Tombet de dejuni

Sor Encarnació (Sa Pobla, 1910), es va fer monja clarissa l’any 1929. Ella no era la cuinera, però recordava la cuina que es feia quan entrà de monja, als 19 anys: cada vespre menjaven sopes; arròs els diumenges i festius i s’abstenien de carn els dimecres, divendres i dissabte. Els divendres menjaven sempre faves i els dissabtes, fava parada, que en preparaven sempre de més per poder donar als benefactors, sovint cases nobles. Durant la guerra es van desprendre de totes les joies per a la causa nacional per indicació del bisbe Miralles. Elles, des de sempre, han viscut d’almoines i del seu treball.

INGREDIENTS:

• Rosegons de pa
• Patates
• Albergínies
• Pebre vermell
• Pebre verd
• Tomàtiga abundant
• Alls
• Llorer
• Oli
• Sal
• Aigua

PREPARACIÓ:

• Donarem veu a Sor Encarnació.
• Començàvem posant els rosegons de pa en remull i quan eren blans, les premíem i en fèiem miques que fregíem amb oli calent fins que eren cruixents.
• Fregíem patata tallada rodona dins oli abundant i la posàvem al fons d’una greixonera d’aram. Ho salàvem.
• Tot seguit fregíem l’albergínia, tallada en rodanxes. Prèviament l’havíem salat per fer-li perdre el suc amargant; l’escolàvem i l’eixugàvem abans de fregir-la.
• Amb l’albergínia fèiem un altre sostre, per damunt de la patata.
• A continuació fèiem una capa de les miques de pa.
• Fregíem pebres vermells i verds, tallats amb la mà, amb alls i llorer; en esser cuits, els escolàvem, els salàvem i les aspergíem per damunt de les miques de pa.
• Per acabar, fèiem una bona salsa de tomàtiga, no excessivament fina, també amb alls i llorer, amb sal i sucre i l’escampàvem per damunt del tombet.
• Fet això, introduíem la greixonera al llarg d’uns minuts dins el forn i la mica de pa es confitava amb el suquet que feia la salsa de tomàtiga i prenia el sabor de la resta d’ingredients.
• Era un plat de dejuni, però que resultava de festa major i era molt celebrat per les monges.
• Al llarg de l’estiu al convent fèiem tombet adesiara, però sense les miques de pa, que només empràvem per les dues vigílies del mes d’agost: Santa Clara i l’Assumpta, quan les clarisses caputxines guardam abstinència. I no era el mateix, a mi m’agradava més amb les miques de pa; era un tombet especial. No enyoràvem el peix ni la carn!

Suscríbete para seguir leyendo