Entrevista | JAUME GRAU MÚSIC I EMPRESARI
Jaume Grau, músic: «A Mallorca si es vol fer feina es pot, però impera la llei del mínim esforç»
El jove vocalista del mític grup Enrockats durant més d’una dècada ha baixat dels escenaris per emprendre la seva pròpia empresa, Rewind Lab.

El jove músic fent el que més li agrada. / D.M
En Jaume Grau va néixer el 1994 i, en demanar-li d’on és, ho té clar: «Quan som a Campanet dic que el millor poble del món és Mancor i quan som a Mancor no hi ha res com ser de Campanet». Va començar filosofia, però en denou anys no sabia que volia i va decidir marxar a Escòcia a aprendre anglès. Va acabar el Grau en Audiovisuals i el màster en Community Management.
No es considera una persona tímida, però tampoc «ultra extravertit», ser vocalista d’un grup durant deu anys l’ha tret constantment de la zona de confort. Després de treballar com a coordinador d’esdeveniments internacionals va prendre la decisió d’emprendre, Rewind Lab. I, quan estava a punt d’envestir, una quarantena el va interrompre donant-li un espai temporal per a pensar i anar gestant amb calma el nou projecte.
Com s’endinsa en Jaume Garau dins el món de la música?
La música no és quelcom que es 'deixi', però sí que ho faig de manera més íntima en acústic quan em fa ganes. El que està per venir ara no ho sé, però tampoc ho vull pensar. He restaurat tira a tira un llaüt i em serveix principalment per desconnectar.

Un dels concerts del grup Enrockats. / D.M
El grup segueix mentre vostè decideix aturar?
L'any passat vaig decidir deixar-ho perquè necessitava aturar i centrar-me a una nova etapa. La combinació de la poca vida personal, l'empresarial i la musical era insostenible. El meu cos digué 'basta'. Don molta importància a la salut mental i, en aquell moment, havia de prioritzar-la i prioritzar-me. Estava en aquest món d'ençà que era menor d'edat i em va passar per damunt. Ja em tocava.
Com recorda l’experiència durant deu anys?
La segona vegada que actuàvem en públic era a les festes de Mancor i em tremolava, no només la veu, sinó tot el cos. Aquell vespre hi havia una gentada i ens va venir una gran oferta de concerts. D'adolescent m'encantava anar de revetlles i, de sobte, vaig passar d'estar abaix de l'escenari a sobre d'ell. És ver que a les revetlles tocaven grups diferents, però sempre sonaven les mateixes versions. Amb Enrockats vàrem cercar que les coses fossin una mica diferents, anàvem adaptant-nos i evolucionant i, crec, que ho vàrem aconseguir. Han estat deu anys increïbles, esgotadors, gratificants i un aprenentatge constant.
«Mallorca viu un moment idíl·lic de música pròpia»
Però actua en solitari...
La música no és quelcom que es 'deixi', però sí que ho faig de manera més íntima i en acústic quan em fa ganes. El que està per venir no ho sé, però tampoc ho vull pensar. He restaurat tira a tira un llaüt i em serveix principalment per desconnectar.
I ara ha emprès la seva pròpia empresa?
El meu projecte final de màster ha esdevingut en l’empresa que tenim en Joan Miquel Oliver i jo. Ens coneixem des de petits, som molt diferents, però he tengut una sortada de trobar-lo. Hem construït una empresa de zero a la fàbrica de sabates del meu padrí. Vàrem néixer en el moment en què les xarxes socials feien eclosió i les empreses tenien la necessitat de sortir al mercat per una major visibilitat. Oferim un servei audiovisual integral amb serveis de gestió de xarxes i màrqueting digital. Depenent de l’empresa, n’hi ha que tenen una necessitat d’estàndard de qualitat molt alt tant en vídeo com en fotografia. D’un client n’ha vengut un altre, ha anat creixent de manera orgànica i ja som un equip de cinc.

