Quan el silenci desafina

Els concerts deixen emocions. De vegades també deixen preguntes. I aquestes darreres acostumen a aparèixer quan els fets no acaben d’encaixar amb les explicacions que circulen després. El recent recital de Juan Diego Flórez a Mallorca n’és un bon exemple.

En els dies posteriors al concert s’ha anat estenent la idea que el tenor peruà va actuar només amb piano perquè patia un refredat o una indisposició que desaconsellava cantar amb orquestra, cosa curiosa si pensam que només amb acompanyament d’un piano es magnifiquen encara més les petites mancances vocals. Ho hem llegit a un mitjà i no sembla que des de l’organització s’hagi desmentit aquesta excusa. Però la realitat és una altra ben diferent. La decisió que el recital es fes sense l’orquestra no va ser improvisada ni provocada per l’estat físic del cantant. Segons les informacions disponibles, es tractava d’una determinació adoptada amb més d’un mes d’antelació, després que l’orquestra decidís no participar en el concert. Un canvi de format d’aquestes característiques no és una qüestió menor i, per tant, mereixia ser explicada amb detall, sense donar peu a les elucubracions de tota mena i a polèmiques innecessàries. La transparència forma part del respecte que qualsevol institució cultural deu als seus espectadors. El buit informatiu ha estat ocupat pels rumors i els rumors tenen tendència a convertir-se en veritats quan ningú no els desmenteix. Hauria bastat una nota aclarint que el canvi obeïa a una decisió coneguda des de feia setmanes i tal vegada no aliena a la relació entre la formació simfònica i el cantant. Amb això s’hauria protegit el públic, el festival i també el prestigi de l’orquestra.

Aquest episodi convida també a reflexionar sobre unes declaracions recents del director artístic del festival, Illias Tzempetonidis. Declaracions com que va acceptar implicar-se en el projecte perquè l’objectiu era «oferir a l’illa un nivell artístic que abans no existia» són sorprenents i difícilment resisteixen una mirada a la història musical de Mallorca. Molt abans del naixement d’aquest festival, l’illa ja havia construït un patrimoni musical del qual qualsevol territori europeu es podria sentir orgullós. El Festival de Pollença fa dècades que programa grans figures internacionals, l’Auditòrium de Palma, el Teatre Principal, l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, els festivals de Deià, Cala Rajada, Port de Sóller, Felanitx o tants altres cicles impulsats per ajuntaments, fundacions i entitats culturals han convertit Mallorca en una plaça musical de primer nivell. També nombrosos pobles mantenen una activitat estable i de qualitat gràcies a la feina constant de promotors, músics i institucions. I sempre a un preu de les localitats molt més assequibles pels illencs. Per això resulta injust suggerir que aquest nivell artístic «abans no existia». El nou festival pot aportar prestigi, projecció internacional i grans noms. Ningú no ho discuteix. Però això no hauria de significar esborrar o menystenir dècades d’esforç col·lectiu de tots aquells que han fet possible que Mallorca sigui avui una terra de música.

La cultura no comença amb cada nou projecte. La cultura és una construcció pacient, feta de continuïtats, d’iniciatives públiques i privades, de festivals que han resistit crisis econòmiques, de teatres que programen durant tot l’any, d’orquestres, cors, conservatoris, escoles de música i milers de persones que, sovint amb recursos molt més limitats, han contribuït a formar un públic fidel i exigent.

És legítim apostar per grans figures internacionals. També és legítim destinar-hi recursos importants. Però el valor d’un festival no es mesura només per la dimensió del seu pressupost ni pels honoraris dels artistes que aconsegueix contractar. Els esdeveniments organitzats a cop de talonari poden generar titulars, fotografies espectaculars i una repercussió immediata. El llegat, en canvi, es construeix d’una altra manera: creant públic, enriquint el teixit cultural, dialogant amb la realitat del territori i reconeixent la feina de tots els qui hi eren abans. n

Suscríbete para seguir leyendo