Entre Praga i el món interior

Amb un programa que posa en diàleg Mozart i Mahler, la Simfònica tanca avui vespre, a l’Auditòrium de Palma, la temporada d’abonament.

De Mozart escoltarem la coneguda com a Simfonia Praga, nom que remet a l’estreta relació del compositor amb aquella ciutat. No debades, el públic praguès havia acollit amb entusiasme Le nozze di Figaro en un moment en què a Viena l’òpera ja havia desaparegut dels escenaris i més tard celebraria amb igual fervor l’estrena de Don Giovanni, en un teatre que encara avui sembla respirar l’esperit mozartiana. Com a detall significatiu, aquesta simfonia prescindeix del clàssic Minuet, ja que sembla ser que aquesta dansa no era gens habitual a Praga.

A la segona part, la Primera Simfonia de Mahler, sovint anomenada Tità, tot i que el mateix compositor acabaria rebutjant aquest subtítol, posat per ell mateix. Ens trobam davant una obra en certa mesura autobiogràfica, on la natura, tan estimada per Mahler, esdevé paisatge sonor i emocional. Elements aparentment anecdòtics, com una fanfara llunyana o la coneguda melodia de la cançó infantil Frère Jacques, transformada aquí en una marxa fúnebre, adquireixen una dimensió nova i reveladora. És el camí d’un heroi imaginari cap a un més enllà simbòlic, que culmina en un final d’una força expansiva i gairebé alliberadora.

Dues obres, doncs, que, des de llenguatges i èpoques diferents, conviden l’oient a transitar entre la llum clàssica i la introspecció romàntica.

Suscríbete para seguir leyendo