Tribut al cítric més emblemàtic: Crema de taronja de Sóller

Ara que Sóller és un esclat de festa per mor del Firó, és una bona ocasió per parlar d’una beguda que està relacionada amb aquesta ciutat de la Serra de Tramuntana.

Abans, però, farem una mica de memòria: amb aquesta festa, els sollerics recorden com la vila va patir un atac d’un estol de corsaris turcoalgerians l’onze de maig de 1561 i com el poble va repel·lir aquesta ràtzia. Hi varen tenir un paper molt important les solleriques, que coneixem popularment com les Valentes Dones. Tot i que s’hi han afegit novetats, com ara el Firó infantil, el format de la festa actual es remunta a mitjan segle XIX. De fet, el simulacre que s’hi fa entre els mal anomenats moros (engalanats amb espases i indumentària sarraïna) i cristians (vestits a l’ample i amb la creu de Sant Jordi com a estendard) fou implantat per l’Ajuntament l’any 1855.

Enmig de tota la bulla que es viu aquests dies fins dilluns, la temporada de la taronja a Sóller continua viva fins al mes de juny. El cítric més important d’aquesta localitat, que va ser una gran font d’ingressos especialment al segle XIX, és l’essència del protagonista d’avui. Es tracta de la crema alcohòlica (17%) de taronja de Sóller, que es pot trobar a moltes botigues i restaurants de la ciutat.

La idea de crear-la va sorgir ara fa set anys: Roger Gotarredona, especialista amb màrqueting i responsable de comunicació de DosPerellons va proposar al mestre licorer Antoni Perelló, de crear-la només amb taronges de Sóller, amb l’objectiu de fer un producte que combinàs tradició i modernitat i, també, que creàs sinergies amb altres empreses locals (com ja havien fet, per exemple, amb Espècies Crespí). Per aquest motiu, traslladaren la idea a Miquel Gual, president de la Cooperativa Agrícola de Sóller i de Camp Mallorquí, qui tot d’una es va engrescar amb el projecte.

Per a elaborar-la, només empren taronges de Sóller, de la varietat canoneta, que maceren amb licor i, posteriorment, s’integra amb crema de llet. El resultat és una beguda molt amable en boca, amb una acidesa equilibrada. Es pot prendre tota sola, després de l’àpat, amb gel o sense. També es pot emprar a la cuina, com a base d’un peix, com va suggerir el cuiner, mestre i solleric Antoni Pinya durant l’acte de presentació. Si no l’heu tastada, ara és un bon moment per fer-ho. Que tingueu un bon Firó!

Suscríbete para seguir leyendo