Entrevista | SANDRA JUAN INFERMERA I JOIERA

Sandra Juan, de Saia Holistic Jewels: «Mallorca té la millor energia del món»

És infermera i joiera i una persona que despren màgia, la seva vocació sanitària i holística l’han portada a sembrar una llavor perquè el món sigui un lloc millor

Sandra Juan a la platja de Son Serra de Marina.

Sandra Juan a la platja de Son Serra de Marina. / S.J

Va estudiar infermeria a Barcelona, però mai s’ha vist com una infermera convencional. Una forta crisi personal i els seus viatges arreu del món han estat un dels motius principals per deixar la infermeria i emprendre la creació de les seves joies.

Com es defineix Sandra Juan a ella mateixa?

Som filla, germana, mamà, parella, amiga, gaudesc, infermera i joiera. Estic cercant de qualque manera fer alguna cosa bonica, des que vaig quedar embarassada vaig voler plantar una llavor per deixar-li un món millor a la meva filla

Sent infermera tants d’anys, de sobte ho deixes per endinsar-se al món de les joies?

L'any 2018 vaig tenir una crisi personal, era infermera i feia feina a les ambulàncies de l'UCI a Son Espases. Treballava moltíssimes hores i tenia moments molt forts, es morien nins, abusos, violacions... i entre que no dormia el que tocava, feia doble torn, tot em queia malament i ho portava a l'àmbit personal, com quan et penses que el món conspira en contra teu. Vaig petar i em va venir la por i l'ansietat. 

Quan va ser el moment en què la seva part científica i l'holística es cruen?

Les dues parts es varen mesclar el 2018 quan vaig notar l’efecte que tenia damunt jo el quars. Sempre he tengut una part molt holística, em jeia devora els pacients dins l’UCI, perquè la creació d’ocitocina té un efecte diferent. Un pacient de l’UCI està mort de por, per això, és molt important estar devora ells. Sempre posava olis de taronja i el cristall ametista als meus pacients que estaven sedants. I quan llevaven la sedació els havia tranquil·litzat, veia que de qualque manera els hi feia bé.

«Havia de començar a investigar la realitat dels cristalls deixant la part exotèrica»

Què passà en aquell moment?

Vaig tornar a fer classes de ioga. La meva professora em va proposar utilitzar els olis i cristalls per potenciar la meditació, com el quars. La meva ment sanitària i d’infermera va pensar que la utilització dels olis per ús tòpic i pel corrent sanguini era comprensible, «però un cristall? Aquesta part exotèrica no va amb jo». Estava tan malament que ho vaig intentar i la feina que feia el quars en mi era molt diferent de tot allò que havia fet fins ara. Havia de començar a investigar la realitat dels cristalls deixant la part exotèrica. La física quàntica dels cristalls, totes tenen una vibració, són cristalls que duen milions d’anys a la capa terrestres... Vaig encarregar a una joiera de Palma tres collars amb quars, un per la meva germana i l’altre per la meva mare.

I, aquí començà a fer les seves pròpies creacions?

Vaig començar a dur-les a l’hospital i la meva amiga Marta Abril, em va animar a fer les meves pròpies joies. Em trobava molt bé i vaig pensar, «perquè no podia estudiar joieria?» Em vaig apuntar a l’Estallera, un taller de Palma, havia de compaginar els torns, i organitzar-me. Només tenia quatre hores a la setmana i em vaig proposar fer una peça cada vegada. El primer dia volia fer era un anell de plata amb un diamant brut. El professor em va dir advertir que en quatre hores era impossible acabar la peça i per «els meus ovaris» ho vaig fer.

I de fer les seves joies, arriba a tenir més de dotze mil seguidors...

