Aina Maria Rigo: «A Mallorca la gent és molt hospitalària»

N’Aina Maria Rigo Miralles té vint-i-sis anys i és de Montuïri. La música l’acompanya des de petita; toca la flauta travessera a la Banda de Música del seu poble. És graduada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, ciutat on viu des del 2015. Durant el primer semestre de cinquè va fer una estada a la Universitat de Hèlsinki realitzant un estudi sobre la resistència dels antibiòtics.

Començà a treballar com a Data Manager a l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO). Mentrestant, es matriculava al màster de Psiconeuroinmunoendrocrinologia, conegut com a PNIE. Això, li va permetre entrar al món de la indústria farmacèutica, on està des del setembre, exercint de Clinical Research Associate a SOLTI, una fundació/associació d’investigació clínica de càncer de mama i altres tumors.

«Barcelona és una ciutat de referència i dins el món de la indústria farmacèutica»

La seva feina requereix anar a fer visites a molts hospitals del país per supervisar si es compleixen els protocols dels assajos clínics que té assignats i assegurar la seguretat dels pacients i que els resultats siguin fiables. Per tant, passa part de la seva vida viatjant. 

«Barcelona és una ciutat de referència i dins el món de la indústria farmacèutica, n’hi ha moltes oportunitats. S’hi troben gairebé seus de totes les empreses farmacèutiques més importants a escala internacional i de cada dia hi ha més interès a obrir nous projectes», conta la farmacèutica a aquest diari.

«Normalment acollim a la gent i obrim les portes de casa molt ràpid com si fossin un més de la família»

Una de les diferències que més s’adona amb ca seva és que a Mallorca la gent és molt hospitalària, «normalment acollim a la gent i obrim les portes de casa molt ràpid com si fossin un més de la família», les distàncies entre llocs i que quan algú sap que ets de Mallorca et comença a dir els noms i cognoms de tota la gent que també coneix d’allà, com si a l’illa ens coneguéssim tots. 

Pel que fa a les semblances, pensa que són bastant agermanats. «Una de les coses de Barcelona que em transporten a casa és el mar. Com diu la cançó Illenc d’Anegats: Quan estigui lluny de casa i no pugui respirar l’aire de la mar», afirma la jove. El mar l’apropa una mica a Mallorca. També ho fa el barri de Gràcia i la plaça Virreina.

«Tenia molt clar que parlava un dialecte del català estàndard i que no pensava canviar l’accent»

Xerra el català amb la gent d’aquí, però amb la gent que és de fora en el castellà i a vegades també ha de parlar l’anglès. Quan estudiava tenia molt clar que parlava un dialecte del català estàndard i que no pensava canviar l’accent, encara que hagués de repetir-ho un cop i un altre. «De fet, el primer dubte que vaig demanar a la classe davant de tots va ser un moment incòmode sobre l’eix de ses x del gràfic al professor de matemàtiques i no m’entenia de cap manera», recorda. N’Aina, encara que canviï l’accent, continua emprant les paraules «idò», «horabaixa», «prest», «escurar» i «granera».

La seva calma és estar a casa, anar a fer una excursió per l’illa, anar a veure el mar, dinar els diumenges a ca la padrina i veure els amics de sempre. Ens conta que a Barcelona hi ha el restaurant Na Mindona que fan menjar mallorquí, però si li ve de gust alguna cosa típica li diu a la padrina o a la mare que li preparin quan torna a casa.

Les seves arrels la van estirant cada cop més cap a Mallorca. Nadal, Pasqua i les festes de Montuïri que són a l’agost són dates sagrades, encara que des que ha nascut la seva neboda intenta anar a Mallorca més del que ho feia abans. «La meva família estarà contenta que digui això, ja que és una pregunta bastant prohibida a casa, però sent que d’aquí a uns anys tornaré», assegura.