits internacionals, clàssics de la música nacional i una posada en escena diferent. Aquests músics no només saben tocar; connecten amb el públic d’una manera especial. Com tot, el seu camí fins aquí ha estat un veritable viatge ple d’emocions, reptes i èxits.

El grup Cirko durant una revetlla d'estiu. / D.M
En una sala d’assaig dels afores de Llubí, ens reben els membres del conegut grup Cirko. En Toni Noguera, el guitarrista i fundador del grup, recorda els seus inicis: «Aquest projecte sorgí quan anava de revetlles i notava que tots tocaven el mateix i cap destacava fora del grup estàndard». En Toni tenia clar que el seu projecte es diria Cirko amb ‘k’, trobava que el rotllo de cançons que volia tocar donava joc i que la premissa principal era anar disfressats.
Va fer una llista amb les cançons que no podien faltar, això sí, Skape i La Raiz havien de sonar. Tot va començar dins classe, en Robert que toca la bateria i en Toni, en aquell moment, tenien un grup de música, però els faltava un vocalista principal i un teclat. Va ser durant el grau superior quan va conèixer en Josep, en Joel i la granota. «Pensava que si ja no existia un grup com Cirko a les revetlles era per alguna cosa, però qui sap? Potser no arriben enlloc o sí. En Toni va cercar un lloc en el mercat i la cosa va funcionar», conta en Josep.
«No hem arribat fins aquí per petar les xarxes socials, sinó per la manera de tocar»
Varen conèixer la granota mentre estaven gravant una cançó durant l’assignatura d’estudi del Grau Superior de Tècnic de so: «Es va posar a tocar el teclat i vàrem al·lucinar». Ell volia crear-se un personatge i ho ha aconseguit. Un dia sortint de festa en el Gremi es va posar una màscara de granota, no sabien molt bé què feia. De sobte, quan varen entrar al recinte tothom el coneixia. «Toca el piano ‘de locos’, es disfressa i no té vergonya de res. Són dues persones totalment diferents; una quan du la màscara i l’altra quan se la lleva. A més, un circ amb una granota, és surrealista. Aquesta persona havia de ser part de Cirko», pensà Noguera. La frase que més se sent durant les actuacions és «lleva’t la màscara», però aquest misteriós personatge no revela ni la cara ni la identitat.

La mítica granota damunt l'escenari. / Óscar Díaz
En Josep Quetglas al micròfon, en Toni Noguera a la guitarra, en Robert Vanrell a la bateria, en Joel Ródeas al baix i una granota al teclat. Recorden el primer concert, eren els Quintos d’Ariany, havia fallat el grup que s’havia contractat i els varen proposar a ells. «Va ser increïble i un desastre a la vegada, no hi havia quasi ningú. La gent pensava ‘què està passant aquí damunt?’ Quatre joves disfressats i un granot tocant el teclat. La gent estava assimilant que no fèiem el ridícul musicalment mentre assimilava el que passava damunt l’escenari», explica en Josep entre rialles.
I així evolucionà el grup, però igual que el públic canvia, els músics també. Les noves generacions que formen grups musicals es comparen amb altres grups i «és un error terrible», perquè s’ha d’anar fent i pujant de manera natural i orgànica: «Ara tot va amb números, si no toques a un determinat lloc es pensa que no s’està a l’altura i no és així», comenta el jove vocalista.

D.M
Fa uns anys es podien permetre tocar qualsevol cosa i el públic era més permissiu. Expliquen que avui en dia s’ha d’anar molt alerta perquè la joventut ja no està tan experimental musicalment: «O toques el que agrada o res. Estam lluitant amb el que volen i volem». Ho veuen més amb la joventut que amb els que han crescut amb ells, però enguany han notat un gran canvi generacional quant a música: «Quan acabem de tocar, el públic de les primeres files canvia perquè ve a escoltar la música comercial del DJ».
Tenen diferents gustos musicals, però tots cinc se fixen molt bé en què funciona. El que més són les cançons del grup La Raiz. Van a un concert i amollen una cançó que coneixen cinc persones perquè a les revetlles el públic és més estàndard i això enganxa. Mesclen una cançó d’electrònica amb una d’indie, versionen ‘La gossa sorda’ o fan un homenatge a La Oreja de Van Gogh... Les formes, el són, els tocs no tenen a veure les versions que tocaven fa cinc anys perquè els músics evolucionen i, amb ells, les cançons.

