Una Acadèmia necessària per defensar l’ànima gastronòmica de les Illes

La presentació oficial de l’Acadèmia de Gastronomia de les Illes Balears, celebrada aquest passat dimecres a Can Campaner de Palma, no ha estat només un acte institucional: també fou un gest de dignitat cultural. En un temps en què la globalització tendeix a uniformitzar gustos i costums, les Illes Balears han decidit reivindicar allò que són a través d’un dels seus patrimonis més valuosos: la gastronomia.

La nova corporació, integrada actualment per una trentena d’acadèmics, té com a president Gabriel Morell Solivellas i com a secretari Antoni Darder Alorda, dues de les figures impulsores d’un projecte col·lectiu que neix amb vocació balear, transversal i contemporània.

Can Campaner, espai carregat d’història i simbolisme al cor de Palma, ha estat l’escenari ideal per a aquesta posada de llarg. Perquè la gastronomia balear mereix institucions que la pensin, la protegeixin i la projectin amb ambició. I això és precisament el que representa aquesta Acadèmia: un pont entre tradició i futur.

La cuina de les Illes és un relat coral fet de pagesia, mar, mercats, cellers, receptaris familiars i innovació. És el frit mallorquí i la caldereta menorquina; el sofrit pagès i els vins de Binissalem, del Pla i Llevant o de la Serra de Tramuntana. És el producte local convertit en cultura i una manera d’entendre la vida basada en la conversa al voltant de la taula, el respecte pels temps i el valor del compartir.

L’acte va tenir un marcat caràcter acadèmic i simbòlic amb la lliçó inaugural pronunciada pel psiquiatra i acadèmic Antoni Contreras Mas davant un públic de reconegut prestigi vinculat al món de la gastronomia, la restauració, el vi i la cultura de les Illes Balears.

La creació d’aquesta Acadèmia culmina dècades de feina silenciosa i rigorosa de moltes persones que han entès que la cuina no és només aliment, sinó també memòria, identitat i territori. Les Illes necessitaven una veu autoritzada i plural capaç de vetllar per la preservació del receptari tradicional sense renunciar a la creativitat contemporània; una institució disposada a defensar el producte de proximitat, impulsar la recerca i donar valor als oficis que sostenen la cultura gastronòmica balear.

Però aquesta defensa del patrimoni culinari també hauria d’arribar a les noves generacions. La gastronomia illenca necessita més presència als menjadors escolars, no només com a model d’alimentació saludable i de proximitat, sinó també com a eina educativa i de transmissió cultural. Els infants de les Illes Balears haurien de créixer coneixent els sabors, els productes i les receptes que formen part de la seva identitat col·lectiva. Protegir la cuina pròpia també és garantir-ne el seu futur.

La presentació ha estat també un reconeixement implícit a tots aquells cuiners, productors, viticultors, pescadors, pagesos i estudiosos que durant anys han mantingut viva l’essència culinària de les Illes. Sense estridències ni modes passatgeres, però amb fidelitat a la terra.

En una època en què moltes destinacions turístiques corren el risc de convertir-se en decorats sense ànima, la gastronomia emergeix com una de les grans garanties d’autenticitat. I aquesta nova Acadèmia pot esdevenir una eina decisiva perquè les Balears siguin reconegudes no només per la bellesa del seu territori, sinó també per la profunditat de la seva cultura culinària.

A Can Campaner no només fou presentada una institució. Es reafirmà una manera de ser.

Suscríbete para seguir leyendo