Valèria Cuní, cineasta: «Rodar el curtmetratge a Mallorca ha estat preciós»

A més de directora i guionista del seu darrer projecte ‘Cementeri d’Estiu’, que l’ha rodat a Campanet, el cinema també li ha permès endinsar-se en la dansa, la pintura i la prosa.

La cineasta Valèria Cuní.

La cineasta Valèria Cuní. / Valèria Cuní / DM

Silis Campins

Na Valèria Cuní Capellà és filla d'un català i una campanetera, encara que de ben petita l’han confosa amb una turista, sempre ha reivindicat la seva part mallorquina. És cineasta per l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i té el màster en direcció de cinema. Aquest amor l'ha empesa a escriure i dirigir Cementeri d'Estiu, un curtmetratge que transcorre a Campanet i tracta sobre l'inici del boom turístic dels anys seixanta. La seva mare va estudiar la carrera a Barcelona i allà es va enamorar del seu pare. En acabar els estudis començà a fer feina de mestre a la Ciutat Comtal on na Vàleria hi ha arrelat.

Valèria Cuní dirigint el seu curtmetratge.

Valèria Cuní dirigint el seu curtmetratge. / Valèria Cuní / DM

A Barcelona cada un dels seus dies són diferents. N'hi ha de molts frenètics i d'altres que gaudeix d'estar a casa desenvolupant nous projectes. Els dies de rodatge comencen molt prest i roden unes onze hores. Li agrada que el cinema li ofereixi rodatges únics i conèixer llocs i persones que mai hagués imaginat; una mansió de luxe, un cementiri...

"Sempre evitava treballar a Mallorca, ja que era la meva zona de desconnexió"

Vincle familiar amb Campanet

«Rodar Cementeri d’Estiu a Campanet ha estat preciós». Li ha canviat la relació que hi tenia perquè ha passat de ser el seu vincle familiar i el racó de confiança a un espai de treball: «Sempre evitava treballar a Mallorca, ja que era la meva zona de desconnexió. Això ha estat bo i dolent», explica la jove cineasta.

En l'àmbit de preproducció i de rodatge tot va fluir molt. També hi va haver molt de moviment per la campanya de micromecenatge que varen fer per poder aixecar la meitat del pressupost. L'interès que va agafar el projecte per part de la premsa i del poble, encara que ensopeguessin en qualque inconvenient i després de la decepció inicial de l'equip en saber que la platja no estava a tocar del poble on rodàvem, a tothom li va quedar una experiència que va fer-la molt feliç: «Ara, que estem en fase de postproducció, cada cop que vaig a Campanet m'emocion amb tanta expectativa que hi ha per veure-ho». 

Un dia de rodatge del curtmetratge 'Cementeri d'Estiu' a Mallorca.

Un dia de rodatge del curtmetratge 'Cementeri d'Estiu' a Mallorca. / Valèria Cuní / DM

El cinema en català no és un error

El català és la seva llengua materna, de la família, dels amics, de l'escola, de la feina i amb la que es sent més còmoda a l'hora de comunicar-se, escriure un relat, un guió... A l'inici de carrera escrivia en castellà perquè pensava que així tendria més visibilitat, «tot d'una em vaig adonar que era un error». Els curtmetratges tenen vida als festivals i se subtitulen en l'idioma on han de ser exhibits. Aquest any hem anat a Londres amb el projecte Niuada, íntegrament en català i l'única peça que es va presentar en aquesta llengua. Va ser sorprenent quan els cineastes anglesos s'apropaven dient que havien conegut la llengua.

Durant els rodatges mantenir el català és més complicat i, de tant en tant, s'ha d'adaptar a una altra llegua. A Cementeri d'Estiu hi actuen dos actors suecs però, tot i que va intentar aprendre alguna paraula, els va dirigir en anglès. A vegades, el castellà i l'anglès acaben sent la llengua del rodatge quan l'equip tècnic i artístic ve de fora.

En néixer i créixer a Catalunya no té l'accent mallorquí de forma natural sinó que té el de Maresme; «quan estic molt de temps a Mallorca, és quan més me’l noten». Quan tornava a l’escola els companys es queixaven que parlava estrany. El que aprenia més de pressa eren els insults, sent la seva padrina la gran referent. La seva mare parlava sovint en català normatiu, però després de xerrar amb la família li tornava l'accent nadiu.

Pocs dies després de néixer em van portar a Mallorca per conèixer la família i des de llavors hi ha passat tots els estius. Aprenia moltes coses, sobretot amb relació al camp, «El meu padrí em va descobrir les Ufanes, els boscos d'alzines, els picornells i els esclata-sangs... A l'estiu les festes de Sant Victorià, la pujada al pi dels Quintos on m’ha quedat l’espina de pujar-hi o els espectacles de ball de bot», comenta. 

