El raïm capta el medi que l’envolta

Segurament hauran pogut observar que els raïms semblen coberts d’una capa de pols de color blanquinós d’aspecte similar a la cera. Aquesta capa es diu pruïna, formada bàsicament per àcids grassos de composició variable disposats com si fossin una teulada. Compleix diverses funcions: protegir els raïms de les inclemències del temps, evitar la dessecació dels grans, protegir-los de la radiació UV i dels atacs de certs organismes. Avui posam l’èmfasi en una funció no gaire comentada de la pruïna i és la capacitat que té d’impregnar-se dels elements que hi ha en suspensió dins l’aire, com poden ser microorganismes, alguns perjudicials, però altres beneficiosos, com són els llevats que seran els responsables de transformar el most en vi. I també, d’altres substàncies: compostos aromàtics que poden ser captats per les grasses de la pruïna i que poden tenir influència en el sabor del vi. Aquesta influència fou detectada per primera vegada a Austràlia després d’un gran incendi, els vins elaborats de vinyes pròximes conservaven l’olor especial de la fusta cremada. Un bodeguer mallorquí manifesta que a vegades li han comentat el sabor a cítric dels seus vins fets d’una vinya situada al costat d’uns tarongers. I els vins de Callet o Manto Negro que sovint es diu que recorden els olors de la garriga: ¿No serà perquè coincideix l’època de maduració dels raïms amb la plètora de les garrigues, quan es mesclen amb l’aire les aromes de romaní, llentiscle o herba de Sant Ponç?

En el concert d’avui parlam d’influències sobre el vi, així que hem pensat que és una bona ocasió per acompanyar-lo amb obres musicals que han trobat la inspiració en el seu entorn cultural. Ens podem disposar a degustar una botella de Callet o Manto Negro cercant les aromes típiques de les garrigues a l’estiu mentre escoltam, per exemple, algunes obres inspirades en la natura, com les tantes vegades citades Quatre Estacions d’Antonio Vivaldi o el més proper, Wa Yeah! d’Antònia Font: «Jo cant sa lluna i s’estrella/ /sa jungla i es bosc animat / es tren, es vaixell, s’avioneta / i es teu submarí aquí aparcat. /Jo cant sa fruita vermella / i quan acabi riuré, / calàpets, nenúfars, princeses, / wa yeah!». L’altre és El Dolor de la Bellesa de Roger Mas, a un gran disc Les cançons tel·lúriques amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona: «En temps dels tripis / quan els hippies eren hippies / algú va veure un cel espaterrant, / com un ramat d’ovelles que han mort el pastor, / un paradís borratxo de dolor».

Dels clàssics n’hem citat altres vegades, però podem recordar Scheerezade de Rimski-Korsakov basat en els contes de Les mil i una nits. El Don Juan de Richard Strauss basat en el popular personatge seductor. La natura també inspira als clàssics, com el mateix Strauss a la Simfonia Alpina. I acabam a les nostres muntanyes i músics: la simfonia Tramuntana de Toni Mayrata.

Suscríbete para seguir leyendo