Taula 0: Gabinet de curiositats

Hi ha una part del comissariat que no es veu. No té a veure amb el muntatge ni amb el resultat final, sinó amb el temps passat, als estudis, amb les converses, amb les peces que no entren dins cap relat clar. És allà on el comissari deixa de ser només un mediador i passa a ser, sobretot, un investigador. Taula 0: Gabinet de curiositats sorgeix des d’aquesta manera d’entendre la pràctica curatorial, no com una operació de selecció d’obres representatives, sinó com un desplaçament de la mirada cap a allò que habitualment queda fora de camp, cap a peces que no acaben de trobar el seu lloc, materials de procés, intuïcions, desviacions, tot allò que en altres contextos quedaria en silenci.

El projecte forma part de Taula, un dispositiu obert desenvolupat amb l’Ajuntament de Palma que proposa repensar l’espai expositiu a partir de les seves estructures. Sis peanyes que no funcionen com a simples suports, sinó com a elements que condicionen la manera de mirar, i la seva mobilitat i capacitat de combinació permeten que les obres no s’organitzin des d’una jerarquia fixa, sinó des de la proximitat, la tensió o, fins i tot, la contradicció. En aquest context, els artistes participants, Amador, Francesca Martí, Horacio Sapere, Joan Costa, Joan Ramón Bonet, José Luis Maraver, José Manuel Broto, María Carbonero, Pep Llambías, Rafa Forteza, Josep Mari Sirvent, Toni Catany i Ñaco Fabré, són figures amb trajectòries consolidades i àmpliament reconegudes, i precisament per això la proposta no passa per reafirmar allò que ja sabem d’ells, sinó per obrir una altra via de lectura. Més que construir un relat canònic, es tracta d’apropar-se a la seva pràctica des d’un lloc diferent, més proper i més permeable, on les peces que es presenten, sovint allunyades de les seves línies més visibles, permeten accedir a una part més íntima del seu treball: esbossos, materials de procés, referències, proves, fragments, tot allò que forma part de la seva manera de pensar i de fer, però que no sempre arriba a l’espai expositiu. D’alguna manera, és també una forma de reconeixement, no només del que han mostrat al llarg dels anys, sinó de tot allò que ho ha fet possible.

El gabinet aquí no es planteja com una forma tancada ni com una reconstrucció d’un model històric, sinó com una manera de treballar i de mirar. Recupera la idea de les cambres de curiositats per activar una altra relació amb les obres, no des del que representen, com des de com apareixen i es connecten. En aquest sentit, el Casal Balaguer, amb el seu pes històric, no actua només com a contenidor, sinó com a part activa del projecte, generant un diàleg constant amb les estructures de Taula, més austeres i mòbils, que introdueixen una altra temporalitat dins un espai carregat de memòria. No es tracta tant de resoldre aquest contrast com d’habitar-lo. Això es trasllada també al recorregut, que no es planteja com un itinerari tancat, sinó com una experiència oberta, més propera al gest de cercar que al de seguir, on el visitant deixa de ser només espectador per convertir-se en algú que estableix relacions, que interpreta, que dubta i que es demana per què una peça és aquí i no en un altre lloc.

En el fons, Taula 0: Gabinet de curiositats sosté una manera d’apropar-se a les obres, que no substitueix el que ja coneixem, sinó que ho amplia, ho desplaça i ho fa més complex.

Suscríbete para seguir leyendo