El jove músic, Jaume Grau. / D.M
Com funciona professionalment?
Rendesc molt dins un entorn d'estrès i pressió. Puc fer en una setmana la feina de quasi un, però és una putada perquè quan estàs tranquil no saps molt bé el que et passa. Som empresari per desenvolupar la meva tasca i no perquè un dia m'aixequés i digués: «Vull ser empresari». Del que més gaudesc és en l'edició del vídeo. La part de la burocràcia, impostos... que ens imposa el sistema és vergonyosa, perd més temps fent aquestes gestions que la meva pròpia feina.
«Les xarxes socials estan venent un discurs que no és sostenible»
Hi ha mercat a les Balears?
Hi ha un nivell de demanda molt alt. Si es vol fer feina en el sector n'hi ha i, aquesta premissa, es pot extrapolar a qualsevol altre. Pel que fa a les noves i no tan noves generacions crec que el que hi ha és una falta de disciplina total i impera la llei del mínim esforç. Paral·lelament, les xarxes socials estan venent un discurs que no és sostenible; vídeos de com fer les coses en dos minuts o la intenció de vendre un curs i per aconseguir en tres passos una remuneració econòmica desorbitada. Això no té consistència ni sentit. Es pot detectar un patró similar en molts àmbits i temàtiques. Crec que tenim i tendrem un problema estructural molt gran.
Les xarxes ens duen a ser pitjors?
Generalment diria que sí. Per una banda, hi ha un oceà de contingut audiovisual completament banal i buit que no fa més que cercar dopamina i mantenir al públic entretingut. Per mala sort és el que regna i és un mareig constant d'estímuls. Per altra banda, es descobreixen divulgadors, músics, artistes d'arreu del món que fan coses espectaculars.

Jaume Grau a Rewind Lab. / D.M
Com veu la joventut com vostè i les oportunitats que tenen?
M'he exigit moltíssim i vaig amb tot per no deixar cap projecte a mitges i, això, m'ha portat a sacrificar el meu temps lliure. Així i tot, no pens que tothom s'hagi d'exigir tant ni molt menys, però un s'ha d'esforçar molt i ser molt constant perquè un jove de trenta anys pugui emancipar-se sense tenir els pares darrere. De fet, no s'hauria de dependre de ningú per poder ser independent i accedir a un habitatge digne, ja no xerram de comprar sinó de llogar; la gentrificació. Podríem estar xerrant dies del tema perquè no es salva ningú i és força complex.
«He vist durant anys que no hi havia producte d'aquí en llengua catalana i era una llàstima»
Tornem a la música. Creu que hi ha una gran quantitat d’artistes emergents?
Just quan nosaltres vam arrancar el grup Antònia Font ho havia deixat, Anegats faria un aturament i la música local quedà orfe. He vist durant anys que no hi havia producte d'aquí en llengua catalana i era una llàstima. Per sort, això ha canviat. Hi ha una oferta espectacular i d'una qualitat brutal; Xanguito, O-erra, Mut, Maria Jaume, Maria Hein, Amulet... N'hi ha que ho han petat i altres que s'estan fent el seu nom. Es pot fer una revetlla amb grups en català i d'aquí. Fins i tot n'hi ha que s'expandeixen cap a Catalunya. Ara mateix a Mallorca estam vivint un moment idíl·lic pel que fa a la música pròpia.
Referent a les versions i els temes propis. El concepte revetlla ja no és un grup de versions sinó a un grup amb temes propis?
El concepte de revetlla dins un ambient festiu és voler cantar, ballar i saber-se les cançons, però hi ha grups que amb els seus temes han regnat i han estat el cap de cartell. Crec que la fórmula és complementar, perquè un O-erra encaixa, Xanguito et munta una festa de res i Anegats ja ni fa falta comentar. El panorama es troba a un moment molt guapo i dinàmic.
Hi ha una saturació d'esdeveniment?
Pens que sí. El que m'agrada és que tens tota mena d'oferta, però ha de ser rendible i dubt que tot ho sigui.
Els festivals són rendibles o creu que lleven l'essència del grup?
Una pegunta interessant que no m'havia plantejat. Cada festival té les seves coses. N'hi ha de molts interessants i d'altres que m'han decebut, però és una qüestió de gust. No tenc una opinió molt desenvolupada sobre el tema, el que tenc clar és que si m'agrada un grup vaig directament al seu concert en solitari i a veure íntegrament el seu show.
Què l'inspira?
Estava entre història de l'art i filosofia, m'encanta visitar museus i identificar les peces encara que sigui d'una manera molt superficial. M'inspira l'art i el cinema, som cinèfil per naturalesa. Hi ha una al·lota d'Israel, na Shira Barzilay, que fa traços lineals i fusiona fotografia amb pintura que em fascina. Les xarxes socials tenen la virtut de mostrar-te artistes d'arreu del món. De fet, entrén l'algoritme perquè em mostri contingut del meu interès. No tenc un artista en concret, però des que vaig veure l'obra de la mallorquina Elena Gual vaig quedar enamorat, em va transmetre moltíssim.
«Cala Tuent té una energia que m'atrapa»
I de Mallorca? Què l'inspira?
La muntanya i la mar. La meva teràpia és córrer intent fer uns cinquanta quilòmetres per setmana. Tenc un afecte especial al Puig de Massanella, sense cap dubte. Pel que fa a la mar, Cala Tuent té una energia que m'atrapa. He fet immersions de busseig allà i cada any hi anam uns dies. És un lloc aïllat on hi has d'anar a posta, no et ve de passada i és increïble. No s'hi respira la saturació de Mallorca i uneix la mar amb la muntanya.
Quins projectes té en Jaume Grau?
Ara mateix estic a un moment en què vull prioritzar el meu benestar. Pareix que no, però m'exigeix més temps del que no tenc. No sé estar aturat, és cert. Ara mateix, la meva prioritat és Rewind Lab i tenir temps per jo i els meus.
Amb poques paraules
Un menjar mallorquí?
L'arròs a banda que ens feia en Toni Blau a la seva caseta de Cala Tuent. Tenc l'essència d'aquell plat molt marcada.