Josep Quetglas, Toni Noguera i Joel Ródenas. / Óscar Díaz
Les xarxes socials també són un factor importantíssim pel que fa a la influència: «De sobte, es llança un vídeo per TikTok d’una cançó en català, es viralitza, ningú sap ni qui és l’autor, però quan la versionem el públic se sintonitza». Un exemple és cançó ‘Tobogan’ del grup Zoo, la cançó per excel·lència avui dia: «Si portam una estona de concert ja la demanen». Cirko no destaca pel contingut visual de les xarxes: «Per res hem arribat aquí per petar les xarxes socials, sinó per la manera de tocar». Tret que destaca? L’energia i la connexió que tenen els cinc damunt l’escenari.
Estan els cinc capacitats per fer música pròpia, però clar, al viure d’això no és fàcil arriscar-se. «Et limites fent cançons d’altres i, això, a vegades ens pesa», explica en Josep.
La logística darrere de cada actuació també és complexa. El muntatge d’equips de so, llums i instruments comença diverses hores abans del concert. El grup disposa d’un equip tècnic dedicat que fa possible que tot funcioni com una màquina ben engreixada.
Les gires d’estiu són frenètiques. Durant els mesos de juny a setembre, el grup pot arribar a fer fins a vint-i-cinc actuacions, més els esdeveniments privats. I, fins i tot, tres concerts en un dia: «Hi ha vespres que feim un triangle a l’illa, Alcúdia, Felanitx i Colònia de Sant Pere». Això significa que, gairebé cada nit, un nou escenari els espera, i han hagut de canviar l’estètica de les disfresses perquè el temps no els hi donava per vestir-se i maquillar-se a cada actuació, confessa en Josep, el vocalista. «Quan és hivern volem que sigui estiu, perquè final de temporada estam una mica cansats. Al final, haver de tocar el darrer grup esgota física i psicològicament, però tenim la sort d’estar recolzats entre els cinc».
«Una al·lota del públic s’acostà i em va demanar si podia regalar-li el calcetí del peu dret»
Cada concert és una experiència única i, encara que els hi costa molt elegir una revetlla, tots cinc coincideixen en el fet que les festes de Caimari són especials. En parlar d’anècdotes es posen a riure i en Toni afirma que el seixanta per cent del què els hi passa «val més no contar-ho». Però en Josep li fa mitja rialla perquè en Toni conti el vespre del famós calcetí. «Una al·lota del públic em mirava molt els peus durant el concert, en acabar, ella s’acostà i em va demanar si podia regalar-li el calcetí del peu dret, no sabia si era una broma o què, però m’ho vaig llevar i li vaig donar», conta en Toni mentre en Josep el mira esperant que ho conti tot. A més, les vegades que han improvisat o s’han mirat i s’han posat a riure perquè no entenien que es deien els uns amb els altres: «Forma part de nosaltres i això ens fa créixer com a grup, amics i família».

El guitarrista de Cirko, Toni Noguera. / Óscar Díaz
La seva posada en escena enèrgica i la capacitat per involucrar el públic són dues de les raons per les quals han aconseguit una base de seguidors tan fidel. En Josep, el vocalista del grup, explica com la interacció amb el públic és essencial per a ells: «Quan toquem, no ens agrada que la gent només escolti; volem que gaudeixin, que ballin i que s’ho passin tan bé com nosaltres». La raó és que la proximitat amb el públic és una de les seves marques distintives.
«No tothom pot ser músic, però qualsevol persona pot ser DJ»
Quant a la continuïtat de les revetlles són dels que opinen que evolucionaran o desapareixeran: «Ara com ara s’espera que surti el DJ i posi les cançons de reggaeton, al final tant els grups com els DJ’s fem el mateix; versions de música existent amb un toc personal», encara que, «s’ha de tenir present que no tothom pot ser músic, però qualsevol persona pot ser DJ», afegeixen.
Si hi ha un factor que fa especial cada concert és el públic. «Les revetlles són màgiques perquè no hi ha distàncies: la gent és molt a prop nostre i s’ho passen tan bé com nosaltres», comenta en Toni. Ens conten que les famílies no es perden ni un concert i si han de fer la volta a Mallorca durant un vespre, ho fan.

Cirko durant una sessió fotogràfica. / Óscar Díaz
No pensen en un final. En el moment en què no vagi bé la dinàmica del grup no els hi preocupa tenen clar que tot té una data de caducitat, l’energia acaba i tornen grans i cada un d’ells té diferents projectes de vida. Ho han notat, en acabar els concerts ja no es queden a la revetlla ni van a totes les festes perquè ho notes com anar a la feina. Tenen clar que si algú ho deixa s’acabaria l’essència perquè cada un d’ells té el seu paper i és imprescindible. Això sí, en acabar la temporada s’agafen dos mesos per prendre l’aire i «enyorar-se» fins que sona una notificació en el grup de whatsapp de Cirko que diu: «Què hem de fer?».
- La mejor nota MIR de la Universidad de las Islas Baleares: 'Salí llorando del examen, no me lo esperaba
- Herida una niña de tres años en un accidente de tráfico al estrellarse el coche en una rotonda y no llevar abrochado el cinturón a la silla
- Cort presenta la nueva web y 'app' de la EMT de Palma: 'Provocará una revolución en positivo
- Una pareja de Inca recibe su vivienda social: 'Ahora ya tenemos un piso para formar una familia
- “Nos hemos quedado sin pisos de alquiler”, el cartel de una inmobiliaria en Palma que evidencia la crisis de vivienda en Mallorca
- Un hombre quema dos coches y la entrada de una casa en Palma
- Muere una mujer de 40 años precipitada en Puig de Ros
- Este es el restaurante con estrella Michelin más barato de Mallorca: un menú degustación en pleno centro de Palma