No podia fer una gran inversió per tenir el material i , al final, els meus familiars em varen regalar les eines. El Covid va ser molt dur pels sanitaris. La meva parella feia feina a quiròfan i jo a la UCI, a les meves estones lliures vaig començar a fer peces que expressaven com em sentia en aquell moment. Vaig quedar-me embarassada i durant la baixa era el meu moment de desconnexió de meditació. A la baixa maternal, mentre la meva filla dormia feia joies, i en el procés de fer-les, vaig ser conscient que tenia pors que havia d’amollar i els cristalls em varen ajudar a llevar el que no em feia bé. 

D’on ve el nom de Saia?

Jo soc Sandra i la meva germana Iasmin. El meu somni és que la meva germana faci feina amb jo. Sempre ha estat persona més important de la meva vida i volia alguna cosa que reflectís la nostra unió.

«Són per posar el punt racional al món holístic»

Que es fa a Saia?

Faig tallers holístics i explic com funciona un cristall, sempre llevant la part exotèrica. Tenen una vibració per física quàntica i amb hercs. Són per posar el punt racional al món holístic. El vidre no ve i et canvia el xip ni atreu res, sinó que tu poses la intencionalitat sobre ell. Avui en dia hi ha més informació científica sobre ells; les capes, la vibració... i de posar el punt racional i divertit. Et recordaran el compromís i que la persona més important ets tu, som els nostres pitjors enemics i la nostra millor medicina, i jo vull recordar-te que ets la millor medicina i això és el que vull i així intent que facin feina les meves peces.

I cap on es dirigeix?

He fet molta feina. El meu objectiu és ser una referència nacional en cristalls. Crear una joieria sostenible, ètica i compromesa amb el món. Els meus banys d'or no duen cianur, com a infermera tenia molt clar que el que es posa al cos no sigui tòxic ni fals i, avui en dia, n'hi ha molts que es produeixen en el gegant asiàtic i que no compleixen aquests requisits. Són cent per cent reciclats, les pedres són sostenibles, no s'han extret amb aigua sinó que s'extreuen quan plou a les meves mineries. La primera és polida i l'altre és rugosa perquè s'utilitza la mateixa aigua. Les bosses també són reciclades, el color del logotip és diferent perquè no hi ha el color que s'aproximi que no dugui tòxics.

Però, realment d’on li ve la seva inspiració?

Jo volia ser aquella infermera que a l’UCI és diferent, que quan qualcú està a punt de morir, tombar-me amb ell i acompanyar-los. Totes les pel·lícules i llibres de superació han fet que jo vegi que això sigui possible. Si tu entres al taller, la teva història és la més important. És molt difícil entendre el que genera aquest lloc.

Sandra Juan al seu taller de joies.

Sandra Juan al seu taller de joies. / S.J

L’energia del cristall qui la porta?

És el compromís que tens amb el cristall, no només la feina que fa. Si no que de manera subliminar el que el du posat fa una feina amb la repetició i el compromís amb un mateix fa que comenci a veure les coses d'una altra manera. L'amulet més venut és la Juanitas, que du un safir blanc que aporta estabilitat, tranquil·litat. Li vaig dibuixar un ull que torna les mirades de baixa freqüència. Les persones quan s'ho posen em diuen que ja fan efecte, però no és així, és que cada un hi posa l'atenció. M'encanta la feina que fan subliminarment, no és gràcies a la meva pedra, els cristalls i jo no tenim les medalles, qui la té és qui la du i posa la intenció a la pedra i al seu objectiu.

Per què hi ha tant de rebuig al món holístic? Creu que és desconeixença?

Primer, perquè no hi ha evidència científica i, per això, s’ha de tenir molta cautela. Això no substitueix a cap tractament mèdic, hi ha persones que si no li funciona et culpa a tu i no és així. No s’ha de deixar cap tractament mèdic, això és complementari, igual que l’alimentació. Hi ha un suport emocional arrelat i ajuda. Segon perquè la societat és molt extremista i s’ha d’anar alerta. A Austràlia quan tens ansietat el metge et diu que vagis descalça, que facis esport, ioga i et recomana una alimentació. M’encantaria que això es portés aquí.