"Em parlen en anglès encara que hagi dit bon dia"

El seu lligam amb l'illa

Una gran semblança que troba entre Mallorca i Barcelona és la sobre massificació turística dels darrers anys: «Quan comença a fer una mica de calor, la Plaça Catalunya, està plena de turistes i a qualsevol lloc em parlen en anglès encara que hagi dit bon dia».

El tarannà dels mallorquins li pareix diferent, més agradable. De les diferències que nota entre els dos és la percepció de les distàncies, «quan explic que durant cinc anys el trajecte a la universitat era de tres hores em deien que quin desbarat!»

Pel que fa a Campanet és la de viure en un veritable poble, les festes, les tradicions, el lligam amb el menjar o la cohesió social. «Vivim a Teià, d'uns sis mil habitants, però és una ciutat dormitori. De petita se'm feia molt agradable sentir-me part d'un lloc, amb gent que et coneixia, tenir la família a prop... I també m'impactava veure com les padrines que un estiu prenien la fresca, l'any següent ja no hi eren. La percepció i l'impacte de la vellesa i de la mort en un poble és molt diferent», explica. La mort del seu padrí Jaume durant el confinament i l'anada a portar-li flors al cementiri va inspirar-la a rodar Cementeri d'Estiu.

Valèria Cuní amb la seva padrina Monsa durant un estiu a Mallorca.

Valèria Cuní amb la seva padrina Monsa durant un estiu a Mallorca. / Valèria Cuní / DM

Té la sensació d'enyorança quan a Campanet hi ha celebracions que per dates no pot anar-hi. I la nostàlgia dels estius de quan era petita. Maresme té alguns paisatges similars amb ametllers que és la raó per la qual la meva mare va decidir viure a Teià. L'any passat va haver-hi una temporada que pel curtmetratge localitzàvem espais que poguessin fer-se passar per Mallorca, però al final varen aconseguir rodar-ho tot a l'illa.

Tant de bo algun dia hi pugui viure i descobrir més l'illa. Li encantaria poder tornar per rodar la versió de pel·lícula del curtmetratge però primer s’ha d’estrenar a finals d’estiu.

«Quan ve la padrina cuinem coca de trempó, de pebres torrats, de verdura, panades i robiols”. Explica que la seva mare és la millor cuinera per a mantenir viva la cuina mallorquina. Els viatges a Campanet sempre estan molt marcats per la gastronomia de la padrina. Aquest últim any que ha viatjat molt entre Barcelona i Mallorca feia intercanvi d'aliments entre elles; llavors, llimones, sobrassada, ametlles, figues seques, olives trencades... 

La inspiració literària i musical

Solitud de Víctor Català va tenir-la enganxadíssima, Amor de Cans de na Maria Antònia Oliver va inspirar-la a contextualitzar el seu curtmetratge. A l'adaptació a sèrie d'IB3 va conèixer en Miquel Àngel Torrens que va interpretar el pare de la protagonista de Cementeri d'Estiu.

Maria del Mar Bonet i Tomeu Penya sonen a tots els viatges cap a Mallorca, però en el pròxim àlbum del grup català del seu al·lot, Sèrdica, hi haurà una cançó inspirada en la casa mallorquina de la seva padrina: «Això em va fer molta il·lusió».

El millor d'aquest últim any ha estat ser conscient de la influència de la seva padrina a Campanet. Fins fa quinze anys regentava la botida de queviures, Ca Na Monsa. I ara que pensava que ja deixava de ser «la néta de na Monsa» i que tothom la podia conèixer únicament com na Valèria explica que: «Em vaig presentar fa unes setmanes a una finca per rodar-hi un pla... Una dona va saltar que jo era la néta de na Monsa! Així que vaig assumir que és el que em marcarà sempre, la padrina és com una superstar allà!».. 

"Podria haver estat una història real"

Una de les escenes del curtmetratge.

Una de les escenes del curtmetratge. / Valèria Cuní / DM

El seu físic sempre portava a la mateixa pregunta: ets adoptada? ets russa? Des de petita l'han confosa amb una turista del nord. De fet, durant una entrevista, es va adonar d'un fals error de promoció. La història del curtmetratge tracta d'una adolescent mallorquina de Campanet que se sent atreta per un jove i atractiu suec en els anys seixanta. Donava peu a pensar que era la història real de la seva padrina i que els seus gens rossos tenguessin aquesta explicació; «Que sàpiga, la padrina no va tenir cap trobada amb cap estranger, però realment, podria haver estat una història real», conclou la cineasta.