El seu llaüt, un lloc de pau. / D.M
El seu lloc de pau?
El meu lloc de pau és corrent a Sa Canaleta de Massanella escoltant un podcast.
«Anegats o Ossifar em van marcar molt la meva adolescència»
Un grup o una cançó en català?
Anegats o Ossifar em van marcar molt la meva adolescència, però diria que O-erra per afinitat, proximitat i perquè els estim molt i tenc una història curiosa amb ells. Pel que fa a la música en general Siloé, Arde Bogotà o Viva Suecia.
Quin llibre té en Jaume damunt la tauleta?
Som cinèfil.
I pel·lícules?
No te'n sé dir una, ara em ve Inception, de Christohper Nolan. Però d'ell o d'en Tarantino em pots donar la que vulguis. També d'en Leonardo Di Caprio, Cillian Murphy o Benedict Cumberbatch.
Una revetlla?
Per descomptat, el Carnaval d'Estiu de Campanet, la revetlla de Caimari i el divendres dels Cavalls de Sant Joan a Mancor. Tot ve junt.
Si no fossis de Mancor o Campanet?
Caimari, Enrockats va néixer allà i hi va ser la major part. Li tenc molta estima i, també, per proximitat.
undefined
undefined
- La mejor nota MIR de la Universidad de las Islas Baleares: 'Salí llorando del examen, no me lo esperaba
- Herida una niña de tres años en un accidente de tráfico al estrellarse el coche en una rotonda y no llevar abrochado el cinturón a la silla
- Cort presenta la nueva web y 'app' de la EMT de Palma: 'Provocará una revolución en positivo
- Una pareja de Inca recibe su vivienda social: 'Ahora ya tenemos un piso para formar una familia
- “Nos hemos quedado sin pisos de alquiler”, el cartel de una inmobiliaria en Palma que evidencia la crisis de vivienda en Mallorca
- Un hombre quema dos coches y la entrada de una casa en Palma
- Muere una mujer de 40 años precipitada en Puig de Ros
- Este es el restaurante con estrella Michelin más barato de Mallorca: un menú degustación en pleno centro de Palma