«Mai negaré la part sanitària, sinó que la recolz totalment»

Coneix l’altra part científica, vostè és infermera, no rebutja sinó que ho complementa?

Si hi hagués estudis amb evidència científica jo estaria molt més tranquil·la. He esborrat directes de tot el que la gent pot confondre. Quan em demanen alguna cosa, don la informació citada i amb fonament. Perquè jo faig alguna cosa per millorar i em poden girar la truita en qualque cosa. Em sentiria molt més tranquil·la, la meditació té una evidència científica, moltíssims de metges et diuen que meditis; disminueix els nivells de cortisol i encara hi ha gent que pensa que no serveix per res. Mai negaré la part sanitària, sinó que la recolz totalment. El radicalisme no ajuda, sinó que en conjunt tot suma.

Conta'ns les experiències dels seus viatges...

He viatjat per tot el món i he viscut coses que no puc explicar-les, ens passa a tots. Per la meva energia sempre he topat amb persones que vibraven molt alt i molt estranyes. Quan vaig viatjar a Àfrica acabava amb el xaman que, justament, feia quatre anys que no era per la zona i em duia amb ell. A Mèxic, passejant per una platja, un dels xamans més coneguts em va aturar tres pics, jo pensava que em volia segrestar. Em va contar coses de mi que no sabia ningú.

Llocs amb naturalesa, o gran ciutat?

Són Serra és el meu lloc màgic, el meu lloc segur, allà sent que no em pot passar res. El meu somni és tenir una casa a Son Serra i que la meva filla s'aixequi el matí i pugui fer un capfico. Si tenc un mal dia partesc a Son Serra i si el tenc bo, també. Necessitam la vibració del mar, la gent de la península també ho necessita i perquè no trobar un cristall que pugui connectar-nos? Un dia estant allà va venir un senyor i em va contar la història de la muntanya en forma de dona. Representa les dones d'Artà, el seu poder i la seva valentia, em va dir que segur que qualque familiar teu era d'aquí.

La joiera durant una sessió fotogràfica.

La joiera durant una sessió fotogràfica. / S.J

Quina energia té Mallorca?

Té la millor energia del món, sempre vaig pensar que acabaria a Bali, però, d’ençà que som mare no em mouria d’aquí. Un capfico et canvia el dia, ho tenim tot, la mar, les muntanyes que són arrel i, aquí, tenc tot el que necessit. La Serra de Tramuntana representa arrels i perspectiva. Agaf el cotxe i vaig cap a Deià per mirar el mar, el poble, sortir del problema i afrontar-lo.

«La Serra de Tramuntana representa arrels i perspectiva»

Mallorca és «Sa Roqueta», quina pedra és?

Un quars fumat que dona arrels. Per mi Mallorca és això, els meus avis, els pares i la meva filla. A Barcelona feina al Technon i a l’Hospital de la mar i el ritme de vida era molt frenètic, sentia que havia de tornar i necessitava venir per agafar perspectiva de la situació. El quars fumat treballa la culpa i aquí he trobat la meva transformació i transició personal més profunda. Deixar de ser infermera per ser joiera, ser mare i crear la tribu, i perquè hi ha una versió de mi que no està molt agraïda a tot el que m’ha donat Palma.

Creu que existeix la màgia?

Cada dia algú fa màgia. Per mi és màgic que algú vengui aquí, tengui un compromís i al cap d’un temps ho hagi aconseguit o que estant a Mallorca ens podem sentir segures. Cada vespre li deman a la meva filla quin és el seu moment feliç del dia i, això, per mi és un aprenentatge. En un sentit més holístic la màgia no es pot explicar.

Quina pedra és la seva filla?

Una turmalina sandía, és alegria, la creativitat, compromís i vèncer creences limitant, motivació, motor, inspiració i treball personal. És importantíssima a Saia perquè ha fet que jo vulgui que les persones siguin millors perquè ella les trobi. Si jo un dia no hi som, que la meva filla digui que la seva mare va fer alguna cosa per millorar el món.

Tracking Pixel Contents